Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament d'empresa, n m
es arrendamiento de empresa, n m

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament d'empresa, n m
ca arrendament d'indústria, n m sin. compl.
es arrendamiento de empresa
es arrendamiento de industria

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició

Contracte d'arrendament en què la part arrendadora lloga tant l'espai físic com el negoci o les activitats que duu a terme una empresa, juntament amb les instal·lacions i l'organització, a la part arrendatària.

Nota

Les empreses poden ser objecte de diversos negocis jurídics, entre els quals es troba l'arrendament d'empresa (o arrendament d'indústria).
L'arrendament d'empresa és una figura que s'aplica de manera general a certs sectors, que consisteix a arrendar l'empresa totalment, és a dir, el conjunt de béns, drets i obligacions que conté.
A diferència de l'arrendament de local, la jurisprudència defineix l'arrendament d'empresa com el negoci jurídic en què no només s'arrenda el local, sinó també el negoci o l'activitat de l'empresa, juntament amb les instal·lacions i l'organització i, per tant, la universalitat d'elements destinats a l'activitat de l'empresa.
L'article 1543 del Codi civil espanyol (CC) defineix aquest negoci jurídic així: «contracte en què una de les parts (arrendadora) s'obliga a cedir l'ús a l'altra (arrendatària) per un temps i un preu determinats». Aquests dos elements, temps i preu, exigits pel CC, són indispensables i essencials en aquest tipus de negoci jurídic, ja que, en cas que no hi constessin, no es podria considerar un arrendament d'empresa, sinó un altre negoci jurídic.
El preu s'ha de fixar en el contracte, però no necessàriament en diners, atès que també es permet el pagament en espècie o a canvi de serveis (encara que aquests no solen ser els casos comuns). La fixació del preu d'arrendament és determinat lliurement per les parts, i en el contracte s'ha de disposar el lloc on s'ha d'efectuar el pagament. En absència d'especificació del lloc, s'aplica l'article 1171 del CC, que disposa que el pagament s'ha de fer al lloc on s'hagi estipulat l'obligació o bé en altres casos, és a dir, al domicili del deutor o arrendatari.
Pel que fa al temps de durada de l'arrendament, també ha de constar en el contracte. Cal deixar-hi clar que no es tracta d'un altre tipus de negoci jurídic, ja que no comporta un canvi de propietat de l'empresa. L'article 1543 del CC disposa que no s'accepta l'arrendament perpetu, però sí que és possible pactar un contracte de durada indeterminada.
En aquest negoci jurídic, tant la part arrendadora com l'arrendatària tenen certes obligacions respecte a aquest arrendament i entre les parts. Per exemple, l'article 1554 del CC disposa que l'arrendador està obligat a entregar a l'arrendatari l'objecte (empresa) del contracte; a fer les reparacions necessàries per a conservar-lo en estat de servir per a l'ús destinat (sempre que els desperfectes no siguin atribuïbles a l'arrendatari), i també està obligat a «mantenir el gaudi pacífic de l'arrendament», és a dir, queda obligat a no fer la competència amb una altra empresa destinada a la mateixa activitat dins el territori on es troba l'empresa arrendada.
D'altra banda, l'article 1555 del CC disposa les obligacions que té l'arrendatari: abonar el pagament del preu pactat en el contracte d'arrendament; utilitzar l'empresa arrendada i utilitzar-la per a l'activitat que figura en el contracte; pagar les despeses que pugui ocasionar l'escriptura del contracte (atès que no és aquesta la modalitat comuna); també està obligat a restituir l'empresa a l'arrendador un cop finalitzi el contracte, i, en alguns casos, ha d'assumir les despeses de certes millores o reparacions per al bon funcionament de l'empresa.
El CC també permet el sotsarrendament de l'empresa, que pot ser total o parcial, sempre que no hi hagi pacte en contra en el contracte d'arrendament entre l'arrendador i l'arrendatari. Ara bé, els articles 1551 i 1552 del CC disposen que el sotsarrendament no exclou de la responsabilitat de compliment del contracte de l'arrendatari respecte a l'arrendador i, a més, el sotsarrendatari queda obligat a favor de l'arrendador per l'ús i la conservació de l'empresa, i pel preu convingut.
A més, l'arrendador té la possibilitat i la facultat de desnonar judicialment l'arrendatari per diverses causes, com ara: l'impagament del preu convingut en el contracte; l'expiració del termini fixat de durada de l'arrendament; la infracció d'alguna o algunes condicions estipulades en el contracte, o bé destinar l'empresa a algun ús o servei que no s'hagi pactat en el contracte d'arrendament.
Finalment, el CC disposa, com a regla general, que l'arrendament de l'empresa o la indústria conclou el dia prefixat en el contracte d'arrendament sense necessitat de requeriment. En cas que aquest hagi finalitzat però l'arrendatari segueixi l'activitat de l'empresa durant quinze dies més sense que l'arrendador hagi manifestat la seva oposició, s'entén que hi ha una continuació del contracte mitjançant una reconducció tàcita. Es prorroga el contracte tenint en compte el preu i el temps de pagament de l'arrendament, tal com disposa l'article 1566 del CC, i es fixa aquesta pròrroga segons el que disposen els articles 1577 i 1581 del CC («Si el contracte d'arrendament va ser fixat anualment, es prorrogarà per anys, en cas de ser un arrendament mensual la pròrroga es farà per mesos, i en cas de ser diari es prorrogarà diàriament»).

