Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arraix" dins totes les àrees temàtiques

àrac àrac

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  àrac, n m
  • es  arak
  • es  arrak
  • fr  arak
  • fr  arrack
  • en  arak
  • en  arrack

<Begudes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  àrac, n m
  • es  arak
  • es  arrak
  • fr  arak
  • fr  arrack
  • en  arak
  • en  arrack

<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>

àrac àrac

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  àrac
  • es  arak
  • fr  arak
  • it  arrak
  • en  arrack
  • de  Arak

<Plats a la carta. Licors>

A-Train A-Train

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  A-Train, n m
  • ca  constel·lació de la tarda, n f sin. compl.
  • ca  tren de la tarda, n m sin. compl.
  • es  A-Train
  • es  constelación de la tarde sin. compl.
  • es  tren de la tarde sin. compl.
  • en  A-Train
  • en  Afternoon constellation sin. compl.
  • en  Afternoon Train sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>

Definició
Constel·lació formada pels satèl·lits Aqua, CloudSat, CALIPSO, Aura, GCOM-W1 i OCO-2, que orbiten molt pròxims els uns als altres, destinada a proveir dades de les propietats dels aerosols i dels fluxos radiatius dels núvols i l'estat atmosfèric general per a quantificar, de manera acurada, aquestes propietats.

Fins al 2 de desembre de 2009 el satèl·lit PARASOL també formava part de la constel·lació, si bé en aquesta data es va iniciar la modificació de la seva òrbita perquè l'any 2012 orbités 4 km per sota de l'òrbita d'A-Train. Estava previst que el satèl·lit Glory formés part d'A-Train, si bé va fallar durant el llançament.

Aquesta constel·lació també s'anomena constel·lació de la tarda per tal com els satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, travessen l'equador entre les 13:30 i les 13:38 h. La línia A del metro de Nova York està en el fons de la denominació A-Train, ja que l'Aqua i l'Aura encapçalen i tanquen, respectivament, aquest "tren constel·lació", batejat així en honor a l'estàndard de jazz "Take the A-Train", de Billy Strayhorn, extraordinàriament famós per ser la peça insígnia de l'orquestra de Duke Ellington.

El satèl·lit OCO, que havia d'haver precedit l'Aqua en 15', va fallar durant el llançament, el 24 de febrer de 2009.

Vegeu EOS, CloudSat, CALIPSO, PARASOL, Glory, GCOM-W1, OCO-2 i constel·lació del matí.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
A-Train A-Train

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  A-Train, n m
  • ca  constel·lació de la tarda, n f sin. compl.
  • ca  tren de la tarda, n m sin. compl.
  • es  A-Train
  • es  constelación de la tarde sin. compl.
  • es  tren de la tarde sin. compl.
  • en  A-Train
  • en  Afternoon constellation sin. compl.
  • en  Afternoon Train sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>

Definició
Constel·lació formada pels satèl·lits Aqua, CloudSat, CALIPSO, Aura, GCOM-W1 i OCO-2, que orbiten molt pròxims els uns als altres, destinada a proveir dades de les propietats dels aerosols i dels fluxos radiatius dels núvols i l'estat atmosfèric general per a quantificar, de manera acurada, aquestes propietats.

Fins al 2 de desembre de 2009 el satèl·lit PARASOL també formava part de la constel·lació, si bé en aquesta data es va iniciar la modificació de la seva òrbita perquè l'any 2012 orbités 4 km per sota de l'òrbita d'A-Train. Estava previst que el satèl·lit Glory formés part d'A-Train, si bé va fallar durant el llançament.

Aquesta constel·lació també s'anomena constel·lació de la tarda per tal com els satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, travessen l'equador entre les 13:30 i les 13:38 h. La línia A del metro de Nova York està en el fons de la denominació A-Train, ja que l'Aqua i l'Aura encapçalen i tanquen, respectivament, aquest "tren constel·lació", batejat així en honor a l'estàndard de jazz "Take the A-Train", de Billy Strayhorn, extraordinàriament famós per ser la peça insígnia de l'orquestra de Duke Ellington.

El satèl·lit OCO, que havia d'haver precedit l'Aqua en 15', va fallar durant el llançament, el 24 de febrer de 2009.

