Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "aren�s" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borró, n m
  • ca  canya d'arenal, n f sin. compl.
  • ca  canyoca, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • ca  pallola, n f alt. sin.
  • ca  barró, n m var. ling.
  • nc  Ammophila arenaria (L.) Link subsp. arundinacea H. Lindb.
  • nc  Ammophila arundinacea Host sin. compl.
  • nc  Psamma arenaria (L.) Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bromus d'Hongria bromus d'Hongria

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bromus d'Hongria, n m
  • ca  bromus inerme, n m
  • es  bromo de Hungría
  • es  bromo inerme
  • es  cebadilla perenne
  • fr  brome d'Hongrie
  • fr  brome inerme
  • fr  brome sans arêtes
  • it  bromo d'Ungheria
  • it  bromo inerme
  • it  bromo ungerese
  • en  awnless brome
  • en  awnless bromegrass
  • en  Hungarian bromegrass
  • de  grannenlose Trespe
  • de  Queckentrespe
  • de  ungarische Trespe
  • de  Weidegrass
  • nc  Bromus inermis

<Botànica>

càrex dels arenals càrex dels arenals

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex dels arenals, n m
  • ca  sarsaparrella d'Alemanya, n f alt. sin.
  • nc  Carex arenaria L.

<Botànica > ciperàcies>

càrex dels arenals càrex dels arenals

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex dels arenals, n m
  • ca  sarsaparrella d'Alemanya, n f alt. sin.
  • nc  Carex arenaria L.

<Botànica > ciperàcies>

calcària sorrenca calcària sorrenca

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  calcària sorrenca, n f
  • es  caliza arenosa

<Construcció>

campaneta de mar campaneta de mar

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta de mar, n f
  • ca  corretjola marina, n f sin. compl.
  • ca  campanera de mar, n f alt. sin.
  • ca  campanera de platja, n f alt. sin.
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campaneta d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de la mar, n f alt. sin.
  • ca  campaneta marina, n f alt. sin.
  • ca  col marina, n f alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  coleta de mar, n f alt. sin.
  • ca  coleta marina, n f alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjola de platja, n f alt. sin.
  • ca  corriola de platja, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de mar, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta marina, n f alt. sin.
  • ca  soldanella de mar, n f alt. sin.
  • ca  corritjola de platja, n f var. ling.
  • ca  corritjola marina, n f var. ling.
  • nc  Calystegia soldanella (L.) R. Br.
  • nc  Convolvulus soldanella L. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

campaneta de mar campaneta de mar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campaneta de mar, n f
  • ca  corretjola marina, n f sin. compl.
  • ca  campanera de mar, n f alt. sin.
  • ca  campanera de platja, n f alt. sin.
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campaneta d'arenal, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de la mar, n f alt. sin.
  • ca  campaneta marina, n f alt. sin.
  • ca  col marina, n f alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  coleta de mar, n f alt. sin.
  • ca  coleta marina, n f alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjola de platja, n f alt. sin.
  • ca  corriola de platja, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de mar, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta marina, n f alt. sin.
  • ca  soldanella de mar, n f alt. sin.
  • ca  corritjola de platja, n f var. ling.
  • ca  corritjola marina, n f var. ling.
  • nc  Calystegia soldanella (L.) R. Br.
  • nc  Convolvulus soldanella L. sin. compl.

<Botànica > convolvulàcies>

cantellejar cantellejar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  cantellejar, v tr
  • es  cantear
  • fr  tailler arêtes
  • en  edge, to
  • en  list, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra>

Definició
Treballar els cantells d'una peça de fusta per tal de realitzar diverses operacions, com ara deixar-los a escaire o suprimir la sema.
cantellejar cantellejar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  cantellejar, v tr
  • es  cantear, v tr
  • fr  tailler arêtes, v intr
  • en  edge, to, v tr
  • en  list, to, v tr
  • eu  ertzak landu
  • eu  kanteatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

caparrut aranès caparrut aranès

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  caparrut aranès, n m
  • es  fronteriza, n f
  • fr  échipier, n m
  • fr  hespérie du brome, n f
  • en  chequered skipper, n
  • nc  Carterocephalus palaemon

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Hespèrids > Carterocephalus