Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "anit" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca ànim, n m
- ca animus, n m sin. compl.
- ca intenció, n f sin. compl.
- es ánimo, n m
- es animus, n m
- es intención, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca ànim de lucre, n m
- es ánimo de lucro
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca ànim de lucre, n m
- es ánimo de lucro, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ànim de lucre, n m
- es ánimo de lucro, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ànim de lucre, n m
- es ánimo de lucro
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En el dret penal vigent, l'ànim de lucre del subjecte actiu és un element subjectiu imprescindible per a apreciar la concurrència de nombroses infraccions contra el patrimoni (furt, robatori, estafa, apropiació indeguda, delictes relatius a la propietat intel·lectual, recaptació), en alguns delictes societaris (art. 291 Codi penal [CP]) i de la malversació de cabals públics (art. 432 i 434 CP). En altres infraccions, l'actuació amb finalitats lucratives es té en compte en la construcció de certs subtipus agreujats, com és el cas del delicte d'apoderament i revelació de secrets (art. 197.6 CP). En alguns preceptes com ara l'article 429 (delicte de tràfic d'influències) i el 442 del CP (ús d'informació privilegiada) el Codi no empra l'expressió ànim de lucre, sinó que recorre a l'expressió sinònima persecució d'un benefici econòmic.
En el cas dels delictes patrimonials, la jurisprudència del Tribunal Suprem acostuma a definir l'ànim de lucre en uns termes molt amplis, com la persecució, per part del subjecte actiu, de qualsevol mena d'avantatge, profit, benefici o utilitat obtingut dels béns l'apoderament dels quals es pretén, inclosa la mera finalitat contemplativa o d'ulterior beneficència (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 21.4.1989, ponent: Vivas Marzal i del 23.11.2001, ponent: Delgado García).
Alguns autors formulen aquesta definició d'una manera més precisa, i afirmen que l'ànim de lucre consisteix en la «tendència subjectiva de l'autor adreçada a obtenir un avantatge patrimonial mitjançant l'apropiació d'una cosa amb valor econòmic o de tràfic».
A la pràctica, l'exigència d'ànim de lucre té efectes restrictius de la punibilitat, en la mesura que la seva exigència legal determina l'atipicitat de conductes d'apoderament o defraudació que es tenen amb simple ànim d'utilització -però no d'apropiació- de l'objecte del delicte. En els casos en què l'apoderament amb ànim d'ús també és punible (com s'esdevé amb els vehicles de motor en l'article 244 del CP), l'ànim de lucre determina una major gravetat de la sanció prevista.
La doctrina entén que concorre amb l'ànim de lucre, fins i tot en els casos en què s'obté una cosa amb la finalitat de lliurar-la o donar-la immediatament a una tercera persona, perquè també en aquests casos es persegueix un benefici patrimonial constituït per l'estalvi que la donació comporta per al patrimoni propi.
L'assoliment efectiu del lucre perseguit per l'autor no forma part del tipus objectiu, de manera que l'apreciació de l'ànim no depèn de si el subjecte ha arribat o no a assolir el benefici que es proposava. En aquest sentit, la doctrina inscriu aquest ànim dins la subcategoria d'elements subjectius denominada «elements de tendència interna transcendent». L'assoliment efectiu del benefici queda fora del tipus i forma part de la fase d'esgotament del delicte, irrellevant pel que fa a la tipicitat.
De la mateixa manera, també a la pràctica l'ànim de lucre serveix per a diferenciar certes figures delictives entre si, com, per exemple, el furt i els danys, atès que aquesta darrera infracció no exigeix ànim de lucre, sinó l'anomenat animus damnandi (STS del 21.4.1989). Així, mentre l'apoderament amb ànim de lucre constitueix una temptativa de furt, l'apoderament amb animus damnandi constitueix una temptativa de danys.
L'ànim de lucre també serveix per a diferenciar entre infraccions com ara el furt i el robatori, i el delicte de realització arbitrària del propi dret (art. 455 CP), una infracció per a la qual cal que el subjecte actuï amb la intenció de realitzar un dret propi. Tradicionalment la jurisprudència del Tribunal Suprem afirmava que l'ànim de lucre es presumia sempre excepte en aquells casos en què hi hagués alguna prova en contra (STS del 5.6.1987, ponent: Vivas Marzal). Posteriorment s'ha abandonat aquest punt de vista, oposat a la presumpció d'innocència, i s'entén que, com en el cas dels altres elements subjectius, l'ànim de lucre s'ha de provar a partir dels indicis objectius que puguin concórrer en un supòsit de fet (STS del 10.6.1993, ponent: De Vega Ruiz).
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ànim lúbric, n m
- es ánimo lúbrico, n m
<Dret penal>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca òrgan, n m
- es órgano
- en unit
<Economia i empresa>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aleixandri, n m
- ca api de cavall, n m sin. compl.
- ca cugul, n m sin. compl.
- ca angèlica, n f alt. sin.
- ca angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca api cavallar, n m alt. sin.
- ca api de síquia, n m alt. sin.
- ca cuguls, n m pl alt. sin.
- ca julivert de moro, n m alt. sin.
- ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
- ca àbit bord, n m var. ling.
- ca àbit de síquia, n m var. ling.
- ca aleixandrí, n m var. ling.
- ca àpio de riu, n m var. ling.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- ca àpit de cavall, n m var. ling.
- ca cúgul, n m var. ling.
- ca juro, n m var. ling.
- ca juru, n m var. ling.
- nc Smyrnium olusatrum L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aleixandri, n m
- ca api de cavall, n m sin. compl.
- ca cugul, n m sin. compl.
- ca angèlica, n f alt. sin.
- ca angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca api cavallar, n m alt. sin.
- ca api de síquia, n m alt. sin.
- ca cuguls, n m pl alt. sin.
- ca julivert de moro, n m alt. sin.
- ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
- ca àbit bord, n m var. ling.
- ca àbit de síquia, n m var. ling.
- ca aleixandrí, n m var. ling.
- ca àpio de riu, n m var. ling.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- ca àpit de cavall, n m var. ling.
- ca cúgul, n m var. ling.
- ca juro, n m var. ling.
- ca juru, n m var. ling.
- nc Smyrnium olusatrum L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de salmó marinat amb anet
- es ensalada de salmón marinado al eneldo
- fr salade de saumon mariné à l'aneth
- it insalata di salmone marinato all'aneto
- en salad of dill marinated salmon
- de Salat mit Lachs in Dillmarinade
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
