Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "audi�ncia" dins totes les àrees temàtiques
auditoria
auditoria
<Empresa > Gestió de la qualitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca auditoria, n f
- es auditoría, n f
- fr audit, n m
- gl auditoría, n f
- it audit, n m
- pt auditoria, n f
- ro audit, n n
- en audit, n
<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>
Definició
Procés sistemàtic, independent i documentat per a obtenir proves objectives i avaluar-les objectivament per a determinar el grau en què es compleixen els criteris d'auditoria.
Nota
- 1. Els elements fonamentals d'una auditoria inclouen la determinació de la conformitat d'un objecte d'acord amb un procediment dut a terme pel personal que no és responsable de l'objecte auditat.
- 2. Una auditoria pot ser interna (de primera part) o externa (de segona part o de tercera part), i pot ser combinada o conjunta.
- 3. Les auditories internes, anomenades en alguns casos auditories de primera part, són fetes per la mateixa organització o per una altra organització o persona en nom seu, per a la revisió de la gestió i altres fins interns i poden constituir la base per a la declaració de conformitat d'una organització. La independència es pot demostrar amb l'absència de responsabilitat sobre l'activitat que s'audita.
- 4. Les auditories externes inclouen el que generalment s'anomenen auditories de segona i tercera part. Les auditories de segona part les duen a terme parts que tenen interès en l'organització, com els clients, o altres persones en nom seu. Les auditories de tercera part les duen a terme organitzacions auditores independents i externes, com les que proporcionen la certificació o el registre de conformitat o agències governamentals.
- 5. Aquest terme és un dels més comuns i aporta una de les definicions essencials per a les normes dels sistemes de gestió que es proporcionen a l'annex SL del Suplement ISO consolidat de la Part 1 de les Directives ISO/CEI. La definició original i les notes s'han modificat per a eliminar els efectes de circularitat entre les entrades de termes de criteris d'auditoria i els de prova d'auditoria i s'han afegit les notes 3 i 4.
auditoria
auditoria
<Empresa > Compliment normatiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 19600:2015 Sistemes de gestió del compliment normatiu (compliance). Directrius i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 19600:2015).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 307 Gestió de Riscos, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF).
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca auditoria, n f
- es auditoría, n f
- fr audit, n m
- en audit, n
<Compliment normatiu>
Definició
Procés sistemàtic, independent i documentat per a obtenir les evidències d'auditoria i valorar-les objectivament a fi de determinar el grau en què es compleixen els criteris d'auditoria.
Nota
- 1. Una auditoria pot ser interna (de primera part) o externa (de segona o tercera part), i pot ser combinada (combinant dues o més disciplines).
- 2. "Evidències d'auditoria" i "criteris d'auditoria" es defineixen a la Norma ISO 19011.
- 3. La independència es pot demostrar per l'absència de dependència de l'activitat objecte de l'auditoria o per l'absència de parcialitat i de conflictes d'interessos.
auditoria
auditoria
<Empresa > Compliment normatiu > Compliment normatiu penal>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 19601:2017 Sistemes de gestió del compliment normatiu (compliance) penal. Requisits amb guia d'ús.
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 307 Gestió de Riscos, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF).
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca auditoria, n f
- es auditoría, n f
- en audit, n
<Compliment normatiu penal>
Definició
Procés sistemàtic, independent i documentat per a obtenir les evidències d'auditoria i avaluar-les objectivament a fi de determinar el grau en què es compleixen els criteris d'auditoria.
Nota
- 1. Una auditoria interna la fa la mateixa organització o una part externa en nom seu.
- 2. Una auditoria pot ser combinada (combinant dues disciplines o més).
- 3. La independència es pot demostrar per l'absència de responsabilitat en relació amb l'activitat objecte de l'auditoria o per l'absència de biaix i de conflictes d'interessos.
- 4. L'evidència d'auditoria consisteix en registres, declaracions de fets i altra informació pertinent als criteris d'auditoria que són verificables; els ‟criteris d'auditoria" són el conjunt de polítiques, procediments o requisits emprats com a referència, amb els quals es compara l'evidència d'auditoria.
auditoria
auditoria
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO/IEC 27000:2019 Tecnologies de la informació. Tècniques de seguretat. Sistemes de gestió de seguretat de la informació. Visió de conjunt i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO/IEC 27000:2016).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 320 Ciberseguretat i protecció de dades personals, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca auditoria, n f
- es auditoría, n f
- fr audit, n m
- en audit, n
<Tecnologies de la informació>
Definició
Procés sistemàtic, independent i documentat per a obtenir proves objectives i avaluar-les objectivament amb la finalitat de determinar el grau en què es compleixen els criteris d'auditoria.
Nota
- 1. Una auditoria pot ser interna (duta a terme per la mateixa empresa) o externa (duta a terme per una tercera part), i també pot ser combinada (que combina dues o més disciplines).
