Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "aspersi" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli?
- es (bròcoli) brécol, n m
- es (bròcoli) brócol, n m
- es (bròcoli) brócoli, n m
- es (bròcoli) brócul, n m
- es (bròcoli) bróculi, n m
- es (bròcoli) bróquil, n m
- es (bròquil) coliflor verde, n f
- es (coliflor) coliflor, n f
- fr (bròcoli) brocoli, n m
- fr (bròcoli) brocoli asperge, n m
- fr (bròquil) chou brocoli, n m
- fr (bròquil) chou-fleur vert, n m
- fr (coliflor) chou-fleur, n f
- it (bròcoli) broccolo, n m
- it (bròcoli) cavolo broccolo, n m
- it (bròquil) cavolfiore verde, n m
- it (coliflor) cavolfiore, n m
- it (coliflor) cavoloro fiore, n m
- pt (bròcoli) brócolos, n m
- pt (bròcoli) couve bróculo, n m
- pt (bròquil) couve-flor verde, n m
- pt (coliflor) couve-flor, n f
- en (bròcoli) asparagus broccoli, n
- en (bròcoli) broccoli, n
- en (bròcoli) sprouting broccoli, n
- en (bròquil) broccoflower, n
- en (bròquil) cauliflower broccoli, n
- en (bròquil) green coliflower, n
- en (bròquil) winter cauliflower, n
- en (coliflor) cauliflower, n
- nc (bròcoli) Brassica oleracea var. italica
- nc (bròquil, coliflor) Brassica oleracea var. botrytis
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
- El bròquil (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans i normalitzada amb un sentit específic pel Consell Supervisor del TERMCAT), i l'alternativa bròcul (nom masculí recollit al Diccionari català-valencià-balear d'A. M. Alcover i F. de B. Moll), és, per a una gran part del domini lingüístic, una hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color verd clar agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; el bròquil es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en algunes parts del domini lingüístic, aquesta hortalissa es denomina bròquil verd (nom masculí també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul verd, ja que bròquil té un valor genèric i s'aplica tant a la varietat de color verd clar com a la de color blanquinós.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor verde; els francesos, chou brocoli i chou-fleur vert; l'italià, cavolfiore verde; el portuguès, couve-flor verde, i els anglesos, broccoflower, cauliflower broccoli, green coliflower i winter cauliflower.
- La coliflor (i les alternatives colflori i floricol, totes formes recollides al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és, per a les mateixes zones en què bròquil designa la varietat de color verd clar, una hortalissa igualment de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb brots florals de color gairebé blanc, també agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; com el bròquil, la coliflor també es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en les varietats dialectals en què bròquil té un valor genèric, aquesta hortalissa es denomina bròquil blanc (nom masculí normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul blanc.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor; el francès, chou-fleur; els italians, cavolfiore i cavolo fiore; el portuguès, couve-flor, i l'anglès, cauliflower.
- El bròcoli (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a una hortalissa també de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb uns brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc i agrupats en una inflorescència no del tot compacta; com els altres casos, el bròcoli es menja quan les flors encara són poncelles.
. El nom científic és Brassica oleracea var. italica.
. Els equivalents castellans són brécol, brócol, brócoli, brócul, bróculi i bróquil; els francesos, brocoli i brocoli asperge; els italians, broccolo i cavolo broccolo; els portuguesos, brócolos i couve bróculo, i els anglesos, asparagus broccoli, broccoli i sprouting broccoli.
Tant bròquil com bròcoli procedeixen de l'italià broccoli (plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot'). Aquesta mateixa forma d'origen, doncs, ha donat lloc a adaptacions fonètiques i gràfiques diferents perquè s'ha pres en moments diferents (el bròquil ja té força tradició culinària al nostre país, mentre que segurament el bròcoli és d'introducció més recent).
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat romanesco (nom masculí, adopció del manlleu italià romanesco) per fer referència a una altra hortalissa de la família de les crucíferes obtinguda per hibridació del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica). El romanesco es caracteritza per la disposició en corones espiraliformes dels brots florals, que són de forma cònica i de color verd clar.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de bròquil, bròquil blanc i bròcoli al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es diu bròcoli o bròquil?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/diu-brocoli-o-broquil).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI bròquil, bròquil verd, coliflor, bròquil blanc o bròcoli?