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arrendament d'herbes, n m

<Dret>

Definició

Arrendament de les pastures d'un predi mitjançant la percepció d'un cànon en metàl·lic o d'una part de la producció.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament d'obra, n m
es arrendamiento de obra, n m

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament d'obra, n m
ca arrendament d'obres, n m sin. compl.
ca contracte d'empresa, n m sin. compl.
ca contracte d'execució d'obra, n m sin. compl.
es arrendamiento de obra
es arrendamiento de obras
es contrato de ejecución de obra
es contrato de empresa
es contrato de obra

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició

Contracte en què una part s'obliga a fer una obra per un preu determinat.

Nota

Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífico
La manca d'una regulació catalana pròpia sobre l'arrendament d'obra (figura que una part de la doctrina prefereix anomenar contracte d'execució d'obra o contracte d'empresa) porta a la regulació que el Codi civil espanyol (CC) fa d'aquesta figura jurídica, i que en l'article 1.544 diu que «en l'arrendament d'obra. una de les parts s'obliga a executar una obra. per un preu cert».
En l'arrendament d'obres, per tant, una de les parts es compromet a realitzar l'obra; aquesta part rep el nom de arrendador, contractista, empresari o executant de l'obra. L'altra part, que ha encarregat l'obra i se n'aprofita, i que està obligada a pagar, rep el nom de arrendatari, propietari de l'obra o comitent. L'objecte del contracte no és tant la realització per una de les parts d'un treball en benefici de l'altra (cosa que pertany a l'àmbit de l'arrendament de serveis), com la materialització del treball en l'obra encarregada, que és objecte de lliurament i per la qual es paga el preu que s'ha estipulat (sentències del 24.9.1984 i del 10.3.1983).
D'altra banda, es considera obra qualsevol resultat material o industrial, científic, artístic, etc. Fruit del desenvolupament d'una activitat o d'un treball. Ha de ser possible físicament i jurídicament, alhora que s'ha de poder determinar d'alguna manera, ja sigui per referència a un plànol o a un disseny o per indicació de qualsevol altra circumstància que l'especifiqui. Quant al preu, pot consistir en una prestació de qualsevol classe (a diferència del cas de la compravenda; Sentència del 8.10.1903), encara que normalment consisteix en diners. La inexistència del preu dona lloc a la inexistència del contracte (sentències del 14.5.1929 i del 19.12.1953). Es pot pactar una remuneració única i invariable per a tota l'obra o un preu fixat per peces o per mides, possibilitat expressament determinada per l'article 1592 del CC. Finalment, ha de ser vertader i determinat o determinable. No s'ha de confondre, en aquest punt, la certesa del preu a què es refereix l'article 1544 del CC amb el fet que aquest s'hagi pactat anticipadament o hagi d'estar necessàriament fixat en el contracte. Molta jurisprudència ha reconegut que n'hi ha prou que el preu es pugui determinar amb posterioritat al contracte, per acord de les parts, per determinació d'una tercera persona, per mitjà d'una taxació judicial, per relació a un fet que el pugui determinar o segons el costum d'allà on es fa l'obra (sentències del 4.9.1993, del 30.5.1987, del 31.5.1981, del 22.11.1980, del 28.4.1978, del 22.12.1954 i del 7.5.1901).