- 2. Els termes prova d'auditoria i criteris d'auditoria són definits a la Norma ISO 19011.
auditoria
auditoria
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca auditoria, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
Avaluació sistemàtica, objectiva i documentada que realitza un agent extern per encàrrec del promotor a fi de determinar l'exactitud i la integritat del projecte.
auditoria
auditoria
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca auditoria, n f
- es auditoría, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
Procés sistemàtic, independent i documentat per a obtenir proves d'auditoria i avaluar-les de manera objectiva per a determinar en quina mesura s'acompleixen els criteris d'auditoria.
auditoria
auditoria
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca auditoria, n f
- es auditoría
<Dret>
Definició
Despatx de l'auditor o auditora.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- V. t.: auditoria n f
auditoria
auditoria
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca auditoria, n f
- es auditoría
<Dret>
Definició
Càrrec d'auditor o auditora.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- V. t.: auditoria n f
auditoria
auditoria
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Regulació legal i control de qualitat>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca auditoria, n f
- es auditoría, n f
- fr audit, n m
- en audit, n
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Regulació legal i control de qualitat>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definició
Avaluació sistemàtica, documentada, periòdica i objectiva d'un estudi clínic, que es realitza per a comprovar l'acompliment dels procediments normalitzats de treball i l'ajustament als protocols o a altres reglaments.
Nota
- Les auditories poden ser realitzades per la unitat de garantia de qualitat del promotor, per empreses externes o per les autoritats reguladores.
auditoria
auditoria
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca auditoria, n f
- es auditoría
<Dret mercantil>
Definició
Examen de la situació econòmica d'una societat.
Nota
- (De auditor, pres del llatí auditor -oris, 'oïdor', 'oient'.)
-
Tradicionalment s'usava com oir una rendició de comptes; per això, històricament, en aquesta accepció, els auditors van ser els funcionaris del cos militar en procediments judicials castrenses (auditors de guerra), de la nunciatura (assessors judicials del nunci), del Tribunal de la Rota Romana (cadascun dels dotze membres) o de la marina (jutges lletrats). Tanmateix, des de mitjan anys setanta se li ha atribuït un nou significat, procedent del món anglosaxó -i etimològicament procedent de to audit que vol dir 'verificar', 'inspeccionar'-, i aplicable en diversos àmbits. Així, es parla de audi «auditoria de medi ambient», «social», «operativa» «d'organització», «administrativa», «financera o comptable», segons quin sigui el camp que hom pretén verificar.
Auditoria, en l'accepció jurídica («comptable», de «comptes anuals»), consisteix a titular la feina de validació d'estats financers realitzada per experts independents. En aquest sentit, l'auditoria i els auditors neixen a Anglaterra a començaments del segle xix: s'institucionalitza mitjançant la Llei de societats del 1862 i s'imposa l'obligació de sotmetre els comptes anuals, al parer d'un auditor independent, l'any 1879. El món actual de l'auditoria és producte del treball constant realitzat en aquest camp als Estats Units.
El concepte de auditoria externa, financera o comptable, és definit per la legislació (art. 1 Llei d'auditoria de comptes [LAC], de l'Estat) com «l'activitat consistent en la revisió i verificació dels documents comptables, sempre que en tingui per objecte l'emissió d'un informe que pugui tenir efectes davant terceres persones»; i, d'una manera més explicita, l'article 1 del Reglament de la Llei d'auditoria de comptes (RLAC), de l'Estat, diu: «hom entén per auditoria de comptes l'activitat, realitzada per una persona qualificada i independent, consistent a analitzar, mitjançant la utilització de les tècniques de revisió i verificació idònies, la informació economicofinancera deduïda dels documents comptables examinats, i la finalitat i l'objecte de la qual és l'emissió d'un dictamen adreçat a palesar llur opinió responsable sobre la fiabilitat de la informació, a fi i efecte que l'esmentada informació pugui ser coneguda i valorada per terceres persones». En definitiva, l'auditoria comptable és la disciplina que disposa de normes i procediments propis i que té per finalitat saber, per mitjà de l'examen de la comptabilitat, si els estats financers han estat redactats o no segons principis de comptabilitat generalment acceptats, i si reflecteixen, d'una manera raonable, la situació econòmica i financera d'una determinada unitat econòmica.
La funció auditora és autònoma respecte de la ciència de la comptabilitat, car constitueix la part crítica de l'activitat comptable. Mentre que la comptabilitat recull, classifica, resumeix i comunica les transaccions econòmiques i financeres de l'entitat, l'auditoria revisa i verifica la forma i el criteri de forma en què aquestes transaccions i situacions econòmiques i financeres han estat mesurades i comunicades. Mitjançant la incorporació de les directives 1, 2, 3, 4, 6 i 8 de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) en matèria de societats al dret intern espanyol, es pot afirmar tant la mercantilitat de l'auditoria de comptes com el fet que pertany al dret comptable. La filosofia del sistema anglosaxó, posteriorment recollida a les directives comunitàries i finalment incorporada a l'Estat espanyol, rau en el fet que és -en virtut de la llei del mercat- d'interès general l'actuació d'una corporació (per als mateixos gestors de les empreses, per als accionistes, per a terceres persones -com a proveïdors, clients, entitats financeres-, per a treballadors, per a inversors i per a Hisenda) que tingui transparència informativa; transparència que s'atenyeria mitjançant la implantació d'una comptabilitat obligatòria i, en certs casos (pel volum, pel sector, per les relacions que té o per la situació específica de la societat), revisada per auditors.