- es (bròcoli) brécol, n m
- es (bròcoli) brócol, n m
- es (bròcoli) brócoli, n m
- es (bròcoli) brócul, n m
- es (bròcoli) bróculi, n m
- es (bròcoli) bróquil, n m
- es (bròquil) coliflor verde, n f
- es (coliflor) coliflor, n f
- fr (bròcoli) brocoli, n m
- fr (bròcoli) brocoli asperge, n m
- fr (bròquil) chou brocoli, n m
- fr (bròquil) chou-fleur vert, n m
- fr (coliflor) chou-fleur, n f
- it (bròcoli) broccolo, n m
- it (bròcoli) cavolo broccolo, n m
- it (bròquil) cavolfiore verde, n m
- it (coliflor) cavolfiore, n m
- it (coliflor) cavoloro fiore, n m
- pt (bròcoli) brócolos, n m
- pt (bròcoli) couve bróculo, n m
- pt (bròquil) couve-flor verde, n m
- pt (coliflor) couve-flor, n f
- en (bròcoli) asparagus broccoli, n
- en (bròcoli) broccoli, n
- en (bròcoli) sprouting broccoli, n
- en (bròquil) broccoflower, n
- en (bròquil) cauliflower broccoli, n
- en (bròquil) green coliflower, n
- en (bròquil) winter cauliflower, n
- en (coliflor) cauliflower, n
- nc (bròcoli) Brassica oleracea var. italica
- nc (bròquil, coliflor) Brassica oleracea var. botrytis
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
- El bròquil (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans i normalitzada amb un sentit específic pel Consell Supervisor del TERMCAT), i l'alternativa bròcul (nom masculí recollit al Diccionari català-valencià-balear d'A. M. Alcover i F. de B. Moll), és, per a una gran part del domini lingüístic, una hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color verd clar agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; el bròquil es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en algunes parts del domini lingüístic, aquesta hortalissa es denomina bròquil verd (nom masculí també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul verd, ja que bròquil té un valor genèric i s'aplica tant a la varietat de color verd clar com a la de color blanquinós.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor verde; els francesos, chou brocoli i chou-fleur vert; l'italià, cavolfiore verde; el portuguès, couve-flor verde, i els anglesos, broccoflower, cauliflower broccoli, green coliflower i winter cauliflower.
- La coliflor (i les alternatives colflori i floricol, totes formes recollides al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és, per a les mateixes zones en què bròquil designa la varietat de color verd clar, una hortalissa igualment de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb brots florals de color gairebé blanc, també agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; com el bròquil, la coliflor també es menja quan les flors encara són poncelles.
. En canvi, en les varietats dialectals en què bròquil té un valor genèric, aquesta hortalissa es denomina bròquil blanc (nom masculí normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul blanc.
. El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
. L'equivalent castellà és coliflor; el francès, chou-fleur; els italians, cavolfiore i cavolo fiore; el portuguès, couve-flor, i l'anglès, cauliflower.
- El bròcoli (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a una hortalissa també de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb uns brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc i agrupats en una inflorescència no del tot compacta; com els altres casos, el bròcoli es menja quan les flors encara són poncelles.
. El nom científic és Brassica oleracea var. italica.
. Els equivalents castellans són brécol, brócol, brócoli, brócul, bróculi i bróquil; els francesos, brocoli i brocoli asperge; els italians, broccolo i cavolo broccolo; els portuguesos, brócolos i couve bróculo, i els anglesos, asparagus broccoli, broccoli i sprouting broccoli.
Tant bròquil com bròcoli procedeixen de l'italià broccoli (plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot'). Aquesta mateixa forma d'origen, doncs, ha donat lloc a adaptacions fonètiques i gràfiques diferents perquè s'ha pres en moments diferents (el bròquil ja té força tradició culinària al nostre país, mentre que segurament el bròcoli és d'introducció més recent).
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat romanesco (nom masculí, adopció del manlleu italià romanesco) per fer referència a una altra hortalissa de la família de les crucíferes obtinguda per hibridació del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica). El romanesco es caracteritza per la disposició en corones espiraliformes dels brots florals, que són de forma cònica i de color verd clar.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de bròquil, bròquil blanc i bròcoli al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es diu bròcoli o bròquil?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/diu-brocoli-o-broquil).
<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca àcid aspergíl·lic, n m
- es ácido aspergílico, n m
- fr acide aspergillique, n m
- en aspergillic acid, n
- CAS 490-02-8
<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>
Definició
Nota
- L'àcid aspergíl·lic és emprat en el tractament d'infeccions bacterianes, tant de bacteris grampositius com de gramnegatius. És produït per Aspergillus flavus.
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca abast d'un aspersor, n m
- ca abast d'un difusor, n m sin. compl.
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al caragol sapenc (Helix aspersa), n f
- ca al·lèrgia al cargol sapenc (Helix aspersa), n f sin. compl.
- es alergia a caracol (Helix aspersa), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 92671000135102
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arítjol, n m
- ca arínjol, n m sin. compl.
- ca aritja, n f sin. compl.
- ca heura espinosa, n f sin. compl.
- ca matavelles, n m sin. compl.
- ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
- ca arinjolera, n f alt. sin.
- ca arínjols, n m pl alt. sin.
- ca arítjols, n m pl alt. sin.
- ca banya de bou, n f alt. sin.
- ca emparriladora, n f alt. sin.
- ca esbarzeró, n m alt. sin.
- ca hedra del diable, n f alt. sin.
- ca hedra espinosa, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba espinosa, n f alt. sin.
- ca heura del diable, n f alt. sin.
- ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarsa, n f alt. sin.
- ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
- ca sarsa del país, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
- ca amparrilaora, n f var. ling.
- ca aríjol, n m var. ling.
- ca aríjols, n m pl var. ling.
- ca aríngel, n m var. ling.
- ca aríngol, n m var. ling.
- ca aringols, n m pl var. ling.
- ca arinyol, n m var. ling.
- ca arinyols, n m pl var. ling.
- ca aritjol, n m var. ling.
- ca aritjols, n m pl var. ling.
- ca eritja, n f var. ling.
- ca erítjol, n m var. ling.
- ca eritjols, n m pl var. ling.
- ca erítjols, n m pl var. ling.
- ca errigos, n m pl var. ling.
- ca panilla, n f var. ling.
- ca parrilla, n f var. ling.
- ca salsaparella, n f var. ling.
- ca salsaparrilla, n f var. ling.
- ca sansaparrilla, n f var. ling.
- ca saparrilla, n f var. ling.
- ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
- ca sarsabarrella, n f var. ling.
- ca sarsaparella, n f var. ling.
- ca sarsaparrilla, n f var. ling.
- ca téttiu, n m var. ling.
- ca zarzaparrilla, n f var. ling.
- nc Smilax aspera L.
<Botànica > esmilacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arítjol, n m
- ca arínjol, n m sin. compl.
- ca aritja, n f sin. compl.
- ca heura espinosa, n f sin. compl.
- ca matavelles, n m sin. compl.
- ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
- ca arinjolera, n f alt. sin.
- ca arínjols, n m pl alt. sin.
- ca arítjols, n m pl alt. sin.
- ca banya de bou, n f alt. sin.
- ca emparriladora, n f alt. sin.
- ca esbarzeró, n m alt. sin.
- ca hedra del diable, n f alt. sin.
- ca hedra espinosa, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba espinosa, n f alt. sin.
- ca heura del diable, n f alt. sin.
- ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarsa, n f alt. sin.
- ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
- ca sarsa del país, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
- ca amparrilaora, n f var. ling.
- ca aríjol, n m var. ling.
- ca aríjols, n m pl var. ling.
- ca aríngel, n m var. ling.
- ca aríngol, n m var. ling.
- ca aringols, n m pl var. ling.
- ca arinyol, n m var. ling.
- ca arinyols, n m pl var. ling.
- ca aritjol, n m var. ling.
- ca aritjols, n m pl var. ling.
- ca eritja, n f var. ling.
- ca erítjol, n m var. ling.
- ca eritjols, n m pl var. ling.
- ca erítjols, n m pl var. ling.
- ca errigos, n m pl var. ling.
- ca panilla, n f var. ling.
- ca parrilla, n f var. ling.
- ca salsaparella, n f var. ling.
- ca salsaparrilla, n f var. ling.
- ca sansaparrilla, n f var. ling.
- ca saparrilla, n f var. ling.
- ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
- ca sarsabarrella, n f var. ling.
- ca sarsaparella, n f var. ling.
- ca sarsaparrilla, n f var. ling.
- ca téttiu, n m var. ling.
- ca zarzaparrilla, n f var. ling.
- nc Smilax aspera L.
<Botànica > esmilacàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arítjol, n m
- ca aritja, n f sin. compl.
- es zarzaparrilla, n f
- fr salsepareille, n f
- en Spanish sarsaparrilla, n
- nc Smilax aspera
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arítjol baleàric, n m
- ca aritja, n f alt. sin.
- ca aritja baleàrica, n f alt. sin.
- nc Smilax aspera L. var. balearica Willk.
<Botànica > esmilacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arítjol baleàric, n m
- ca aritja, n f alt. sin.
- ca aritja baleàrica, n f alt. sin.
- nc Smilax aspera L. var. balearica Willk.
<Botànica > esmilacàcies>