S'ha de tenir en compte, d'altra banda, que, sovint, les parts volen que el preu final de l'obra es vagi adaptant a les circumstàncies que es poden produir mentre s'executa i que podrien determinar un increment o una disminució del valor. La revisió del preu sempre serà possible per aplicació del principi general d'autonomia de les voluntats (art. 1255 CC), fins i tot en els contractes a preu alçat. Per a un cas concret de preu alçat, l'article 1593 del CC estableix que «l'arquitecte o contractista que s'encarrega per un preu alçat de la construcció d'un edifici o d'una altra obra d'acord amb un plànol convingut amb el propietari del sòl no pot demanar augment de preu encara que hagi augmentat el dels jornals o materials; però ho pot fer quan s'hagi fet algun canvi en el plànol que produeixi un augment d'obra, sempre que el propietari ho hagi autoritzat». Finalment, d'acord amb el que estableix l'article 1599 del CC, «si no hi ha pacte o costum en contra, el preu de l'obra s'ha de pagar en fer-se el lliurament».
L'arrendament d'obres no requereix cap acord especial, i es regeix per la doctrina general dels articles 1278 i 1280 del CC. La proximitat conceptual entre l'arrendament d'obres i l'arrendament de serveis, juntament amb l'eventual dificultat per a distingir una figura o l'altra en determinats casos, ha obligat la doctrina i la jurisprudència a formular criteris de distinció satisfactoris entre un tipus d'arrendament i l'altre. D'entre tots els criteris formulats, el més comunament acceptat és el que se centra en l'objecte d'un contracte i l'altre. En l'arrendament d'obres el contractista s'obliga a un resultat, sense consideració al treball que s'hagi d'emprar per a crear-lo. Altrament, en l'arrendament de serveis, és objecte del contracte la prestació del treball en si mateix, sense que el resultat que finalment s'obté no condicioni en cap sentit l'obligació de l'arrendatari o arrendatària d'abonar el preu pactat (Sentència del 3.11.1983). La redacció de l'article 1588 del CC ha donat peu a la distinció de l'arrendament d'obres segons si el contractista s'obliga o no a subministrar els materials per a fer-la. Aquest article disposa que «es pot contractar l'execució d'una obra convenint que qui l'executi hi posi tan sols el seu treball o la seva indústria, o que també en subministri el material». La naturalesa jurídica de l'arrendament d'obres amb subministrament de materials ha estat controvertida per la dificultat de distingir aquesta figura de la de compravenda: sembla que cal estudiar cas per cas, a la llum de la voluntat de les parts i de la resta de circumstàncies concurrents, aquesta figura. Amb tot, com a mers criteris indicatius de la voluntat de les parts en cada cas, s'ha apuntat que hi ha venda si la persona que contracta treballa amb plànols propis o segons iniciativa pròpia i quan el procés productiu i la qualificació del producte revesteixen una importància menor. En canvi, hi ha arrendament d'obres quan el contractista realitza l'obra tal com li ha estat encarregada o el procés productiu i la qualificació de l'obra resulten determinants de la voluntat de qui l'encarrega.
Pel que fa als drets i les obligacions de les parts, la persona que contracta, d'una banda, assumeix com a obligació principal l'execució i el lliurament de l'obra en el termini i en les condicions que s'hagin establert en el contracte; a canvi, té dret a rebre el preu de l'obra, i pot retenir la cosa en què hagi executat l'obra fins que no se li pagui, en el cas que aquesta sigui moble (art. 1600 CC). El propietari o propietària, d'altra banda, redueix les seves obligacions a rebre l'obra i pagar-la. En relació amb l'obligació de recepció, si s'ha pactat que l'obra s'ha de fer a satisfacció del propietari, si no hi ha conformitat, l'aprovació es reserva al corresponent judici pericial (art. 1598 CC).
