Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "arrendament" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arrendament, n m
- es arrendamiento
- fr bail
- fr location
- it locazione
<Dret civil>
Definició
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arrendament, n m
- ca lloguer, n m sin. compl.
- es alquiler
- es arrendamiento
- en lease
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca arrendament, n m
- es arrendamiento
- fr bail
- fr location
- en lease
- en rental
<Notaria > Tipologia documental > Contractes>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca arrendament, n m
- ca contracte d'arrendament, n m sin. compl.
- ca contracte de lloguer, n m sin. compl.
- ca lloguer, n m sin. compl.
- es alquiler
- es arrendamiento
- es contrato de alquiler
- es contrato de arrendamiento
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arrendament, n m
- ca lloguer, n m sin. compl.
- es alquiler
- es arrendamiento
- en lease
<Economia i empresa>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrendament, n m
- es arrendamiento, n m
<Dret civil>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrendament, n m
- es arrendamiento
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Arrendament a la bestreta.
- Ex.: Arrendament a mitges.
- Ex.: Arrendament al terç.
- Ex.: Arrendament al quart.
- Ex.: Arrendament rústic.
- Ex.: Arrendament urbà.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrendament, n m
- es arrendamiento
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte d'arrendament, n m
- ca arrendament, n m sin. compl.
- es arrendamiento
- es contrato de arrendamiento
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
-
L'òrgan legislador estatal s'ha referit al contracte d'arrendament, regulat en l'article 1543 del Codi civil espanyol (CC), com a arrendament de coses. No obstant això, l'arrendament pot ser de coses, d'obres o de serveis.
En l'arrendament d'obres o de serveis, una de les parts s'obliga a executar una obra o a prestar a l'altra un servei per un preu cert (art. 1544 Codi civil espanyol [CC]). En aquests casos, el subjecte arrendador s'obliga a cedir l'ús de la cosa, executar l'obra o prestar el servei i, el subjecte arrendatari adquireix l'ús de la cosa o el dret a l'obra o al servei que s'obliga a pagar (art. 1546 CC). Pel que fa a l'arrendament de coses, hom pot observar que es produeix una transferència de l'ús o del gaudi amb retenció del domini de la persona concedent. Així, la persona que arrenda conserva el poder de disposició de la cosa i atribueix només a l'adquirent les facultats de gaudi (de manera anàloga, l'usdefruit dona dret a gaudir dels béns aliens amb l'obligació de conservar-ne la forma o substància, llevat que el títol de la seva constitució o la llei autoritzin una altra cosa -article 3 de la Llei 13/2000, del 20 de novembre, de regulació dels drets d'usdefruit, d'ús i d'habitació. La institució de l'usdefruit comporta una transmissió i crea un dret real. L'usufructuari o usufructuària disposa plenament del seu dret, el pot donar o vendre lliurement, i d'aquesta manera desapareix la vinculació de la persona i el dret que té. La doctrina dominant considera que el poder de l'arrendatari o arrendatària té naturalesa personal, és a dir, que no disposa de cap dret de naturalesa real sobre la cosa, però disposa, en canvi, de la possessió i de la defensa provisional erga omnes.
La capacitat per a arrendar està subjecta a condicions de caràcter econòmic i temporal, és a dir, si el negoci es pot considerar un acte d'administració o un acte d'alienació. En aquest sentit, l'article 1548 del CC assenyala que «els pares o tutors, respecte dels béns dels menors o incapacitats, o els administradors de béns que no tinguin poder especial, no poden donar en arrendament les coses per un termini que excedeixi els sis anys» (sí que ho poden fer amb la corresponent autorització judicial). Pel que fa a la legitimació, es considera títol suficient per a arrendar amb eficàcia el de la persona que pot transferir el gaudi de la cosa.