L'auditoria es defineix com una professió o una activitat privada amb continguts d'interès general o públic (així es desprèn de l'exposició de motius de la LAC i de la disposició addicional quarta). El debat de la funció dels auditors ha estat il·lustrat gràficament -reflectint també la fluctuació de criteris jurisprudencials i doctrinals tant anglesos com nord-americans sobre llur responsabilitat-, amb el dubte de si els auditors han de ser «a public watchdog» ('un gos de presa públic') -expressió del Tribunal Suprem al cas Estats Units contra Arthur Young & Company, 1984-, un «gos de vigilància» o un gos domesticat per a l'empresa auditada. L'aplicació del model no ha respost a les expectatives. Així ho va constatar l'informe Cadbury -el treball emès l'1.12.1992 per una comissió formada pel Financial Reporting Council, el London Stock Exchange i la professió comptable anglesa. L'informe fa una sèrie de recomanacions amb vista a un doble objectiu: a) l'augment de la qualitat de la governabilitat de les empreses, i b) l'increment del nivell de confiança en la informació comptable oferta per les empreses i per les auditories de comptes.
La legislació assigna als auditors dues funcions: verificar la comptabilitat de l'empresa (art. 204, 211, 239 i 254 text refós de la Llei de societats anònimes [LSA], de l'Estat) i valorar les accions o participacions (entre altres, art. 68, 147, 149 i 159 text refós de la LSA); derivat d'aquest darrer principi també coneix sobre «verificacions» i certificacions d'operacions societàries (fusions, compensació de crèdits, etc.). Concretament per a aquest apartat (valoració d'accions i determinades participacions, informes o verificacions), els casos d'intervenció de l'auditor són: a) en el cas de transmissió per via de constrenyiment d'accions amb restriccions estatutàries a la lliure transmissibilitat (art. 64.2 LSA); b) en el cas d'exercici del dret de separació arran de la modificació de l'objecte social (art. 147.2 LSA). La finalitat és «determinar» el valor de les accions; c) en el cas d'exercici del dret de separació arran de la modificació del domicili a l'estranger (art. 149 LSA); d) en el cas d'exclusió del dret de subscripció preferent d'accions i participacions socials de nova emissió (art. 159.1b LSA), quan l'auditor o auditora ha de redactar un informe; e) en el cas d'augment de capital mitjançant compensació de crèdits contra la societat (art. 156.1b LSA); l'auditor o auditora ha de lliurar una «certificació»; f) en el cas d'augment de capital a càrrec de reserves (art. 157.2 LSA), l'auditor ha de verificar el balanç que serveix de base; g) en el cas de reducció de capital social per a compensar pèrdues i per a dotar la reserva legal (art. 168.2 LSA), l'auditor o auditora ha de fer una «verificació»; h) en el cas de quantitats a compte de dividends (art. 216 LSA); i) en el cas de verificació del balanç de fusió de societats (art. 238 i 239.2 LSA); j) en el cas d'emissió d'obligacions convertibles en accions per les societats anònimes (art. 292.2 LSA), l'auditor o auditora ha d'emetre un informe; k) en el cas de transformació de la societat anònima (art. 231 LSA); l) en el cas de transmissió mortis causa d'accions i participacions socials amb restriccions estatutàries a la lliure transmissibilitat (art. 64.1 LSA i art. 32 Llei de societats de responsabilitat limitada [LSRL]). La finalitat dels dos casos anteriors és la «determinació» del valor real d'accions o participacions socials; m) en el cas de liquidació de l'usdefruit d'accions o participacions socials (art. 68.3 LSA i art. 36 LSRL); tenint per finalitat la «fixació» de l'increment de valor de les accions i de la quota de liquidació; n) en el cas de transmissions voluntàries assenyalades per l'article 29 de la LSRL, a fi i efecte de determinar el «valor real», i o) en el cas «d'exclusió de soci» d'una societat limitada (SL), a fi de determinar el valor real de la participació del soci exclòs (art. 100 LSRL).
Per a exercir d'auditor o auditora cal estar inscrit al Registre Oficial d'Auditors de Comptes (ROAC), de l'Estat. Per a accedir-hi, cal: a) ser major d'edat; b) tenir la nacionalitat espanyola o ser comunitari o comunitària; c) no tenir antecedents penals per delictes dolosos, i d) atènyer l'autorització escaient de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), de l'Estat. Aquesta autorització es dona si l'aspirant: a) té titulació universitària (en qualsevol dels tres cicles); excepcionalment s'admet una llarga pràctica professional; b) ha seguit programes d'ensenyament teòric i haver adquirit formació pràctica. Poden accedir al ROAC persones físiques o jurídiques (art. 6 LAC) que reuneixin els requisits esmentats fins ara.