D'acord amb la regulació que en fa el CC, es poden distingir els següents casos de pèrdua de la cosa: a) si l'obra es perd abans de ser lliurada i el contractista s'ha obligat a subministrar els materials, aquest ha de suportar la pèrdua, tret que hi hagi hagut morositat en la recepció (art. 1589 CC); b) en el cas que el contractista no hagi estat obligat a subministrar els materials i l'obra es destrueixi abans de ser lliurada, aquest no té dret a rebre el preu pactat, excepte en els casos en què hi hagi hagut morositat en la recepció o si la morositat ha estat produïda per la mala qualitat dels materials i ha avisat d'aquesta circumstància el propietari o propietària (art. 1590 CC). Encara que no és regulat expressament, la pèrdua fortuïta dels materials ha de ser suportada pel comitent, mentre que la pèrdua dels materials per negligència del contractista comporta que aquest n'aboni al propietari l'import, i c) finalment, el propietari o propietària és qui ha de suportar la pèrdua de l'obra posterior al lliurament. S'exceptua, amb tot, el cas de les edificacions, regulat expressament per l'article 1591 del CC, que distingeix els casos següents per ruïna dels edificis: en el cas de pèrdua per vicis de la construcció ha de respondre el constructor durant els deu anys següents a la finalització de l'obra; en el cas de pèrdua per vicis del sòl o per mala direcció de l'obra, ha de respondre l'arquitecte també durant els deu anys següents a la finalització de l'obra; i el contractista ha de respondre durant quinze anys de la pèrdua de l'obra deguda a un incompliment de les seves obligacions contractuals. En aquest darrer cas, el contractista és alhora responsable pel treball executat per les persones que hagi emprat en l'obra, d'acord amb el que disposa l'article 1596 del CC.
Pel que fa als efectes del contracte amb relació a terceres persones i d'acord amb el que disposa l'article 1597 del CC, «els qui posen llur treball i materials en una obra ajustada alçadament pel contractista no tenen acció contra el seu propietari o propietària, excepte per la quantitat que degui a aquella quan es fa la reclamació».
El contracte d'arrendament d'obres s'extingeix per les causes generals d'extinció dels contractes. Amb tot, els articles 1594 i 1595 del CC paren atenció en aquestes tres causes d'extinció del contracte: a) desistiment unilateral del propietari o propietària; d'acord amb el que disposa l'article 1594 del CC, «l'amo pot desistir, per voluntat pròpia, de la construcció de l'obra, encara que s'hagi començat, i ha d'indemnitzar el contractista de totes les despeses, treball i utilitat que en pugui obtenir »; b) mort o incapacitat sobrevinguda del contractista: la mort del contractista pot donar lloc a l'extinció del contracte quan l'encàrrec de l'obra s'hagi fet per raó de les seves qualitats personals. El propietari, en aquest cas, ha d'abonar als hereus del constructor o constructora, a proporció del preu convingut, el valor de la part d'obra executada i dels materials preparats, sempre que d'aquests materials n'obtingui algun benefici. Això mateix s'entén en el cas que el contractista no hagi pogut enllestir l'obra per alguna causa independent a la seva voluntat (art. 1595 CC).