Qualsevol dret que no sigui personalíssim o intransferible pot ser objecte d'arrendament. Poden ser arrendats el dret d'ús o d'habitació (art. 40.2 Llei 13/2000). En canvi, no pot ser arrendat el dret de servitud predial activa, que és una qualitat de la finca (art. 534 CC). Tampoc no són susceptibles d'arrendament els béns fungibles que es consumeixen amb l'ús (art. 1545 CC), i sí que ho són, en canvi, els drets que no són personalíssims i resulten susceptibles d'ús i gaudi aliè.
Normalment, es pacta el pagament del preu en fraccions periòdiques corresponents a períodes de temps d'ús de la cosa, però les parts poden convenir que es pagui en una sola vegada, en començar o en finalitzar l'arrendament, o en proporció a l'ús i el desgast de la cosa. Quan les parts no fixen el preu en el contracte, però consta inequívocament la voluntat d'arrendar, poden confiar la determinació del preu als tribunals o considerar nul el contracte perquè hi manca un dels elements essencials. És nul l'arrendament perpetu. Una persona no pot quedar obligada infinitament. La disposició 1280 del CC obliga a formalitzar el contracte d'arrendament per escrit quan la prestació excedeix les 1.500 pessetes (9,02 ?) i, en escriptura pública quan es tracta d'un arrendament de béns immobles per sis anys o més. En aquest cas, la persona arrendatària ha de pagar les despeses que comporta l'escriptura i l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (art. 1555.3 CC).
En termes generals, la part arrendatària, a conseqüència de la possessió que exerceix sobre la cosa, té dret a fer-ne ús d'acord amb la destinació que té i té dret a fer seus els fruits si la cosa és fructífera. No obstant això, l'ús serà el propi d'un diligent pare de família i la cosa s'haurà de destinar a l'ús pactat. La part arrendatària, en concloure l'arrendament, ha de tornar la finca en les condicions en què la va rebre, excepte allò que, pel pas del temps o per causa inevitable n'hagués reduït el valor. Tanmateix, la persona arrendatària, igual que la usufructuària, pot fer les millores útils i voluntàries que consideri convenients, però sense alterar la destinació econòmica de la cosa. A més, la cosa és susceptible de ser modificada si hi ha acord de les parts.
La part arrendatària també té el deure de custòdia, en el sentit de protegir la cosa de qualsevol usurpació o dany. El subjecte que gaudeix de la cosa ha d'informar el propietari o propietària, de seguida, de qualsevol usurpació o dany que una tercera persona hagi realitzat o prepari en la cosa arrendada (art. 1559 CC), ja que l'acció pot ser plantejada tant per l'amo o mestressa, que veu lesionada la seva possessió mediata, com per l'arrendatari, que veu lesionada la seva possessió immediata. En aquesta línia, cal apuntar que la persona arrendadora respon de qualsevol fet d'una tercera persona que danyi el dret de la persona arrendatària mitjançant un atac a la titularitat dominical. Ara bé, quan les molèsties o les pertorbacions causades a l'arrendatari per terceres persones no es concreten en una pretensió jurídica, sinó que són molèsties de fet, és l'arrendatari qui se'n defensa. A més, l'arrendatari ha d'informar, amb la mateixa urgència, el propietari quan es tracta de reparacions necessàries per a conservar la finalitat o la utilització de la cosa (art. 1554.2 CC). Si no ho fa, ha de respondre per negligència. La part arrendatària ha de tolerar l'obra, encara que li resulti molesta i que es vegi privat d'una part de la finca, si s'escau, perquè es tracta de conservar la integritat de la cosa. No obstant això, si la reparació dura més de quaranta dies, la part arrendadora ha de disminuir proporcionalment el preu de l'arrendament en funció del temps i de la part de la finca afectada. Però si, en canvi, l'obra fa inhabitable la part que l'arrendatari i la seva família necessiten com a habitatge, l'arrendatari pot rescindir el contracte.
En virtut de l'article 1563 del CC, «l'arrendatari és responsable del deteriorament o pèrdua de la cosa arrendada, si no és que prova que s'ha ocasionat sense culpa seva». Així, s'entén que el precepte estableix una presumpció de culpabilitat o presumpció de responsabilitat contra la persona arrendatària, que és qui ha de suportar la càrrega de la prova. En aquesta línia, l'article 1564 del CC determina que l'arrendatari o arrendatària és responsable del deteriorament causat per les persones de casa seva -familiars, assalariats, col·laboradors, amics.
Pel que fa al preu, la part arrendatària ha de pagar en els terminis convinguts i, quan el contracte s'extingeix, restituir a la persona propietària la cosa arrendada, i deixar-la en l'estat inicial (art. 1561 CC) i l'amo o mestressa té, implícitament, la facultat de comprovar els desperfectes abans de rebre la cosa o en el moment mateix de rebre-la. La persona arrendadora està obligada a tornar la cosa objecte del contracte en bon estat de conservació i a fer-hi les reparacions necessàries.
Cal afegir una altra obligació típica en els contractes de compravenda: el deure de sanejament, és a dir, la persona arrendadora ha de mantenir l'arrendatària en el gaudi pacífic de la cosa. D'altra banda, els legisladors estatals apunten la possibilitat de sotsarrendar (art. 1550 CC). El crèdit que neix de l'arrendament per l'arrendatari i davant l'arrendador és, en principi, transmissible tant inter vivos com mortis causa, totalment o parcialment.
Destaca l'existència d'un nou contracte d'arrendament, en el qual la persona arrendatària del primer contracte actua de persona arrendadora en aquest, i comunica al nou arrendatari o arrendatària les facultats d'ús o de gaudi que li corresponen. La persona propietària de la cosa (arrendador) conserva el seu crèdit davant l'arrendatari principal i té acció directa contra el sotsarrendatari. Al seu torn, la persona sotsarrendatària només es pot erigir contra el propietari quan aquest incompleix els deures que té envers l'arrendatari inicial, establerts en el contracte mitjançant l'acció subrogatòria. El CC del 1889 accepta com a principi la regla romana venta quita renta, excepte en el cas dels arrendaments susceptibles de ser inscrits: «el comprador d'una finca arrendada té dret que finalitzi l'arrendament vigent en verificar la venda, excepte que hi hagi un pacte en contra del que disposa la Llei hipotecària (LH). Si la persona que compra fa ús d'aquest dret, l'arrendatària pot exigir que li deixin recollir els fruits de la collita que corresponen a l'any agrícola corrent i que la persona que ven indemnitzi els danys i perjudicis que li causin» (art. 1571 CC).
El comprador o compradora que ha fet un pacte de retracte no pot usar la facultat de desnonar la persona arrendatària fins que el termini per a usar el retracte no ha finalitzat. Si la persona arrendadora o l'arrendatària no compleixen les disposicions establertes pels legisladors poden rescindir el contracte i exigir una indemnització per danys i perjudicis, o només demanar la indemnització sense extingir el contracte (art. 1556 CC). Quan es produeix una absència de pagament, la resolució és eficaç a partir del moment en què es pronuncia i amb efecte retroactiu a l'època en què va cessar el pagament (no en el moment en què es va fer efectiu el contracte). En principi, quan es fixa un termini determinat per a l'arrendament, aquest acaba el dia prefixat, sense necessitat de requeriment. Però, si en finalitzar el contracte, l'arrendatari continua gaudint durant quinze dies amb aquiescència de l'arrendador, la doctrina entén que hi ha una reconducció tàcita, és a dir, un nou contracte (no una pròrroga del contracte anterior i, per tant, cessen respecte d'aquesta les obligacions atorgades per una tercera persona per a la seguretat del contracte principal (art. 1567 CC). En canvi, les obligacions establertes en el contracte originari per les parts subsisteixen en el contracte renovat en virtut de la voluntat presumpta que comporta la reconducció tàcita.
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lloguer, n m
- ca arrendament, n m sin. compl.
- es alquiler
- es arrendamiento
- en rent
<Empresa > Comptabilitat>
