Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "aplegadís" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural? 0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?

<Formació per sintagmació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: camions cisterna (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: mobles bar (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: nombres índex (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: sofàs llit (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: berenars sopars (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: caces bombarders (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: conselleres delegades (EXEMPLE), n m, f

<Criteris lingüístics > Formació per sintagmació>

Definició
En un ús en singular d'una locució nominal composta de nom i nom (com ara vagó restaurant o berenar sopar), no hi ha cap dubte que tots dos noms han d'anar en singular: un vagó restaurant, un berenar sopar.

En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).

A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.

(A) NOM + NOM EN SINGULAR

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.

Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]

(B) NOM + NOM EN PLURAL

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.

Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]

Nota

  • Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).

    La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
ablegació ablegació

<Història / Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ablegació, n f
  • es  ablegación
  • fr  ablégation
  • en  ablegation

<Història / Dret>

Definició
Facultat que posseïa una persona d'ordenar el desterrament dels seus fills en el dret romà.
al·legació al·legació

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  al·legació, n f
  • es  alegación
  • fr  allégation
  • en  allegation
  • en  pleading

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Escrit en què s'hi exposen els motius que serveixen de fonament per a impugnar determinades actuacions de l'administració durant el termini d'informació pública.
al·legació al·legació

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  al·legació, n f
  • es  alegación, n f

<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>

Definició
Declaració que formula una persona interessada per a defensar els seus drets i interessos legítims en qualsevol moment d'un procediment administratiu anterior al tràmit d'audiència.
al·legació al·legació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  al·legació, n f
  • es  alegación, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

al·legació al·legació

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  al·legació, n f
  • es  alegación, n f

<Dret processal>

al·legació al·legació

<Documentació jurídica>, <Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  al·legació, n f
  • es  alegación

<Documentació jurídica>, <Dret processal>

Definició
Escrit d'al·legacions complementàries en un procés civil en relació amb el que ha exposat la part contrària.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Les parts poden efectuar, en l'audiència prèvia al judici, al·legacions que no alterin substancialment les pretensions ni els fonaments que la part contrària ha exposat en els seus escrits. També poden aclarir les al·legacions formulades i rectificar qüestions secundàries de les pretensions de la part contrària sense alterar les pretensions ni els fonaments, com a norma general.
al·legació al·legació

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  al·legació, n f
  • es  alegación

<Dret processal>

Definició
Tràmit propi del procediment administratiu que permet a la persona interessada realitzar les manifestacions i presentar els documents que consideri convenients per a la defensa dels seus interessos.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Les al·legacions es poden presentar en qualsevol moment del procediment, abans del tràmit d'audiència, i l'òrgan competent les ha de tenir en compte per a l'hora de dictar la proposta de resolució.
    En l'àmbit administratiu, regula les al·legacions l'article 79 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
al·legació al·legació

<Documentació jurídica>, <Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  al·legació, n f
  • es  alegación

<Documentació jurídica>, <Dret processal>

Definició
Escrit en què es fa constar, en relació amb un procediment de responsabilitat penal d'una persona menor d'edat, la descripció i la valoració dels fets, les circumstàncies de la persona menor, el seu grau de participació i una proposta de mesura.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La Llei orgànica 5/2000, del 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, de l'Estat, estableix que, al final de la fase d'instrucció, el Ministeri Fiscal pot formular un escrit d'al·legacions, en el qual han de constar la descripció dels fets, la valoració jurídica d'aquests, el grau de participació de la persona menor, una ressenya breu de les circumstàncies personals i socials del menor o la menor, i la proposició d'alguna mesura de les que estableix aquesta Llei amb una exposició raonable dels fonaments jurídics i educatius que l'aconsellen, com també l'exigència de responsabilitat civil, si escau.
    En aquest mateix escrit d'al·legacions, el Ministeri Fiscal ha de proposar les proves que considera pertinents, com també l'audiència de les persones o els representants d'institucions públiques o privades que poden ser rellevants per al procediment. Tanmateix, el Ministeri Fiscal també pot sol·licitar del jutge o la jutgessa de menors el sobreseïment de les actuacions per algun dels motius que estableix la Llei d'enjudiciament criminal.
    Un cop acabada la instrucció, el Ministeri Fiscal ha de notificar a les parts la conclusió de l'expedient i remetre'l al jutjat de menors juntament amb l'expedient, les peces de convicció i la resta d'efectes que hi pugui haver.
al·legació de dret al·legació de dret

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  al·legació de dret, n f
  • es  alegación de derecho, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>