En el cas de les societats (art. 10.1 LAC), tots els socis han de ser persones físiques, la majoria de les quals han de ser auditores de comptes inscrites com a persones que exerceixen i a les quals els correspon la major part del capital social i els drets de vot. La majoria dels administradors i directius de la societat han de ser socis auditors de comptes de persones que exerceixin (en tot cas ho ha de ser l'administrador únic en cas que així es regeixi la societat). La tipologia de societats que permet la LAC són les assenyalades per l'article 122 del Codi de comerç (CCom). Actualment les grans marques anglosaxones són hegemòniques al mercat espanyol. Des de la vigència de la llei fins al 1998, una minoria de societats auditores fan més del 85 % del mercat. L'ICAC és un organisme autònom de l'Administració de l'Estat, adscrit al Ministeri d'Economia i Hisenda, classificat dins els organismes establerts per l'article 4.1 de la Llei de garanties possessòries sobre cosa moble. Les funcions que té són: a) establir criteris de desenvolupament del Pla general comptable i les adaptacions sectorials corresponents; b) actualitzar permanentment la planificació comptable i l'activitat d'auditories de comptes, proposant les modificacions adients al ministre d'Economia i Hisenda; c) controlar l'exercici de l'activitat d'auditories de comptes i dels auditors i posar-hi disciplina, mitjançant controls tècnics de les auditories de comptes i l'exercici de la potestat sancionadora aplicable als auditors i a les societats d'auditors; d) establir i regir un ROAC, tenir facultat per a inscriure-hi els auditors o auditores i les societats auditores, crear i mantenir el butlletí de l'institut, i regular l'accés a l'exercici com a auditor; e) homologar i publicar les normes tècniques d'auditoria; f) fer tasques de foment de l'estudi i de l'activitat auditores; g) fer tasques de representació davant organismes internacionals.
Els articles 12 i 35 de la LAC estableixen l'obligatorietat de prestar caució, d'acord amb el volum de feina, com a requisit d'exercici, així com per a garantir els danys i perjudicis que s'hagin pogut causar per l'exercici de l'activitat. L'ICAC coordina els col·legis professionals, com ara el Col·legi de Censors Jurats de Comptes, el Registre d'Economistes Auditors i Titulars Mercantils, d'on provenen els auditors. Aquestes corporacions representatives dels auditors han estat publicant les tarifes d'honoraris per a llurs membres, i són habituals unes tarifes horàries determinades. L'òrgan contractant és determinant a la fixació dels honoraris (així, els designats per junta, pels registradors o judicialment). La remuneració es fixa abans del començament de llurs funcions per a tot el període (art. 207 LSA).
La LAC, l'RLAC i les notes tècniques d'auditoria (NTA) constitueixen el corpus iuris essencial dels auditors, normes que matisen les idees d'independència, integritat i objectivitat com a estructura bàsica que s'ha de seguir. La independència és la pedra cantonera, la clau del sistema de verificació i, consegüentment, l'eix de l'actuació dels auditors. La independència permet la integritat i l'objectivitat. L'article 36.2 de l'RLAC defineix la independència com «l'absència d'interessos o influències que puguin deteriorar l'objectivitat de l'auditor».
Són casos legals de manca d'independència els reflectits pels articles 7 de la LAC i 37 i 38 de l'RLAC:
1. Persones que tinguin relació laboral, ordinària o especial, càrrecs directius o siguin administradors de l'empresa.
2. Persones que participin en les empreses amb una participació superior al 0,5 del nominal del capital social o que llur participació representi més del 10 % del patrimoni personal dels accionistes o socis. Tant en aquest cas com en l'anterior s'estén a totes les societats amb les quals estigui vinculada; és a dir, quan l'una participa en l'altra, quan l'empresa participa en totes dues. Se suposa que hi ha participació quan aquesta n'és el 20 % del capital o el 30 % si cotitza en borsa.
Es pot considerar que no és independent l'auditoria que faci altres feines per a la societat auditada i, en tot cas, quan els auditors hagin fet feines relatives a l'execució material de la comptabilitat dins els tres exercicis anteriors al de l'auditoria (art. 36.3 RLAC). Segons una nota tècnica d'auditoria, no hi ha independència quan els auditors hagin estat els executors de la comptabilitat o assumeixin funcions executives. Es pot produir manca d'independència quan els serveis de consultoria i assessorament fiscal o qualsevol altre tipus (gestora, feines administratives) tinguin una proporció important dins els ingressos dels auditors (concretament, en resposta a una consulta -Boletín Oficial del Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas núm. 5, 1991, p. 102 i 103-, diu que no hi ha, en principi, incompatibilitat entre l'exercici de l'auditoria de comptes i la prestació de serveis d'assessoria jurídica o fiscal). Els col·legis d'advocats s'han pronunciat a favor de la incompatibilitat radical entre serveis de consultoria i d'assessorament legal o fiscal i d'auditoria fetes per societats participades directament o indirectament. L'informe Cadbury (1992) no recomana la prohibició que les empreses auditores facin altres serveis als clients auditats, però alerta del pes que aquest fet comporta.
Els auditors tenen l'obligació legal de servar silenci (secret professional, art. 13 LAC i art. 43 RLAC), de no fer publicitat i l'obligació de conservar tota la documentació del treball d'auditoria, inclosos els papers de treball dels auditors que constitueixin proves i suport de les conclusions durant cinc anys (art. 44 RLAC). La doctrina és dividida a l'entorn de si la relació dels auditors amb la societat ha de ser qualificada d'orgànica o de no orgànica. D'una banda, la relació és contractual. Més encertada és la qualificació d'arrendament d'obra (art. 1544 Codi civil espanyol [CC]), ja que si l'activitat verificadora no esdevé l'informe requerit no en pot ser legalment qualificada com a verificació ni tampoc com a auditoria. Alguns autors afirmen que aquesta relació respon a la del contracte d'obra, però el contingut i el règim de la relació són predeterminats per la llei (règim de responsabilitat, impossibilitat de rescindir -art. 1594 per aplicació de l'art. 204.3 text refós de la LSA- i exclusió -art. 1591 i 1598-, i a més a més, cal aplicar normes del mandat i de l'arrendament de serveis).
3. Persones unides per vincles de consanguinitat o afinitat fins al segon grau, amb empresaris o amb directius o administradors de les empreses (empreses donades directament o successivament en els terminis de l'art. 42 CCom).
4. Persones que siguin incompatibles segons el que estableixen altres disposicions legals.
Les NTA són de compliment obligatori per als auditors de comptes i per a les societats d'auditories inscrits al ROAC; són mandats de caràcter predominantment tècnic que atenyen a la metodologia i als criteris que els auditors han de fer servir a l'hora de revisar els comptes. Les NTA són de tres tipus: normes tècniques de caràcter general, sobre execució del treball i sobre informes. Les NTA són publicades al Butlletí de l'ICAC. Fins ara, han estat publicades per a la verificació de la comptabilitat (des de la carta d'encàrrec, planificació, estudi i avaluació del sistema de control intern, evidència, fins a la documentació del treball i la supervisió, etc.) i per als informes especials (art. 159, 292, 64, 147, 149, 235 i 156).
L'informe d'auditoria posa de manifest una opinió tècnica sobre si els comptes anuals expressen, en tots els aspectes significatius, la «imatge fidel» del patrimoni i de la situació financera de l'empresa, així com del resultat de les seves operacions dins un període de temps determinat, d'acord amb principis i normes de comptabilitat generalment acceptats. Cal entendre el concepte de «imatge fidel» com la representació clara i exacta per via numèrica de les realitats patrimonials de l'empresa a la qual corresponen els comptes en revisió; la «claredat» cal definir-la com la correspondència escaient entre els esquemes coactius del Pla General de Comptabilitat (PGC), de l'Estat, de confecció dels comptes i llur presentació, i l'«exactitud» consisteix a servar els principis comptables establerts per l'article 38 del CCom (tant de la comptabilitat com dels comptes).
Els auditors han de verificar la comptabilitat (art. 208.1a text refós de la LSA, entenent per comptabilitat allò que disposa l'art. 25 i s. CCom) de la societat i, els comptes anuals i l'informe de gestió (art. 203 LSA) i la concordança entre aquests dos darrers documents (art. 208 LSA). Els administradors de les entitats auditades han de facilitar tota la documentació necessària per a realitzar les tasques d'auditoria i que els auditors els requereixin (art. 3 LAC i art. 9 RLAC). L'obligació s'insereix dins els deures de cooperar o col·laborar amb el deutor (el cas contrari és un cas de responsabilitat de l'article 133 del text refós de la LSA). La manca d'informació no eximeix els auditors de presentar l'informe, però n'expressarà l'opinió amb «reserves», «desfavorable» o «denegada» segons la mancança d'informació. És tasca dels auditors, en cas que tinguin sospites sobre irregularitats, errors o fraus, cercar-los, ja que, si són de certa envergadura, han de ser susceptibles de detectar-los i, si no ho fan, els auditors poden incórrer en responsabilitat per negligència. S'han de pronunciar sobre infraccions eventuals de normes legals o estatutàries i sobre qualsevol fet que impliqui un risc per a la situació financera de la societat.
L'informe és un document privat o mercantil definit per un contingut legal (art. 2 LAC i art. 4 RLAC en relació amb l'art. 209 text refós de la LSA). Les classes d'informes són: a) informes «favorables» (els auditors han dut a terme tots els procediments escaients segons les NTA i consideren que els comptes anuals han estat elaborats d'acord amb el PGC i que expressen raonablement la situació econòmica, financera i dels resultats de l'empresa i que hi ha concordança entre l'informe de gestió i els comptes anuals, art. 208 text refós de la LSA). Dins els informes d'opinió favorable, pot ser que siguin «en blanc», «sense reserves», «sense observacions» o que n'hi hagi. En cas que no hi hagi observacions, vol dir que els auditors declaren incondicionalment que els comptes, globalment, són reflex de la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de la societat i la concordança entre l'informe de gestió i els comptes anuals. Les «reserves» són opinions tècniques restrictives davant algunes de les qüestions abans esmentades (exemples: manques d'aplicacions uniformes dels principis comptables, limitacions de l'abast o qualsevol restricció en l'examen dels comptes, informació insuficient, incerteses no avaluables -plets, contingències fiscals, etc.); b) l'opinió adversa o desfavorable vol dir que els auditors neguen que els comptes anuals s'ajustin als requeriments de l'article 208 del text refós de la LSA. Com diu la NTA sobre informes 3.5: «[…] l'opinió desfavorable implica manifestar-se en el sentit en el qual els comptes anuals presos en el seu conjunt no presenten la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, del resultat de les operacions o dels canvis en la situació financera de l'entitat auditada, de conformitat amb els principis i normes comptables generalment acceptades.» L'informe s'ha de fer, com a mínim, en el termini d'un mes (art. 210 text refós de la LSA) (com a màxim serà de tres mesos menys quinze dies, ja que la Junta s'ha de reunir dins els sis primers mesos d'ençà del tancament de l'exercici). Malgrat que els destinataris finals són els accionistes o els socis, els auditors han de lliurar l'informe a l'òrgan d'administració; c) l'opinió «denegada» és aquella en la qual els auditors expressen la impossibilitat de pronunciar-se sobre els extrems de l'article 208 del text refós de la LSA per no haver pogut fer les comprovacions establertes en les normes tècniques i en els principis aplicables.
Les societats obligades a ser verificades per auditors per motiu del volum que tenen són totes les societats que limitin la responsabilitat de llurs socis (societat anònima [SA], societat limitada [SL] o societat comanditària [SC] per accions que hagin optat per un model capitalista de l'art. 152 CCom) i que estiguin obligades a redactar un balanç complet; és a dir, no abreujat (art. 203 text refós de la LSA).
Les societats que no són obligades a redactar un balanç complet però que opten per aquest sistema no estan obligades a ser auditades. L'article 181 del text refós de la LSA estableix que la societat que, durant dos exercicis consecutius, reuneixi, a la data de tancament de cadascun dels exercicis, almenys dues de les circumstàncies següents, ha de ser auditada: que l'actiu sigui inferior a 395 milions; que la xifra neta anual de negocis sigui inferior a 790 milions; que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l'exercici sigui inferior a cinquanta. (Per a determinar el nombre mitjà de treballadors cal calcular la mitjana del temps efectiu de les corresponents relacions laborals -temporal a temps complet- al llarg de l'exercici considerat.) Els dos primers requisits han estat modificats a l'alça periòdicament.
Pel que fa al sector, han de ser auditades totes les societats que habitualment es dediquin a la intermediació financera (o siguin empreses o entitats que hagin de ser inscrites en el Registre del Ministeri d'Economia i Hisenda i del Banc de l'Estat espanyol) i també les que tinguin per objecte qualsevol activitat subjecta a la Llei 33/1984, del 2 d'agost, d'ordenament de l'assegurança privada (aquestes dins els límits que reglamentàriament s'estableixi).
D'acord amb la situació o les relacions jurídiques (relació amb l'Estat, accionistes, creditors, relació amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors espanyola [CNMV], altres societats), han des ser auditades totes les societats que rebin subvencions, ajudes o realitzin obres, prestacions, serveis o subministrin béns a l'Estat i a altres organismes públics dins els límits reglamentaris fixats pel Govern mitjançant un reial decret; totes les entitats o empreses que cotitzin llurs títols en el mercat de valors (disposició addicional primera LAC); totes les entitats o empreses que emetin obligacions en oferta pública; les cooperatives subjectes a la Llei de cooperatives del País Valencià.
També poden ser auditades les societats que, malgrat que poden redactar un balanç abreujat, llurs accionistes (SA) o socis (SL) tenen, almenys, el 5 % del capital social subscrit (no del desemborsat), i sempre que compleixin els requisits següents: que facin la sol·licitud abans del termini de tres mesos d'ençà de la data de tancament de l'exercici (el termini es computa l'endemà del dia de tancament segons l'aplicació de l'art. 5.1 CCom), i que la sol·licitud es faci davant el registrador o registradora del domicili social; les societats que així ho determini un jutjat a petició fonamentada de qui acrediti un interès legítim d'acord amb el procediment establert per l'article 40.1 CCom; les societats que hagin de presentar llurs comptes d'una manera consolidada per ser-ne un grup (art. 42.5 CCom); des del 1995, les societats col·lectives i comanditàries simples, quan a la data de tancament de l'exercici tots els socis col·lectius siguin societats i, no puguin fer balanç abreujat.
Pel que fa al nomenament d'auditors, es pot fer en el moment de la constitució de la societat, o de transformació, o al llarg de la vida de la societat. El nomenament el pot realitzar qualsevol tipus de junta (ordinària, extraordinària, universal), sempre que es faci pel quòrum legal o estatutari establert i abans que finalitzi el període d'auditar, és a dir, abans del tancament de l'exercici. Transcorregut aquest termini, la junta perd la competència (art. 350.a Reglament del Registre Mercantil [RRM], de l'Estat), que passa al registrador o registradora de manera exclusiva i excloent segons la doctrina de la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN), de l'Estat, criticada per la doctrina; és a dir, que un acord de junta fora de termini no tindria validesa. El nomenament de persones físiques comporta l'obligació de nomenar una persona suplent. En el cas de societats col·lectives i comanditàries, la competència és dels socis col·lectius. En el cas de la societat comanditària per accions, la competència és de la junta.
El primer cas és el de les societats obligades a auditar-se i que no han nomenat ni inscrit cap auditor abans de finalitzar el període de l'exercici. En aquest cas són legitimats per a poder sol·licitar al registrador on hi hagi el domicili social de la societat: a) els administradors amb càrrecs vigents i inscrits; b) els comissaris del sindicat d'obligacionistes (art. 283.2 text refós de la LSA) amb càrrec vigent i inscrit (en cas de pluralitat de sindicats, qualsevol dels comissaris), i c) qualsevol accionista. La legitimació ha de ser acreditada documentalment juntament amb la sol·licitud. Els passos de la tramitació, que han estat regulats detalladament a l'RRM (art. 315 i s.), són: a) sol·licitud de nomenament mitjançant instància i documents annexos adreçada i presentada davant el Registre Mercantil on la societat tingui inscrit el domicili social; b) obertura d'expedient un cop fet l'assentament de presentació al llibre diari del Registre (art. 317 RRM); c) trasllat de la sol·licitud i documents a la societat objecte d'auditoria (termini de cinc dies a comptar de la presentació al llibre diari, art. 318 RRM); d) escrit d'oposició al nomenament per part de la societat (termini de deu dies, art. 318 RRM).
Les causes d'oposició possibles són: la manca de legitimitat del sol·licitant; la manca de procedència del nomenament, que requereix aportació de prova documental. El procediment és regulat pels articles 319 i 320 del Registre Mercantil, i en tot allò que no s'especifiqui cal aplicar-hi la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. La resolució del registrador i del director o directora general no és impugnable en via contenciosa administrativa; e) el registrador o registradora resol l'expedient (termini de cinc dies, art. 318.3 RRM); f) notificació i fermesa de la resolució. És impugnable dins el termini de quinze dies davant la DGRN, i g) nomenament efectiu dels auditors. Tots els terminis es computen per dies hàbils.
El segon cas és el de les societats no obligades a auditar-se -i sense auditors nomenats abans del tancament de l'exercici-; ho demana el 5 % del capital social escripturat i aquesta sol·licitud s'ha de presentar abans de tres mesos a comptar de la data del tancament de l'exercici. La DGRN ha resolt, com a causes d'oposició, que els sol·licitants han de ser socis, amb més del 5 % del capital social, i que ho continuïn sent mentre dura el procediment, sense que puguin transmetre llurs accions sota pena de perdre llur dret, llevat que l'adquirent ratifiqui la sol·licitud; així mateix, no ha de concórrer en l'adquirent la gestió en exclusiva de la societat. Una possibilitat de neutralitzar la sol·licitud és que la societat, per mitjà de l'administració o junta, hagi nomenat un auditor o auditora abans de l'inici de l'expedient, admetent com a prova la inscripció al Registre, posada a disposició del soci o sòcia de l'informe de l'auditor, declaració de l'auditor o auditora d'haver dut a terme l'auditoria o incorporació de l'informe a l'expedient. La tramitació és la suara esmentada. La societat resta obligada a col·laborar i a posar a disposició tota la informació i les dades requerides a la societat.
Els honoraris dels auditors nomenats pel registrador arriben a càrrec de la societat. El jutjat competent també por acordar la submissió dels comptes anuals a una auditoria, àdhuc per via de jurisdicció voluntària, a petició fonamentada de qui acrediti un interès legítim (art. 40 i 41 CCom). Les despeses del procediment i dels auditors van a càrrec de la persona que ho sol·liciti. Independentment d'aquesta via, resta la de l'article 206 del text refós de la LSA, que és d'aplicació quan nomenat un auditor o auditora inscrit (per junta o pel registrador mercantil) en el decurs del desenvolupament (o abans) de la seva activitat l'auditor fa algun dels fets qualificats com a «causa justa» i, consegüentment, els legitimats (administradors, qualsevol accionista o socis minoritaris, sindicat d'obligacionista) demanen al jutjat l'apreciació de la causa de revocació i el nomenament posterior d'un nou auditor o auditora.
Pel que fa a l'acceptació, la durada i el cessament dels auditors, cal tenir en compte la informació següent. L'acord de la junta l'han d'exercitar els administradors; és a dir, són ells els qui han de perfeccionar el contracte amb els auditors designats. El nomenament, un cop acceptat, serà objecte d'inscripció al Registre Mercantil. En el cas de nomenament per part del registrador o registradora, dins el termini de cinc dies, els auditors l'han d'acceptar davant el registrador designador. Si els auditors han estat nomenats pel jutjat, han de fer llur acceptació davant el jutge o jutgessa; i és també objecte d'inscripció registral. Que sigui nomenat per junta implica un límit mínim de tres anys i un màxim de nou anys (art. 204 text refós de la LSA i art. 8.4.1 LAC). Fins al 31 de desembre de 1994 els auditors no podien ser reelegits fins que no transcorregués un període de tres anys. Modificat per l'article 204 de la LSRL, estableix la possibilitat de reelecció per la junta general de manera anual un cop hagi finit el període inicial. La gran flexibilitat de la IV Directiva, del 25.7.1978, ha permès que, en defensa del criteri d'independència, el dret francès, italià i, inicialment, l'espanyol, barressin la possibilitat de reelecció; el dret anglès i l'alemany admeten la reelecció. Una part de la doctrina critica aquesta reforma, per la por que el criteri d'independència minvi. L'altra part de la doctrina considera que la tasca dels auditors ha de ser objectiva, independentment de l'òrgan de llur designació. Alguns autors creuen que, si es nomena un auditor o auditora per un període determinat (mínim tres anys i màxim nou anys) i no fa l'auditoria en els exercicis durant els quals la societat no hi està obligada, aquests anys no es computarien per al període per al qual fou contractat. Al·legarien que sí que computarien en el cas que, malgrat que no fos obligatori, els auditors fessin la feina.