Vegeu EOS, CloudSat, CALIPSO, PARASOL, Glory, GCOM-W1, OCO-2 i constel·lació del matí.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
A-Train A-Train

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  A-Train, n m
  • ca  constel·lació de la tarda, n f sin. compl.
  • ca  tren de la tarda, n m sin. compl.
  • es  A-Train
  • es  constelación de la tarde sin. compl.
  • es  tren de la tarde sin. compl.
  • en  A-Train
  • en  Afternoon constellation sin. compl.
  • en  Afternoon Train sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>

Definició
Constel·lació formada pels satèl·lits Aqua, CloudSat, CALIPSO, Aura, GCOM-W1 i OCO-2, que orbiten molt pròxims els uns als altres, destinada a proveir dades de les propietats dels aerosols i dels fluxos radiatius dels núvols i l'estat atmosfèric general per a quantificar, de manera acurada, aquestes propietats.

Fins al 2 de desembre de 2009 el satèl·lit PARASOL també formava part de la constel·lació, si bé en aquesta data es va iniciar la modificació de la seva òrbita perquè l'any 2012 orbités 4 km per sota de l'òrbita d'A-Train. Estava previst que el satèl·lit Glory formés part d'A-Train, si bé va fallar durant el llançament.

Aquesta constel·lació també s'anomena constel·lació de la tarda per tal com els satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, travessen l'equador entre les 13:30 i les 13:38 h. La línia A del metro de Nova York està en el fons de la denominació A-Train, ja que l'Aqua i l'Aura encapçalen i tanquen, respectivament, aquest "tren constel·lació", batejat així en honor a l'estàndard de jazz "Take the A-Train", de Billy Strayhorn, extraordinàriament famós per ser la peça insígnia de l'orquestra de Duke Ellington.

El satèl·lit OCO, que havia d'haver precedit l'Aqua en 15', va fallar durant el llançament, el 24 de febrer de 2009.

Vegeu EOS, CloudSat, CALIPSO, PARASOL, Glory, GCOM-W1, OCO-2 i constel·lació del matí.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
admet matrius de dimensió senzilla o múltiple admet matrius de dimensió senzilla o múltiple

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  admet matrius de dimensió senzilla o múltiple
  • en  supports single or multi-dimensional arrays

<Localització > Fraseologia>

allibera la memòria utilitzada per les matrius de mida variable allibera la memòria utilitzada per les matrius de mida variable

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  allibera la memòria utilitzada per les matrius de mida variable
  • en  releases the memory used by arrays of variable size