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament de finca urbana, n m
ca arrendament de predi urbà, n m sin. compl.
es arrendamiento de finca urbana
es arrendamiento de predio urbano

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició

Contracte de cessió de l'ús d'un habitatge.

Nota

Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
La Llei d'arrendaments urbans (LAU) determina el règim jurídic aplicable a les finques urbanes destinades a l'habitatge o als diferents usos.
La LAU exclou de l'àmbit d'aplicació l'ús de l'habitatge que els treballadors tenen assignat per raó de llur càrrec, les cases de treball, els solars, els habitatges universitaris o els militars. En aquest sentit, «els legisladors han plantejat el règim d'arrendament protegit de l'habitatge amb un sentit familiar», és a dir, els familiars de l'arrendatari o arrendatària se subroguen en el lloguer. És una subrogació inter vivos que necessita prèviament el consentiment escrit de la persona arrendadora. D'altra banda, l'arrendament continua a favor del cònjuge o de la persona que convisqui amb l'arrendatari o arrendatària, que sense el seu consentiment hauria decidit de no renovar el contracte, quan podria quedar prorrogat o desistir-ne. L'arrendament cessa per declaració de ruïna de la finca.
L'article 36 de la LAU declara obligatòria l'exigència i la prestació de fiança en metàl·lic. Aquesta fiança, que és compatible amb qualsevol tipus de garantia del compliment de les obligacions de la persona arrendatària, ha de ser actualitzada en alguns casos si les comunitats autònomes poden dictar disposicions específiques sobre les condicions del seu dipòsit (disposició addicional tercera). Té la consideració de arrendament d'habitatge el que recau sobre una edificació habitable destinada, principalment, a satisfer la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari o arrendatària (art. 2 LAU). Les normes aplicables a l'arrendament d'habitatge són extensibles al mobiliari, les places d'aparcament i les altres dependències, els espais o els serveis accessoris de la finca que han estat cedits per l'arrendador o arrendadora. En principi, regeix la norma específica, però si de cas hi manca s'apliquen al contracte els pactes voluntàriament assumits per les parts, i supletòriament els preceptes del Codi civil espanyol (CC) (art. 4.1 i 2).
Pel que fa a la formalització dels contractes, la norma dona llibertat a les parts perquè optin per la forma oral o escrita. En la mateixa línia, la llei ofereix expressament la possibilitat d'accedir al Registre de la Propietat, la qual cosa contribueix a reforçar les garanties entre les parts i a incrementar la informació disponible per a terceres persones. La durada de l'arrendament ha de ser pactada lliurement per les parts, però en interès de l'arrendatari o arrendatària, i el contracte pot establir un termini mínim de cinc anys. Si l'acord establert entre les parts és inferior a cinc anys, arribat el dia del venciment del contracte, s'ha de prorrogar obligatòriament en terminis anuals fins que l'arrendament arribi a la durada mínima dels cinc anys, excepte que l'arrendatari manifesti a l'arrendador o arrendadora, amb trenta dies d'antelació, com a mínim, al dia de finalització del contracte o de qualsevol de les pròrrogues, la voluntat de no renovar-lo. L'òrgan legislador justifica l'establiment d'aquest termini en la mesura que atorga més estabilitat al nucli familiar i, fins i tot, es pot establir com una possible alternativa a la propietat. Alhora, però, no és un termini excessiu que pugui comportar un perjudici per als propietaris privats o per als promotors empresarials. Si les parts no determinen en el contracte la durada de l'arrendament, la norma entén l'arrendament celebrat per un any, sens perjudici del dret de pròrroga anual per a l'arrendatari (art. 9.2 LAU).
