Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "aplicaci��" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca aplicació de fòrceps de Piper
- en Piper forceps operation
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments obstètrics>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca aplicació de fòrceps en insinuar-se el cap
- en forceps application to aftercoming head
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments obstètrics>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca aplicació de fòrceps sense extracció del fetus
- en application of forceps without delivery
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments obstètrics>
<Informàtica > Aplicacions informàtiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca aplicació de fons, n f
- es aplicación back-end, n f
- es aplicación de fondo, n f
- fr application d'arrière-plan, n f
- fr application dorsale, n f
- fr dorsale, n f
- en back-end, n
- en back-end application, n
<Informàtica > Aplicacions informàtiques>
Definició
<Física > Física d'altes energies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8
Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.
Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aplicació de freqüència, n f
- es aplicación de frecuencia
- en frequency map
<Acceleradors de partícules>
<Informació. Documentació > Gestió de documents>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 15489-1:2016 Informació i documentació: Gestió documental. Part 1: Conceptes i principis i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 15489-1:2016).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 50 Documentació, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Sub-direcció General d'Arxius i Museus de la Generalitat de Catalunya.
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca aplicació de gestió documental, n f
- ca sistema de gestió documental, n m sin. compl.
- es aplicación de gestión documental, n f
- es sistema de gestión documental, n m
- fr système documentaire, n m
- en records system, n
<Informació. Documentació > Gestió documental>
Definició
Nota
- 1. Una aplicació de gestió documental pot consistir en elements tècnics, com programari, que es poden haver dissenyat específicament per a gestionar documents o amb una altra finalitat, i elements no tècnics, incloent-hi polítiques, procediments, persones i altres agents, i l'assignació de responsabilitats.
- 2. NOTA A LA VERSIÓ CATALANA Aquest concepte es denomina aplicacions de gestió documental si s'identifica amb les eines tecnològiques i es denomina sistemes de gestió documental si comprèn una visió més àmplia.
<Informació. Documentació > Gestió de documents>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Norma UNE-ISO 30300:2021 Informació i documentació. Gestió de documents. Conceptes fonamentals i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30300:2020).
Aquesta norma ha estat elaborada per l'Associació Espanyola de Normalització (UNE). El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Servei de Suport al Sistema d'Arxius de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca aplicació de gestió documental, n f
- es aplicación de gestión documental, n f
- es sistema de gestión documental, n m
- fr système documentaire, n m
- en records system, n
<Gestió de documents > Sistemes i aplicacions>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca aplicació de guix toràcic
- en application of plaster jacket
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aplicació de les normes del dret civil de les Illes Balears, n f
- es aplicación de las normas del derecho civil de las Islas Baleares
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Illes Balears
-
L'article 1 de la Compilació del dret civil especial de Balears del 1961 assenyalava que el dret civil especial de les Balears té aplicació en l'àmbit que comprèn l'actual jurisdicció de l'Audiència Territorial de Palma de Mallorca. Malgrat que en el precepte no es parlava ni de territori ni d'àmbit territorial, no era difícil deduir que l'àmbit d'aplicació del dret civil balear coincidia amb el territori en què tenia jurisdicció l'Audiència Territorial (aleshores no s'havien creat encara els tribunals superiors de justícia), o sigui, les Illes Balears.
Amb un criteri més tècnic, l'article 2 de la Compilació del dret civil de les Illes Balears del 1990 proclamava que «les normes del dret civil de Balears tendran eficàcia en el territori de la Comunitat Autònoma i seran d'aplicació a aquells que hi resideixin sense necessitat de provar-ne el veïnatge civil. S'exceptuen els casos en què, d'acord amb el dret interregional o internacional privat, s'hagin d'aplicar unes altres normes». El precepte acabava dient que «el veïnatge i els conflictes interinsulars de normes es regularan pel Codi civil i d'altres disposicions d'aplicació general».
L'article es decantava clarament pel principi d'eficàcia territorial de l'ordenament jurídic balear, com ja havia proclamat l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983, del qual l'article 7 aleshores vigent expressava que «les normes i disposicions dels poders públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears i el seu dret civil tenen eficàcia territorial, sense perjudici de les excepcions que es puguin establir a cada matèria i de les situacions que s'han de regir per l'estatut personal o per normes extraterritorials». La lògica territorialitat de l'ordenament jurídic balear era així limitada, com és obligat, pels casos d'excepció que s'acaben d'indicar.
Tanmateix, davant la sorpresa general, el president del Govern central va interposar contra la llei que aprovava el nou text de la Compilació el recurs d'inconstitucionalitat 2401/90 que va ser estimat -també davant la sorpresa general- per sentència del Tribunal Constitucional (TC) 156/1993, del 6 de maig, que va considerar que s'havia substituït el criteri general per a l'aplicació de les lleis, que era el veïnatge civil, per la residència, per la qual cosa era pertinent eliminar del precepte les paraules que feien referència a aquesta. En compliment de la sentència, la Llei 7/1993, del 20 d'octubre, de reforma de l'article segon del títol preliminar del Decret legislatiu 79/1990, del 6 de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Compilació del dret civil de les Illes Balears va foragitar les paraules «i seran d'aplicació a aquells que hi resideixin sense necessitat de provar-ne el veïnatge civil».
Realment, el primitiu text de cap manera no volia substituir la figura del veïnatge civil, com a principi determinant de l'aplicació de les lleis, pel de la residència, i així ho proven les excepcions que es disposen a favor del dret interregional i del dret internacional privat, a més de les remissions al Codi civil espanyol (CC) que es contenen en el precepte. El propòsit de l'òrgan legislador autonòmic era fer possible una aplicació normalitzada del dret de les Illes. No es pot oblidar que s'ha produït alguna sentència segons la qual una parella de mallorquins que sempre ha residit a Mallorca estan casats en règim de guanys -i no de separació de béns-, perquè en comparèixer al davant d'un notari de l'Illa per comprar una finca també ubicada a Mallorca no van manifestar ni llur condició jurídica de mallorquins ni el fet d'estar casats en règim de separació de béns. I no es parla d'una sentència molt llunyana, sinó d'una que es va dictar a mitjan segle passat. Però el TC, amb un criteri restrictiu que no ha mostrat en molts altres casos, va veure la substitució del veïnatge civil per la residència, quan en realitat només hi havia un propòsit de normalitzar l'aplicació del dret civil propi, sense que els ciutadans de les Illes hagin de manifestar i provar la condició com a tals quan fan actuacions d'interès jurídic.
Al final del precepte es fa referència als conflictes interinsulars, ja que es produeixen amb bastanta freqüència, atesa la disparitat entre el dret successori de Mallorca i Menorca, d'una banda, i el d'Eivissa i Formentera de l'altra. De totes maneres, no hi ha cap norma foral específica per a aquestes situacions, sinó que, com és de rigor, regeixen les disposicions generals del CC sobre la matèria.
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca aplicació de marc estereotàctic del cap
- en stereotactic head frame application
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>