<Localització > Fraseologia>

arboç arboç

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arboç, n m
  • ca  arboça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arbocer, n m sin. compl.
  • ca  arbocera, n f sin. compl.
  • ca  cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer d'arboç, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de llop, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  llipota (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llipoter, n m sin. compl.
  • ca  albuixec, n m alt. sin.
  • ca  arboç mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  arboces (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  arboçó, n m alt. sin.
  • ca  arboços, n m pl alt. sin.
  • ca  cirera d'arbocer, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer dels llops, n m alt. sin.
  • ca  cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotet, n m alt. sin.
  • ca  aborcé, n m var. ling.
  • ca  aborcer, n m var. ling.
  • ca  abrocé, n m var. ling.
  • ca  alberconer, n m var. ling.
  • ca  alberçoner, n m var. ling.
  • ca  alboç (fruit), n m var. ling.
  • ca  albocer, n m var. ling.
  • ca  albocera, n f var. ling.
  • ca  alborç, n m var. ling.
  • ca  alborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborcer, n m var. ling.
  • ca  alborcera, n f var. ling.
  • ca  alborço, n m var. ling.
  • ca  alborçó, n m var. ling.
  • ca  alborocera, n f var. ling.
  • ca  albors (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborsé, n m var. ling.
  • ca  alborser, n m var. ling.
  • ca  alborsera, n f var. ling.
  • ca  alborso, n m var. ling.
  • ca  albrocé, n m var. ling.
  • ca  albrocer, n m var. ling.
  • ca  alidoni, n m var. ling.
  • ca  ambrocer, n m var. ling.
  • ca  arboço, n m var. ling.
  • ca  arboix, n m var. ling.
  • ca  arborcer, n m var. ling.
  • ca  arborer, n m var. ling.
  • ca  arborèr, n m var. ling.
  • ca  arborser, n m var. ling.
  • ca  arborsos, n m pl var. ling.
  • ca  arbós, n m var. ling.
  • ca  arboser, n m var. ling.
  • ca  arbosera, n f var. ling.
  • ca  arbosser, n m var. ling.
  • ca  arbossera, n f var. ling.
  • ca  asborcé, n m var. ling.
  • ca  asborcer, n m var. ling.
  • ca  auborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  auborcer, n m var. ling.
  • ca  aubrocé, n m var. ling.
  • ca  boç (fruit), n m var. ling.
  • ca  bocer, n m var. ling.
  • ca  bolsos, n m pl var. ling.
  • ca  borç (fruit), n m var. ling.
  • ca  borser, n m var. ling.
  • ca  borzer, n m var. ling.
  • ca  bosser, n m var. ling.
  • ca  cirerer d'aubó, n m var. ling.
  • ca  cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  esbrosser, n m var. ling.
  • ca  llicotet, n m var. ling.
  • ca  llicutell, n m var. ling.
  • ca  llicutet, n m var. ling.
  • ca  madronyer, n m var. ling.
  • ca  madronyo, n m var. ling.
  • ca  madronyo (fruit), n m var. ling.
  • ca  modronyo, n m var. ling.
  • nc  Arbutus unedo L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arboç, n m
  • ca  arboça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arbocer, n m sin. compl.
  • ca  arbocera, n f sin. compl.
  • ca  cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer d'arboç, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de llop, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  llipota (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llipoter, n m sin. compl.
  • ca  albuixec, n m alt. sin.
  • ca  arboç mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  arboces (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  arboçó, n m alt. sin.
  • ca  arboços, n m pl alt. sin.
  • ca  cirera d'arbocer, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer dels llops, n m alt. sin.
  • ca  cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotet, n m alt. sin.
  • ca  aborcé, n m var. ling.
  • ca  aborcer, n m var. ling.
  • ca  abrocé, n m var. ling.
  • ca  alberconer, n m var. ling.
  • ca  alberçoner, n m var. ling.
  • ca  alboç (fruit), n m var. ling.
  • ca  albocer, n m var. ling.
  • ca  albocera, n f var. ling.
  • ca  alborç, n m var. ling.
  • ca  alborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborcer, n m var. ling.
  • ca  alborcera, n f var. ling.
  • ca  alborço, n m var. ling.
  • ca  alborçó, n m var. ling.
  • ca  alborocera, n f var. ling.
  • ca  albors (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborsé, n m var. ling.
  • ca  alborser, n m var. ling.
  • ca  alborsera, n f var. ling.
  • ca  alborso, n m var. ling.
  • ca  albrocé, n m var. ling.
  • ca  albrocer, n m var. ling.
  • ca  alidoni, n m var. ling.
  • ca  ambrocer, n m var. ling.
  • ca  arboço, n m var. ling.
  • ca  arboix, n m var. ling.
  • ca  arborcer, n m var. ling.
  • ca  arborer, n m var. ling.
  • ca  arborèr, n m var. ling.
  • ca  arborser, n m var. ling.
  • ca  arborsos, n m pl var. ling.
  • ca  arbós, n m var. ling.
  • ca  arboser, n m var. ling.
  • ca  arbosera, n f var. ling.
  • ca  arbosser, n m var. ling.
  • ca  arbossera, n f var. ling.
  • ca  asborcé, n m var. ling.
  • ca  asborcer, n m var. ling.
  • ca  auborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  auborcer, n m var. ling.
  • ca  aubrocé, n m var. ling.
  • ca  boç (fruit), n m var. ling.
  • ca  bocer, n m var. ling.
  • ca  bolsos, n m pl var. ling.
  • ca  borç (fruit), n m var. ling.
  • ca  borser, n m var. ling.
  • ca  borzer, n m var. ling.
  • ca  bosser, n m var. ling.
  • ca  cirerer d'aubó, n m var. ling.
  • ca  cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  esbrosser, n m var. ling.
  • ca  llicotet, n m var. ling.
  • ca  llicutell, n m var. ling.
  • ca  llicutet, n m var. ling.
  • ca  madronyer, n m var. ling.
  • ca  madronyo, n m var. ling.
  • ca  madronyo (fruit), n m var. ling.
  • ca  modronyo, n m var. ling.
  • nc  Arbutus unedo L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.