En el cas que l'arrendador o arrendadora necessiti ocupar l'habitatge arrendat per viure-hi ell mateix o ella mateixa abans dels cinc anys esmentats, no és procedent la pròrroga obligatòria del contracte en benefici de l'arrendatari o arrendatària. No obstant això, si passats tres mesos des de l'extinció del contracte l'arrendador o arrendadora encara no ha ocupat l'habitatge, està obligat a renovar el període d'ús i gaudi als arrendataris -que pot arribar fins als cinc anys- i a indemnitzar-los per les despeses ocasionades pel desallotjament o, amb una quantitat igual a la renda, pels anys que li restin fins a completar els cinc.
D'altra banda, també hi pot haver contractes d'arrendament que han durat més de cinc anys i que, a més, es poden prorrogar per reconducció tàcita (quan, passats cinc anys, cap de les parts no notifica a l'altra la voluntat d'extingir el contracte). A sensu contrario, quan les parts determinen expressament en el contracte una durada superior a cinc anys, la norma atorga a l'arrendatari o arrendatària la facultat de desistir del contracte unilateralment, i avisar-lo amb una antelació mínima de dos mesos, i, com a contrapartida, té l'obligació d'indemnitzar l'arrendador o arrendadora. La renda que ha de pagar l'arrendatari pot ser estipulada lliurement per les parts. Excepte un pacte en contra, el pagament de la renda és mensual i s'ha d'efectuar en els set primers dies del mes (art. 17 LAU). A aquest efecte, la norma estableix un mecanisme d'actualització de rendes vinculat a les variacions percentuals que pot experimentar en un període anual l'índex de preus de consum (IPC). Pel que fa al lloc i al procediment, l'òrgan legislador deixa llibertat a les parts i, si de cas hi manca, es duu a terme a l'habitatge arrendat i en metàl·lic. El lliurament del rebut justificatiu corresponent normalment constitueix la prova del pagament de la renda. L'arrendador o arrendadora, passats cinc anys, pot augmentar la renda que ha de pagar l'arrendatari o arrendatària quan faci millores a l'habitatge. Però, al seu torn, l'arrendador o arrendadora li ha de justificar per escrit les obres realitzades i la quantia.
El dret fonamental dels arrendataris és poder usar l'immoble per a satisfer les necessitats d'habitatge que té. Alhora, aquesta facultat pot correspondre, en els casos de nul·litat o de divorci, al cònjuge no arrendatari, quan l'habitatge li ha estat atribuït per conveni regulador o «per sentència del jutge o jutgessa competent». L'arrendador o arrendadora està obligat a fer totes les reparacions necessàries per a conservar l'habitatge en bon estat i no li pot augmentar la renda a l'arrendatari, excepte quan la reparació és per culpa seva o de llurs familiars (art. 1563 i 1564 CC). De tota manera, l'arrendatari o arrendatària ha de fer avinent a l'arrendador el caràcter imprescindible de les reparacions. La LAU permet que l'arrendador o arrendadora resolgui el contracte quan dins l'habitatge es duguin a terme activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites (art. 27.2.e). Cal no oblidar que el CC li imposa el deure de diligència que ha de respectar durant tota la vida del contracte. L'arrendatari o arrendatària no pot modificar de manera unilateral la configuració de l'habitatge o els seus accessoris primordials. El consentiment de l'arrendador i l'estabilitat o seguretat de l'habitatge són fonamentals. La Llei exceptua l'establiment d'una previsió especial per als arrendaments afectats de minusvalideses, o amb persones minusvàlides a càrrec seu, que vulguin efectuar modificacions a l'habitatge arrendat que els en permeti millorar l'ús. En el cas de modificació, l'arrendatari o arrendatària ho ha de notificar per escrit i prèviament a l'arrendador o arrendadora.
La LAU atorga un dret d'adquisició preferent a l'arrendatari o arrendatària en el cas que l'arrendador o arrendadora decideixi vendre l'habitatge. Aquest dret es pot manifestar mitjançant la figura del retracte o el tanteig (són drets reals transmissibles i prescriuen segons si recauen sobre béns immobles o béns mobles). D'altra banda, la persona arrendatària no pot fer efectiu aquest dret quan l'arrendadora ven conjuntament aquest habitatge amb els altres habitatges o locals de propietat ni quan diferents propietaris venen conjuntament a un mateix comprador o compradora la totalitat dels pisos i locals de l'immoble (art. 25.1).
