Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca nou vòmica, n f
ca matacà, n m sin. compl.

<Botànica>

Definició

Llavor de l'arbre de la nou vòmica, tòxica i medicinal com a estimulant de les funcions digestives, circulatòries, respiratòries i dels centres motors medul·lars.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca nou vòmica, n f
ca matacà, n m sin. compl.
es nuez vómica
en nux vomica

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Llavor de l'arbre de la nou vòmica, que conté diversos alcaloides, principalment estricnina i brucina. Ha estat emprada a causa de les seves virtuts tòniques, aperitives i estimulants del sistema nerviós central, per bé que a dosis elevades és tòxica. També ha estat usada com a rodenticida.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca nyàmera, n f
ca nyàmera (tubercle), n f sin. compl.
ca patata de canya, n f sin. compl.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca nyàmeres, n f pl alt. sin.
ca pataca, n f alt. sin.
ca pataca de pala, n f alt. sin.
ca patarota, n f alt. sin.
ca patata burba, n f alt. sin.
ca patata de Màlaga, n f alt. sin.
ca patata moruna, n f alt. sin.
ca patata setembrera, n f alt. sin.
ca patates, n f pl alt. sin.
ca patates de jardí, n f pl alt. sin.
ca patates nyàmeres, n f pl alt. sin.
ca ramons, n m pl alt. sin.
ca setembres, n m pl alt. sin.
ca trumfa nyama, n f alt. sin.
ca nyama, n f var. ling.
ca nyàmara, n f var. ling.
ca nyapes, n f pl var. ling.
ca topinambur, n m var. ling.
ca tupinambo, n m var. ling.
ca tupinambur, n m var. ling.
nc Helianthus tuberosus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca nyàmera, n f
ca nyàmera (tubercle), n f sin. compl.
ca patata de canya, n f sin. compl.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca nyàmeres, n f pl alt. sin.
ca pataca, n f alt. sin.
ca pataca de pala, n f alt. sin.
ca patarota, n f alt. sin.
ca patata burba, n f alt. sin.
ca patata de Màlaga, n f alt. sin.
ca patata moruna, n f alt. sin.
ca patata setembrera, n f alt. sin.
ca patates, n f pl alt. sin.
ca patates de jardí, n f pl alt. sin.
ca patates nyàmeres, n f pl alt. sin.
ca ramons, n m pl alt. sin.
ca setembres, n m pl alt. sin.
ca trumfa nyama, n f alt. sin.
ca nyama, n f var. ling.
ca nyàmara, n f var. ling.
ca nyapes, n f pl var. ling.
ca topinambur, n m var. ling.
ca tupinambo, n m var. ling.
ca tupinambur, n m var. ling.
nc Helianthus tuberosus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca nyàmera, n f
es aguaturma
es alcachofa de tierra
es pataca
es topinambur
es tupinambo
fr artichaut de Jerusalem
fr artichaut de terre
fr artichaut du Canada
fr soleil tubereux
fr topinambour
en earth puff
en Jerusalem artichoke
en topinambur
nc Helianthus tuberosus

<Botànica>

Definició

Herba alta d'arrel tuberosa comestible i de capítols grocs.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca obstruir, v tr
es atascar, v tr
fr boucher, v tr
fr obstruer, v tr
eu ataskatu
eu butxatu sin. compl.

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca passar ratlla
es tachar

<Dret>

Definició

Invalidar text escrit traçant-hi al damunt una ratlla de tinta o de llapis.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Vaig veure com el funcionari passava ratlla damunt el nom d'un dels testimonis.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca pastar, v tr
es amasar
fr pétrir
en knead, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Mescles>

Definició

Treballar una sèrie de productes fins que adquireixen la consistència d'una pasta.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca pastar, v tr
es amasar
fr boulanger
fr pétrir
en knead, to

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició

Treballar amb les mans o amb un altre instrument la pasta per fer pa, galetes, etc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca patatera, n f
ca creïlla (tubercle), n f sin. compl.
ca creïllera, n f sin. compl.
ca patata (tubercle), n f sin. compl.
ca trumfa (tubercle), n f sin. compl.
ca trumfera, n f sin. compl.
ca creïlla, n f alt. sin.
ca creïllera del país, n f alt. sin.
ca mata de creïlles, n f alt. sin.
ca patata, n f alt. sin.
ca patates, n f pl alt. sin.
ca patates (tubercle), n f pl alt. sin.
ca poma de terra, n f alt. sin.
ca tabaquera (fulla seca), n f alt. sin.
ca trumfa, n f alt. sin.
ca trumfes, n f pl alt. sin.
ca caraïlla (tubercle), n f var. ling.
ca caraïllera, n f var. ling.
ca caredilla (tubercle), n f var. ling.
ca creadilla, n f var. ling.
ca creaïlla, n f var. ling.
ca creillera del país, n f var. ling.
ca cruïlla, n f var. ling.
ca mata de queradilles, n f var. ling.
ca mata de queraïlles, n f var. ling.
ca mata de queredilles, n f var. ling.
ca pataca, n f var. ling.
ca patanera, n f var. ling.
ca pataquera, n f var. ling.
ca queradilla (tubercle), n f var. ling.
ca queradillera, n f var. ling.
ca queradilles (tubercle), n f pl var. ling.
ca queraïlla, n f var. ling.
ca queraïlles (tubercle), n f pl var. ling.
ca queredilla, n f var. ling.
ca queredilles (tubercle), n f pl var. ling.
ca quereguilla, n f var. ling.
ca quereïlla, n f var. ling.
ca querelles, n f var. ling.
ca trufa, n f var. ling.
ca trufes, n f pl var. ling.
ca trumfo, n m var. ling.
ca trumfo (tubercle), n m var. ling.
ca trumfos, n m pl var. ling.
nc Solanum tuberosum L.

<Botànica > solanàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "atacar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició