Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "atmosfera" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca atmosfera, n f
- es atmósfera
- en atmosphere
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Radiometria>
Definició
Està formada per un conjunt de subcapes amb diferents característiques: troposfera, estratosfera, mesosfera i termosfera. Més enllà s'estén la capa anomenada exosfera. La línia de Kármán, a uns 100 km per sobre de la superfície terrestre, i a la termosfera inferior, és considerada freqüentment com la frontera entre l'atmosfera i l'espai exterior des d'un punt de vista aeronàutic. L'atmosfera és menys densa com més gran és la distància respecte de la superfície de la Terra, fet que no permet definir-ne l'acabament, tot i que el límit de 10000 km sol ser generalment acceptat.
L'atmosfera és alhora objecte d'estudi de la teledetecció (fenòmens meteorològics, clima, alteracions en la seva composició, etc.), medi de sustentació de plataformes (avions, etc.) i agent de distorsió/interacció de la irradiància del Sol i dels sensors actius, així com de la radiància captada pels sensors (vegeu finestra atmosfèrica, absorció atmosfèrica, dispersió atmosfèrica, emissió atmosfèrica i correcció atmosfèrica).
En l'atmosfera terrestre es poden diferenciar dues regions amb diferent composició: l'homosfera i l'heterosfera.
-L'homosfera ocupa els 100 km inferiors i té una composició força constant i uniforme, tot i que varia en altitud, formada principalment per nitrogen (78.08% en volum), oxigen (20.95%), argó (0.93%) i diòxid de carboni (0.038%), amb traces d'altres gasos com neó (18.18 ppm), heli (5.24 ppm), metà (1.79 ppm), criptó (1.14 ppm), hidrogen (0.55 ppm), òxid de nitrogen (0.3 ppm), monòxid de carboni (0.1 ppm), xenó (0.09 ppm), ozó (0.00 a 0.07 ppm), diòxid de nitrogen (0.02 ppm), iode (0.01 ppm) i vapor d'aigua (amb un percentatge variable, típicament entre 1 i 4 % prop de la superfície terrestre i a l'entorn del 0.40 % sobre el total de l'atmosfera).
- L'heterosfera s'estén des dels 100 km fins al límit superior de l'atmosfera i està estratificada, és a dir, formada per diverses capes, amb composició diferent: una capa de nitrogen molecular, entre 100 i 400 km; una capa d'oxigen atòmic, entre 400 i 1100 km; una capa d'heli, entre 1100 i 3500 km, i una capa d'hidrogen, entre 3500 i 10000 km.
Tres quartes parts de la massa de l'atmosfera es troben en els 11 primers km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca atmosfera, n f
- es atmósfera
- en atmosphere
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Radiometria>
Definició
Està formada per un conjunt de subcapes amb diferents característiques: troposfera, estratosfera, mesosfera i termosfera. Més enllà s'estén la capa anomenada exosfera. La línia de Kármán, a uns 100 km per sobre de la superfície terrestre, i a la termosfera inferior, és considerada freqüentment com la frontera entre l'atmosfera i l'espai exterior des d'un punt de vista aeronàutic. L'atmosfera és menys densa com més gran és la distància respecte de la superfície de la Terra, fet que no permet definir-ne l'acabament, tot i que el límit de 10000 km sol ser generalment acceptat.
L'atmosfera és alhora objecte d'estudi de la teledetecció (fenòmens meteorològics, clima, alteracions en la seva composició, etc.), medi de sustentació de plataformes (avions, etc.) i agent de distorsió/interacció de la irradiància del Sol i dels sensors actius, així com de la radiància captada pels sensors (vegeu finestra atmosfèrica, absorció atmosfèrica, dispersió atmosfèrica, emissió atmosfèrica i correcció atmosfèrica).
En l'atmosfera terrestre es poden diferenciar dues regions amb diferent composició: l'homosfera i l'heterosfera.
-L'homosfera ocupa els 100 km inferiors i té una composició força constant i uniforme, tot i que varia en altitud, formada principalment per nitrogen (78.08% en volum), oxigen (20.95%), argó (0.93%) i diòxid de carboni (0.038%), amb traces d'altres gasos com neó (18.18 ppm), heli (5.24 ppm), metà (1.79 ppm), criptó (1.14 ppm), hidrogen (0.55 ppm), òxid de nitrogen (0.3 ppm), monòxid de carboni (0.1 ppm), xenó (0.09 ppm), ozó (0.00 a 0.07 ppm), diòxid de nitrogen (0.02 ppm), iode (0.01 ppm) i vapor d'aigua (amb un percentatge variable, típicament entre 1 i 4 % prop de la superfície terrestre i a l'entorn del 0.40 % sobre el total de l'atmosfera).
- L'heterosfera s'estén des dels 100 km fins al límit superior de l'atmosfera i està estratificada, és a dir, formada per diverses capes, amb composició diferent: una capa de nitrogen molecular, entre 100 i 400 km; una capa d'oxigen atòmic, entre 400 i 1100 km; una capa d'heli, entre 1100 i 3500 km, i una capa d'hidrogen, entre 3500 i 10000 km.
Tres quartes parts de la massa de l'atmosfera es troben en els 11 primers km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca atmosfera, n f
- es atmósfera
- en atmosphere
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Radiometria>
Definició
Està formada per un conjunt de subcapes amb diferents característiques: troposfera, estratosfera, mesosfera i termosfera. Més enllà s'estén la capa anomenada exosfera. La línia de Kármán, a uns 100 km per sobre de la superfície terrestre, i a la termosfera inferior, és considerada freqüentment com la frontera entre l'atmosfera i l'espai exterior des d'un punt de vista aeronàutic. L'atmosfera és menys densa com més gran és la distància respecte de la superfície de la Terra, fet que no permet definir-ne l'acabament, tot i que el límit de 10000 km sol ser generalment acceptat.
L'atmosfera és alhora objecte d'estudi de la teledetecció (fenòmens meteorològics, clima, alteracions en la seva composició, etc.), medi de sustentació de plataformes (avions, etc.) i agent de distorsió/interacció de la irradiància del Sol i dels sensors actius, així com de la radiància captada pels sensors (vegeu finestra atmosfèrica, absorció atmosfèrica, dispersió atmosfèrica, emissió atmosfèrica i correcció atmosfèrica).
En l'atmosfera terrestre es poden diferenciar dues regions amb diferent composició: l'homosfera i l'heterosfera.
-L'homosfera ocupa els 100 km inferiors i té una composició força constant i uniforme, tot i que varia en altitud, formada principalment per nitrogen (78.08% en volum), oxigen (20.95%), argó (0.93%) i diòxid de carboni (0.038%), amb traces d'altres gasos com neó (18.18 ppm), heli (5.24 ppm), metà (1.79 ppm), criptó (1.14 ppm), hidrogen (0.55 ppm), òxid de nitrogen (0.3 ppm), monòxid de carboni (0.1 ppm), xenó (0.09 ppm), ozó (0.00 a 0.07 ppm), diòxid de nitrogen (0.02 ppm), iode (0.01 ppm) i vapor d'aigua (amb un percentatge variable, típicament entre 1 i 4 % prop de la superfície terrestre i a l'entorn del 0.40 % sobre el total de l'atmosfera).
- L'heterosfera s'estén des dels 100 km fins al límit superior de l'atmosfera i està estratificada, és a dir, formada per diverses capes, amb composició diferent: una capa de nitrogen molecular, entre 100 i 400 km; una capa d'oxigen atòmic, entre 400 i 1100 km; una capa d'heli, entre 1100 i 3500 km, i una capa d'hidrogen, entre 3500 i 10000 km.
Tres quartes parts de la massa de l'atmosfera es troben en els 11 primers km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca atmosfera, n f
- es atmósfera
<Dret ambiental>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'atmosfera no té un límit superior precís però el seu sostre es pot situar a uns dos-cents quilòmetres d'altura. La densitat de l'atmosfera disminueix ràpidament amb l'altura. La troposfera, la capa inferior de l'atmosfera, concentra unes tres quartes parts de la massa atmosfèrica.
Des que el 1967 es va aprovar la primera directiva de caràcter ambiental, la protecció i la conservació del medi ambient ha estat una de les principals inquietuds de la Comunitat Europea, fins a tal punt que s'ha acabat incorporant en els tractats com una vertadera política comunitària l'objectiu principal de la qual és la prevenció, d'acord amb les determinacions dels successius programes comunitaris d'acció en matèria de medi ambient i de desenvolupament sostenible.
Una de les actuacions més ambicioses que s'han posat en marxa ha estat l'aprovació de la Directiva 96/61/CE del Consell, del 24 de setembre, relativa a la prevenció i al control integrat de la contaminació, mitjançant la qual s'estableixen mesures per a evitar, o almenys reduir, les emissions de les instal·lacions industrials a l'atmosfera, a l'aigua i al sòl, incloent-hi els residus, per arribar a protegir més bé el medi ambient.
L'atmosfera és un bé comú indispensable per a la vida, i hom té el dret d'usar-lo i gaudir-ne i l'obligació de conservar-lo.
Per la condició de recurs vital de la contaminació i pels danys per a la salut humana, per al medi ambient i per a altres béns de qualsevol naturalesa que es poden derivar de la contaminació, la qualitat de l'aire i la protecció de l'atmosfera han estat, des de fa dècades, una prioritat de la política ambiental. Així, a mesura que els processos d'industrialització i d'urbanització de grans àrees territorials van anar provocant impactes negatius en la qualitat de l'aire, va caldre, tant en l'àmbit nacional com en el regional i l'internacional, articular un ampli repertori d'instruments legals per a fer compatibles el desenvolupament econòmic i social i la preservació d'aquest recurs natural.
La Llei 22/1983, del 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, estableix, en l'exposició de motius, que l'aire és un bé comú indispensable per a la vida la puresa del qual està greument degradada en diversos indrets de Catalunya i, en d'altres, la situació representa una amenaça a curt termini. I afegeix que aquest fet exigeix que la Generalitat de Catalunya utilitzi urgentment les competències que li atorga l'Estatut d'autonomia de Catalunya a fi de prendre una posició activa en la prevenció, la defensa, la protecció i la restauració de l'ambient atmosfèric.
Quant a les activitats que generen contaminació, segons l'article 3.c de la Llei 16/2002, de l'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, de l'Estat, les instal·lacions són unitats tècniques fixes on es desenvolupa una o més de les activitats industrials enumerades en la llei, i també qualsevol altra activitat directament relacionada que tingui relació tècnica amb les activitats que s'hi porten a terme i que pugui tenir repercussions sobre les emissions i la contaminació.
L'annex I de la Llei 16/2002 enumera, entre altres, les activitats i les instal·lacions industrials següents: instal·lacions de combustió, producció i transformació de metalls, indústries minerals, indústries químiques, instal·lacions de gestió de residus, indústries tèxtils i indústries agroalimentàries i explotacions ramaderes.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca atmosfera, n f
- es atmosfera, n f
- es atmósfera, n f
- fr atmosphère, n f
- en atmosphere, n
<Emergència climàtica > Conceptes generals>
Definició
Nota
- 1. Els principals gasos que componen l'atmosfera són el nitrogen, l'oxigen, el vapor d'aigua, l'argó i el diòxid de carboni.
- 2. Les activitats antropogèniques provoquen un augment de la concentració dels gasos presents a l'atmosfera, la qual cosa n'altera la composició, accentua l'efecte hivernacle i provoca un increment de la temperatura mitjana global.
<Medi ambient > Clima > Emergència climàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca atmosfera, n f
- es atmosfera, n f
- es atmósfera, n f
- fr atmosphère, n f
- en atmosphere, n
<Emergència climàtica > Conceptes generals>
Definició
Nota
- 1. Els principals gasos que componen l'atmosfera són el nitrogen, l'oxigen, el vapor d'aigua, l'argó i el diòxid de carboni.
- 2. Les activitats antropogèniques provoquen un augment de la concentració dels gasos presents a l'atmosfera, la qual cosa n'altera la composició, accentua l'efecte hivernacle i provoca un increment de la temperatura mitjana global.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca atmosfera, n f
- ca atmosfera terrestre, n f sin. compl.
- es atmósfera
- fr atmosphère
- it atmosfera
- en atmosphere
- ar غلاف جوي
<Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient>
Definició
Nota
- L'atmosfera pot ser objecte de dany ambiental, com ara el forat de la capa d'ozó.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- ca n f sin. compl.
- es n f
- es n f
- es n f
- es n f
- fr n f
- fr n f
- en n
- en n
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>
Definició
Nota
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- ca n f sin. compl.
- es n f
- es n f
- es n f
- es n f
- fr n f
- fr n f
- en n
- en n
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>
Definició
Nota
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca atmosfera terrestre, n f
- ca atmosfera, n f sin. compl.
- es atmósfera
- es atmósfera terreste
- fr atmosphère
- fr atmosphère terrestre
- en atmosphere
<Meteorologia > Atmosfera terrestre>