Pel que fa a la segona modalitat establerta en la LAU, té la consideració de arrendament per a ús diferent del d'habitatge el que recau sobre una edificació i té per destinació una activitat industrial, comercial, artesanal, recreativa, etc. La Llei considera també dins aquesta segona modalitat els arrendaments de finques urbanes celebrats per temporada. Els legisladors han introduït una innovació pel que fa a l'extinció d'aquest contracte: l'arrendatari o arrendatària que fa una activitat comercial de venda al públic en el local té dret a indemnització quan, en finalitzar el termini convencional dels cinc anys, hagi sol·licitat a l'arrendador o arrendadora la voluntat de renovar el contracte i aquest no l'hi renovi.
La Llei catalana 13/1996, del 29 de juliol, del registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes, i de modificació de la Llei 24/1991, de l'habitatge, crea el Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes, en el qual s'han d'inscriure les dades corresponents a contractes subscrits entre arrendadors i arrendataris referents a immobles inscrits a Catalunya (art. 1). La persona arrendadora ha d'inscriure obligatòriament el contracte en el Registre, i hi ha de fer constar la situació de la finca, la titularitat de l'immoble, la identificació dels contractants, l'ús a què es destina, el termini, la renda pactada i la data de formalització i de dipòsit de la fiança (l'Administració s'encarrega de garantir la confidencialitat de les dades personals i el dret a l'honor i a la intimitat personal i familiar de les persones inscrites en el Registre). La persona arrendadora ha de dipositar a l'Institut Català del Sòl la fiança en metàl·lic en el termini de dos mesos a comptar de la formalització del contracte d'arrendament. No obstant això, quan es tracta de arrendament de finques urbanes per temporada, la quantia de la fiança exigible ha de ser proporcional al termini de durada del contracte. L'Institut Català del Sòl té potestat per a utilitzar la via executiva per a l'ingrés de les fiances no dipositades i la potestat sancionadora en cas d'incompliment. Aquest organisme és l'encarregat de destinar l'import de les fiances que tingui en dipòsit a inversions per a la construcció pública d'habitatges, amb una atenció especial a les promocions en règim de lloguer, i a actuacions directes en nuclis antics o subjectes a un procés de renovació urbana. També són objecte de dipòsit sense interès les fiances que les empreses de subministraments i serveis exigeixen als abonats per a la formalització de contractes que afecten finques urbanes.
Pel que fa als possibles conflictes entre les parts, la norma atorga la competència per a resoldre'ls al jutge o jutgessa de primera instància del lloc on es trobi l'habitatge. Tanmateix, les parts poden optar per una via menys formalista i menys costosa: el procediment arbitral. En aquest marc, i com a novetat més significativa de la Llei estatal en matèria processal, s'estableix la regulació del recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en matèria arrendatària.
V. t.: arrendament rústic n m

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arrendament de nau, n m

<Dret>

Definició

Contracte d'utilització d'un vaixell per temps determinat i a canvi d'una retribució periòdica, la característica més important del qual és la cessió del control i dependència del capità i tripulació al noliejador, el qual adquireix temporalment la condició de navilier i assumeix així tots els riscs derivats de la navegació i de l'explotació econòmica del vaixell.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arrendament de predi rústic, n m

<Dret>

Definició

Arrendament de terres de conreu.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrendament de predi rústic, n m
es arrendament de predio rústico

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició

V.: arrendament rústic, n m

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arrendament de predi urbà, n m

<Dret>

Definició

Contracte de cessió de l'ús d'habitatge o local de negoci.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "arremorament" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició