Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "artigar" dins totes les àrees temàtiques
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca barrigar, v tr
- ca furgar, v tr
- es hocicar
- es hozar
- fr vermiller
- en root in, to
- en root, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boïga, n f
- es artiga
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'article 338 de la Compilació del dret civil de Catalunya estableix que el contracte de boïgues es regeix, si no hi ha pacte, pels usos i els costums del lloc. Aquesta previsió normativa, però, va ser substituïda per la Llei 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu, el règim de la qual s'aplica a tots els contractes de conreu, és a dir, en sentit ampli, a tot contracte que tingui per finalitat la cessió onerosa de l'aprofitament agrícola, ramader o forestal d'una finca rústica.
En virtut de la Llei 1/2008, totes les persones amb capacitat per a contractar poden establir un contracte. Els titulars de drets limitats sobre la finca -usufructuaris, fiduciaris, reservistes o compradors a carta de gràcia, entre altres- també poden formalitzar contractes de conreu, per bé que, un cop extingit llur dret, el contracte subsisteix fins que finalitza el termini mínim establert per la Llei o per la pròrroga en curs.
Es tracta d'un contracte ad meliorandum i un sistema d'alternança de cultius consistent en el trinomi bosc-conreu-bosc per a aconseguir la regeneració de la terra. Tradicionalment, es conreava la terra fins a esgotar-la i després s'abandonava fins que tornés a ser fèrtil. Feien falta moltes terres per a anar rotant, fins a arribar de nou a la terra boïgada. S'obtenien rendiments alts sense necessitat de gaire adob, però implicava un treball intens de rompuda i de preparació dels terrenys. Aquests contractes, en clar desús, es pacten habitualment per un temps de dos a cinc anys. Quan aquest termini ha transcorregut, s'abandona el terreny perquè torni a ser ocupat pel bosc. Els contractes acaben d'acord amb la llei en finalitzar el termini estipulat o, si no n'hi ha, un cop transcorregut el termini usual en la comarca.
La regulació consuetudinària atribueix la totalitat dels productes obtinguts durant el primer any de rompuda a la part conreadora; pel que fa a la resta d'anys, els productes es reparteixen entre ambdues parts, conreadora i propietària. Quant a les despeses de cultiu, van a càrrec de la part conreadora (com en el cas del terratge), excepte les llavors, que s'aporten a mitges.
En virtut de la Llei 1/2008 aquests contractes s'han de formalitzar per escrit i qualsevol de les parts pot exigir en qualsevol moment a l'altra que el contracte es formalitzi íntegrament en document públic, que hi consti una descripció de la finca objecte del contracte i, si escau, un inventari dels elements i dels drets vinculats a l'explotació que se cedeix i qualsevol altre aspecte necessari per a desenvolupar i executar el contracte adequadament. - V. t.: arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural n m
- V. t.: arrendament per a pastures n m
- V. t.: arrendament rústic n m
- V. t.: contracte d'eixermada n m
- V. t.: contracte d'integració n m
- V. t.: contracte de conreu n m
- V. t.: masoveria n f
- V. t.: parceria n f
- V. t.: sòcita n f
- V. t.: terratge n m
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca bunyols de bacallà a l'antiga
- es buñuelos de bacalao a la antigua
- fr beignets de morue à l'ancienne
- it frittelle di baccalà all'antica
- en salt cod fritters old-style
- de Stockfischkrapfen auf alte Art
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cabot d'ortiga, n m
- ca gòbit groc, n m sin. compl.
- ca gobit groc, n m var. ling.
- nc Gobius bucchichi
- nc Gobius buchichii var. ling.
- nc Gobius ophiocephalus var. ling.
<Peixos > Gòbids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cabot d'ortiga, n m
- ca gòbit groc, n m sin. compl.
- ca gobit groc, n m var. ling.
- nc Gobius bucchichi
- nc Gobius buchichii var. ling.
- nc Gobius ophiocephalus var. ling.
<Peixos > Gòbids>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca caixa d'arxivar, n f
- es caja de archivar
<Bricolatge > Ferreteria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calament, n m
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de fer sopa, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta antiga, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca herba buena, n f var. ling.
- ca herba-bona, n f var. ling.
- ca herbasana, n f var. ling.
- ca herbebone, n f var. ling.
- ca presta, n f var. ling.
- nc Mentha ×verticillata L.
- nc Mentha aquatica L. × M. arvensis L. sin. compl.
- nc Mentha sativa L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calament, n m
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de fer sopa, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta antiga, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca herba buena, n f var. ling.
- ca herba-bona, n f var. ling.
- ca herbasana, n f var. ling.
- ca herbebone, n f var. ling.
- ca presta, n f var. ling.
- nc Mentha ×verticillata L.
- nc Mentha aquatica L. × M. arvensis L. sin. compl.
- nc Mentha sativa L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca campaneta d'ortiga, n f
- ca campanes, n f pl alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta de bosc, n f alt. sin.
- ca campaneta traqueli, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca herba de la rampa, n f alt. sin.
- ca ortiga morta, n f alt. sin.
- nc Campanula trachelium L.
<Botànica > campanulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca campaneta d'ortiga, n f
- ca campanes, n f pl alt. sin.
- ca campaneta, n f alt. sin.
- ca campaneta de bosc, n f alt. sin.
- ca campaneta traqueli, n f alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca herba de la rampa, n f alt. sin.
- ca ortiga morta, n f alt. sin.
- nc Campanula trachelium L.
<Botànica > campanulàcies>
