Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "arrogaci" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats
- ca Característiques morfològiques: aprendre de memòria (EXEMPLE), v tr
- ca Característiques morfològiques: aprendre's de memòria (EXEMPLE), v tr pron
- ca Característiques morfològiques: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
- ca Característiques morfològiques: assimilar-se [a] (EXEMPLE), v prep pron
- ca Característiques morfològiques: guerxar-se (EXEMPLE), v intr pron
- ca Característiques sintàctiques: accedir [a] (EXEMPLE), v prep
- ca Característiques sintàctiques: arremetre (EXEMPLE), v tr/prep
- ca Característiques sintàctiques: comunicar (EXEMPLE), v intr
- ca Característiques sintàctiques: escriure (EXEMPLE), v tr
- ca Característiques sintàctiques: teledirigir (EXEMPLE), v tr
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
(1) Codi referent a la categoria: v ('verb') [En tots els verbs i totes les llengües]
(2) Codi referent les característiques sintàctiques: tr ('transitiu'), prep ('preposicional'), tr/prep ('transitiu o preposicional'), intr ('intransitiu'). [En tots els verbs i totes les llengües]
(3) Codi referent a les característiques morfològiques: pron ('pronominal') [Només en cas de verbs pronominals]
Ex.: agrumollar-se v intr pron (categoria lèxica: verb; característiques sintàctiques: intransitiu; característiques morfològiques: pronominal)
A. Característiques sintàctiques:
- Es té en compte la propietat dels verbs de requerir un complement directe o un complement de règim preposicional o bé de no requerir cap complement.
(1) Verbs transitius: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement que no porti cap preposició davant.
Ex.: teledirigir v tr Dirigir un objecte a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.
(2) Verbs preposicionals (o verbs de règim): Són els verbs que per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement amb una preposició a davant. (És recomanable indicar en la denominació, entre claudàtors i en cursiva, quina és la preposició regida habitualment pel verb.)
Ex.: accedir [a] v prep Introduir-se en un sistema informàtic, en un fitxer o en un sistema de transmissió per disposar de les dades o els recursos que conté. Nota: Per exemple, accedir a un fitxer.
(3) Verbs transitius o preposicionals: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, necessiten un complement, que tant es pot construir sense preposició davant com amb preposició. (És recomanable indicar en una nota quina és la preposició regida habitualment pel verb en l'ús preposicional.)
Ex.: arremetre v tr/prep Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa a continuació d'una parada de l'altre i sense haver tornat a la guàrdia entremig. Nota: En l'ús preposicional, el verb arremetre regeix habitualment la preposició contra.
(4) Verbs intransitius: Són els verbs que es poden construir habitualment sense cap complement.
Ex.: comunicar v intr Tenir, un telèfon al qual s'està trucant, la línia ocupada.
- Es proposa no marcar de cap manera l'ús absolut d'un verb (és a dir ,que un verb transitiu pugui també construir-se sense complement). El motiu és que es tracta d'un marcatge complex de fer i asistemàtic i subjectiu en el resultat, ja que molts verbs transitius i molts verbs preposicionals admeten en certs contextos un ús sense complement.
Ex.: escriure v tr Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.
B. Característiques morfològiques
- Es té en compte només la pronominalització d'un verb. El motiu és que la pronominalització afecta el context (anteposició o posposició del pronom, combinació amb altres pronoms, etc.), mentre que altres característiques morfològiques, com ara l'increment dels verbs incoatius, no afecten el context.
- La pronominalització pot afectar qualsevol grau de transitivitat: verbs transitius, verbs preposicionals i verbs intransitius (que és el cas més freqüent). Són possibles, doncs, els codis següents:
(a) Verbs transitius pronominals
Ex.: arrogar-se v tr pron Apropiar-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.
(b) Verbs preposicionals pronominals
Ex.: assimilar-se [a] v prep pron Esdevenir, un so, semblant o idèntic a un altre so.
(c) Verbs intransitius pronominals
Ex.: guerxar-se v intr pron Deformar-se, una peça de fusta o una construcció (...), especialment en el procés d'assecatge, de manera que pren una forma helicoidal.
- També hi ha verbs alternants que admeten tant una construcció pronominal com una construcció no pronominal sense canviar el règim de transitivitat. En aquests casos, considerem que hi ha dues denominacions, ja que formalment canvia la representació: una denominació pronominal amb el pronom -se i una denominació no pronominal sense pronom.
Ex.: aprendre de memòria v tr | sin. aprendre's de memòria v tr pron Adquirir uns coneixements mitjançant la repetició mecànica fins a ser capaç de recordar-los encara que no se'n comprengui el significat.
[Per a la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, vegeu la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verbs (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals
- ca Verb autènticament pronominal: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
- ca Verb autènticament pronominal: llevar-se (EXEMPLE), v intr pron
- ca Verb no pronominal amb pronom d'objecte: pentinar (cf. pentinar-se, pentinar-lo) (EXEMPLE), v tr
- ca Verb no pronominal amb pronom de destinatari: baixar (cf. baixar-se, baixar-li) (EXEMPLE), v intr
- ca Verb no pronominal amb pronom de destinatari: carregar (cf. carregar-se, carregar-li) (EXEMPLE), v intr
- ca Verb pronominal incorrecte: *caure's (EXEMPLE), v intr pron
- ca Verb pronominal incorrecte: *passar-se (EXEMPLE), v intr pron
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
Ex.: Demà em llevaré tard (llevar-se és un verb intransitiu pronominal); El president s'arroga la facultat de dissoldre el Parlament (arrogar-se és un verb transitiu pronominal).
Per tant, no tots els verbs que porten un pronom referit al subjecte són verbs pronominals. Així, són correctes però NO són verbs pronominals els casos següents:
- Verbs que alternen un pronom referit al subjecte i un complement d'objecte referit a una altra persona.
Ex.: Pentina't bé - Pentina la Laia (pentinar és un verb transitiu no pronominal, ja que el subjecte fa la mateixa acció, en un cas sobre ell mateix i en un altre sobre una segona persona).
- Verbs que porten un pronom opcional que indica el destinatari de l'acció, sovint amb la finalitat de mostrar l'interès que té el subjecte en l'acció.
Ex.: M'he baixat les fotos de la sortida - He baixat les fotos de la sortida - Baixa-li les fotos de la sortida a l'avi (baixar és un verb transitiu no pronominal, ja que el pronom del primer exemple, que és opcional, indica per a qui es fa l'acció, igual que en el tercer exemple).
Igualment, hi ha casos en què el pronom NO és correcte segons la normativa catalana, generalment deguts a la influència d'una altra llengua.
Ex.: *S'ha caigut de la cadira - *Passa't per casa quan vulguis (caure i passar són verbs intransitius no pronominals; aquí el pronom s'ha d'evitar perquè segons la normativa són verbs no pronominals i, a més, el pronom no hi fa cap funció sintàctica ni hi aporta cap matís de significat).
Nota
- 1. Per a ampliar la informació sobre el cas concret de baixar - baixar-se, podeu consultar la nota del criteri CRITERI Baixar o descarrgar?
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats.
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abrogació, n f
- es abrogación, n f
<Dret constitucional>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abrogació, n f
- ca abrogatio -onis [la], n f sin. compl.
- es abrogación
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('abolició')
<Dret > Història del dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arrogació, n f
- es arrogación
<Dret > Història del dret>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca arrogació, n f
- es arrogación, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrogació, n f
- es arrogación, n f
<Dret romà>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrogació, n f
- es arrogación
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Arrogació de funcions.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrogació d'atribucions, n f
- es arrogación de atribuciones
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El Codi penal (CP) del 1995 castiga -com ho feia també el CP del 1973 en els articles 377 i següents- l'arrogació d'atribucions legislatives, o administratives o judicials, que una autoritat o un funcionari o funcionària públic no té (art. 506, 507 i 508, respectivament).
Cal remarcar un clar enduriment de les penes: ara s'imposen conjuntament, a més de les tradicionals penes privatives de drets -inhabilitacions i suspensions-, penes de presó i penes de multa. L'article 506 del CP del 1995 protegeix la correcta titularitat de l'exercici d'atribucions normatives o legislatives, i procura evitar la intromissió d'altres poders de l'Estat en l'exercici de la funció legislativa o normativa com a atemptat contra el principi de la divisió de poders (secció segona, «De la usurpació d'atribucions», del capítol III, «Dels delictes contra la divisió de poders», del títol XXI, «Delictes contra la Constitució», del llibre II CP del 1995). Però també es protegeixen les competències normatives de les diverses institucions de l'Estat (Govern de l'Estat, governs autonòmics, etc.). L'article 506 estableix que «l'autoritat o el funcionari públic que, mancat d'atribucions per a fer-ho, dicti una disposició general o en suspengui l'execució ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre un i tres anys, multa d'entre sis i dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini d'entre sis i dotze anys.» Es tracta d'un delicte especial propi -no té correspondència amb un altre delicte comú- que només pot ser comès per una autoritat o un funcionari públic «a efectes penals» (art. 24 CP del 1995).
Per «disposició general» s'ha d'entendre qualsevol disposició normativa -les lleis- que inclou els reglaments -així ho feia expressament l'article 377 del CP del 1973, predecessor de l'article 506 del CP del 1995-, que es diferencien dels actes administratius singulars o generals, en què els primers no s'exhaureixen en llur mer compliment, sinó que es mantenen i són susceptibles d'una pluralitat indefinida de compliments, mentre que els actes administratius s'exhaureixen en llur mer compliment (la Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 6.6.1978, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1978\2306 exclou de l'aplicació d'aquest delicte una resolució que constitueixi un acte administratiu). L'acció típica consisteix a dictar una llei o un reglament, o bé a suspendre'n l'execució.
Per «suspendre l'execució d'una disposició general» s'entén 'derogar o deixar temporalment o definitivament sense efecte l'aplicació de l'esmentada disposició'. Cal, doncs, dictar una resolució que suspengui expressament o tàcitament una disposició general, sense tenir competència per a fer-ho. Es tracta d'un delicte dolós -és possible el dol eventual-, sense que el CP del 1995 castigui la modalitat imprudent (art. 12 CP del 1995, «les accions o omissions imprudents només s'han de castigar quan expressament ho disposi la Llei»).
L'article 507 del CP del 1995 prescriu que «el jutge o magistrat que s'arrogui atribucions administratives que no posseeix, o que impedeixi el legítim exercici de la persona que les té, ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre sis mesos i un any, multa d'entre tres i sis mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un període d'entre un i tres anys», i té el precedent legal en l'article 378.1 del CP del 1973. L'article 507 protegeix la correcta titularitat de l'exercici d'atribucions administratives que no tinguin els jutges o magistrats, i que pertoquin a altres poders (l'executiu o el legislatiu). Cal tenir en compte que les funcions judicials no són únicament jurisdiccionals, sinó també administratives. El precepte, doncs, només castiga el jutge o jutgessa o magistrat o magistrada que exerceix funcions administratives que no li pertoquen.
L'article 508 afirma que «l'autoritat o el funcionari públic que s'arrogui atribucions judicials o impedeixi executar una resolució dictada per l'autoritat judicial competent ha de ser castigat amb les penes de presó d'entre sis mesos i un any, multa d'entre tres i vuit mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un període d'entre un i tres anys». A més, «l'autoritat o el funcionari administratiu o militar que atempti contra la independència dels jutges o dels magistrats, garantida per la Constitució, adreçant-los una instrucció, ordre o intimació relatives a causes o actuacions que estiguin coneixent, ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre un i dos anys, multa d'entre quatre i deu mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període d'entre dos i sis anys». Pel que fa al primer apartat, es castiguen dos comportaments: a) el fet que una autoritat o un funcionari o funcionària públic s'arrogui atribucions judicials a efectes penals «no competents» -en l'àmbit administratiu o legislatiu-, i b) l'atac a la decisió judicial «per les vies de fet», impedint-ne l'execució. En tots dos casos es castiga només la modalitat dolosa. El segon apartat no castiga l'atac directe al poder judicial, mitjançant la usurpació de funcions alienes, sinó per mitjà d'una ingerència indirecta que pugui viciar la presa de decisions de les autoritats judicials competents.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca arrogació de funcions, n f
- ca arrogació d'atribucions, n f sin. compl.
- es arrogación de atribuciones, n f
- es arrogación de funciones, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
