Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arcngel" dins totes les àrees temàtiques

arítjol arítjol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arítjol, n m
  • ca  arínjol, n m sin. compl.
  • ca  aritja, n f sin. compl.
  • ca  heura espinosa, n f sin. compl.
  • ca  matavelles, n m sin. compl.
  • ca  sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
  • ca  arinjolera, n f alt. sin.
  • ca  arínjols, n m pl alt. sin.
  • ca  arítjols, n m pl alt. sin.
  • ca  banya de bou, n f alt. sin.
  • ca  emparriladora, n f alt. sin.
  • ca  esbarzeró, n m alt. sin.
  • ca  hedra del diable, n f alt. sin.
  • ca  hedra espinosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba espinosa, n f alt. sin.
  • ca  heura del diable, n f alt. sin.
  • ca  llengua de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarsa, n f alt. sin.
  • ca  sarsa de la terra, n f alt. sin.
  • ca  sarsa del país, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
  • ca  amparrilaora, n f var. ling.
  • ca  aríjol, n m var. ling.
  • ca  aríjols, n m pl var. ling.
  • ca  aríngel, n m var. ling.
  • ca  aríngol, n m var. ling.
  • ca  aringols, n m pl var. ling.
  • ca  arinyol, n m var. ling.
  • ca  arinyols, n m pl var. ling.
  • ca  aritjol, n m var. ling.
  • ca  aritjols, n m pl var. ling.
  • ca  eritja, n f var. ling.
  • ca  erítjol, n m var. ling.
  • ca  eritjols, n m pl var. ling.
  • ca  erítjols, n m pl var. ling.
  • ca  errigos, n m pl var. ling.
  • ca  panilla, n f var. ling.
  • ca  parrilla, n f var. ling.
  • ca  salsaparella, n f var. ling.
  • ca  salsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  sansaparrilla, n f var. ling.
  • ca  saparrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsa-parrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsabarrella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  téttiu, n m var. ling.
  • ca  zarzaparrilla, n f var. ling.
  • nc  Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arítjol, n m
  • ca  arínjol, n m sin. compl.
  • ca  aritja, n f sin. compl.
  • ca  heura espinosa, n f sin. compl.
  • ca  matavelles, n m sin. compl.
  • ca  sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
  • ca  arinjolera, n f alt. sin.
  • ca  arínjols, n m pl alt. sin.
  • ca  arítjols, n m pl alt. sin.
  • ca  banya de bou, n f alt. sin.
  • ca  emparriladora, n f alt. sin.
  • ca  esbarzeró, n m alt. sin.
  • ca  hedra del diable, n f alt. sin.
  • ca  hedra espinosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba espinosa, n f alt. sin.
  • ca  heura del diable, n f alt. sin.
  • ca  llengua de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarsa, n f alt. sin.
  • ca  sarsa de la terra, n f alt. sin.
  • ca  sarsa del país, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
  • ca  amparrilaora, n f var. ling.
  • ca  aríjol, n m var. ling.
  • ca  aríjols, n m pl var. ling.
  • ca  aríngel, n m var. ling.
  • ca  aríngol, n m var. ling.
  • ca  aringols, n m pl var. ling.
  • ca  arinyol, n m var. ling.
  • ca  arinyols, n m pl var. ling.
  • ca  aritjol, n m var. ling.
  • ca  aritjols, n m pl var. ling.
  • ca  eritja, n f var. ling.
  • ca  erítjol, n m var. ling.
  • ca  eritjols, n m pl var. ling.
  • ca  erítjols, n m pl var. ling.
  • ca  errigos, n m pl var. ling.
  • ca  panilla, n f var. ling.
  • ca  parrilla, n f var. ling.
  • ca  salsaparella, n f var. ling.
  • ca  salsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  sansaparrilla, n f var. ling.
  • ca  saparrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsa-parrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsabarrella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  téttiu, n m var. ling.
  • ca  zarzaparrilla, n f var. ling.
  • nc  Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranger, n m
  • ca  aranja (fruit), n f sin. compl.
  • ca  aranger gran, n m alt. sin.
  • ca  arangera, n f alt. sin.
  • ca  naranja (fruit), n f var. ling.
  • ca  naronja (fruit), n f var. ling.
  • nc  Citrus ×paradisi Macfad. in Hook.
  • nc  Citrus maxima (Burm.) Merr. × C. sp. sin. compl.

<Botànica > rutàcies>

aranger aranger

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranger, n m
  • ca  aranja (fruit), n f sin. compl.
  • ca  aranger gran, n m alt. sin.
  • ca  arangera, n f alt. sin.
  • ca  naranja (fruit), n f var. ling.
  • ca  naronja (fruit), n f var. ling.
  • nc  Citrus ×paradisi Macfad. in Hook.
  • nc  Citrus maxima (Burm.) Merr. × C. sp. sin. compl.

<Botànica > rutàcies>

aranger aranger

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aranger, n m
  • ca  pomelo, n m sin. compl.
  • es  pomelo, n m
  • fr  pomelo, n m
  • fr  pomélo, n m
  • en  grapefruit tree, n
  • nc  Citrus paradisi

<Enginyeria forestal>

aranger gran aranger gran

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranger gran, n m
  • ca  aranger gros, n m sin. compl.
  • ca  aranja gran (fruit), n f sin. compl.
  • ca  aranja grossa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pomelo, n m sin. compl.
  • ca  pomelo (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pampelmusa, n f var. ling.
  • nc  Citrus maxima (Burm.) Merr.
  • nc  Citrus decumana L. nom. illeg. var. ling.
  • nc  Citrus grandis Osbeck var. ling.

<Botànica > rutàcies>

aranger gran aranger gran

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranger gran, n m
  • ca  aranger gros, n m sin. compl.
  • ca  aranja gran (fruit), n f sin. compl.
  • ca  aranja grossa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pomelo, n m sin. compl.
  • ca  pomelo (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pampelmusa, n f var. ling.
  • nc  Citrus maxima (Burm.) Merr.
  • nc  Citrus decumana L. nom. illeg. var. ling.
  • nc  Citrus grandis Osbeck var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aranzel, n m
  • es  arancel
  • fr  tarif
  • it  tariffa

<Dret mercantil>

Definició
Disposició legal que assenyala les mercaderies de duana, agrupades en capítols i seccions i l'impost que els correspon a cadascuna.
aranzel aranzel

<Dret financer i tributari>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aranzel, n m
  • es  arancel
  • fr  tarif
  • it  tariffa

<Dret financer i tributari>

Definició
Forma de retribució d'algunes funcions públiques, com ara notari i registrador, o semipúbliques, com ara procurador de tribunals.
aranzel aranzel

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  aranzel, n m
  • es  arancel
  • fr  tarif

<Notaria > Funció notarial>

Definició
Forma de retribució d'algunes funcions públiques, com la de notari o registrador, o semipúbliques, com la de procurador de tribunals, que estableix l'autoritat competent.