La resolució de la relació contractual amb els auditors ha de tenir una «causa justa» (art. 204.3 text refós de la LSA) com ara una incompatibilitat de les establertes per l'article 8 de la LAC desconeguda o sobrevinguda, exclusió del ROAC o violació greu de qualsevol obligació dels auditors (inexecució de l'auditoria, incompliment de les normes d'auditoria, emissió d'un informe no d'acord amb les proves obtingudes, violació del secret professional, ús en benefici propi de la informació obtinguda, altres de normes imperatives i de les pactades en el contracte). En nom de la independència, l'òrgan legislador ha volgut donar estabilitat al càrrec dels auditors (art. 204.3 text refós de la LSA i art. 204.1 i 40 RLAC), que solament permet la revocació (per part de la societat) per «causa justa», que ha de ser valorada per la junta. L'acord de la «junta és impugnable davant els tribunals en una acció de compliment o incompliment sens perjudici de l'acció de danys (art. 1124 CC) instada pels auditors o els accionistes o socis de la societat. La revocació ha de ser inscrita en el Registre Mercantil en els mateixos terminis i efectes de com es practica la inscripció de la separació dels administradors. Al certificat, cal expressar-hi que hi ha hagut «causa justa» (art. 153 Registre Mercantil). Així mateix, la terminació unilateral del contracte per part dels auditors requereix també «causa justa».
La doctrina estableix com a causes justes les que es poden inserir dins de casos d'impossibilitat sobrevinguda o d'inexigibilitat (art. 1595, 1105, 1192, 184, 7.1, 1258 CC i 57 CCom). La renúncia al càrrec resta justificada quan: a) es donen fets d'impossibilitat física del compliment del contracte (mort, malaltia, incapacitat transitòria); b) casos de desistiment a causa del compliment d'altres deures legals (exercici de càrrec públic, servei militar) o moral (mort del pare que obliga a fer-se càrrec del negoci familiar, etc.); c) fet causat en incompatibilitat establerta per la llei (art. 8.2 LAC i 37 i 39 LRAC) que sigui sobrevinguda i no imputable als auditors; d) fets molt greus de manca de cooperació per part de la societat (no facilitar informació ni documentació, o no facilitar ni tan sols els comptes o negar espai a l'empresa o comunicació amb el personal, etc.). En aquests casos de desistiment justificat, els auditors han de redactar un informe que reculli el treball fet, i poden reclamar els honoraris proporcionals o sencers si la causa sobrevinguda és imputable a la societat.
No són causes de desistiment trobar-se davant «polítiques inquietants» (sobreendeutament, pràctiques financeres irregulars, etc.), perdre la confiança entre administradors i auditors, no facilitar informació (comptabilitat «B», certs contractes, etc., que els auditors han de reflectir a l'informe [art. 2.1 LAC i art. 4.d i 5.3 Reglament)], la manca de registres comptables, ja que és una obligació precontractual dels auditors segons el punt 2.2.2 de les NTAC. En aquests casos, es tracta d'un cas d'incompliment contractual imputable als auditors que pot originar una responsabilitat contractual davant la societat (art. 1124 CC); de caire administratiu (és un cas de sanció greu de l'art. 16.2 LAC i 48.a RLAC) i extracontractual davant accionistes o socis i terceres persones individualment perjudicades per «l'incompliment de llurs obligacions» (art. 11 LAC i 42 RLAC). En tot cas, el desistiment o la renúncia dels auditors s'ha d'inscriure al Registre Mercantil.
La responsabilitat dels auditors davant la societat auditora és contractual (art. 1101 i 1124 CC) i personal (és a dir, il·limitada). No hi ha dubte en el cas d'un professional sol, però, en el cas que en siguin dos, la responsabilitat seria solidària (art. 11.1 LAC). Si es tracta d'una persona jurídica, la responsabilitat pels incompliments és solidària entre els professionals signataris (soci o sòcia) i la societat, i la resta de socis de l'auditoria són responsables subsidiaris però solidaris entre ells (art. 11.2 LAC). L'auditor o auditora és responsable per la no presentació de l'informe, l'endarreriment a l'hora de presentar-lo, la no aplicació de les normes tècniques elaborades per l'ICAC o pel que disposen la LSA i el Codi de comerç relatius a l'auditoria, i els defectes de manca de comprovació, les opinions tècniques i, en general, els d'una mala ars professional. Com que el règim general (art. 1101 CC) és d'aplicació, cal provar el nexe de causalitat i el dany, i els auditors han de respondre tant del damnum emergens com del lucrum cessans. Són nuls els pactes limitadors a l'extensió de la responsabilitat. La doctrina majoritària entén que els articles 11 i 12 de la LAC, en afirmar que «els auditors han de respondre directament o solidàriament davant empreses o entitats auditades i davant terceres persones, pels danys i perjudicis que es derivin de l'incompliment de llurs obligacions», configura una «mena» de responsabilitat legal, que fa responsable els auditors d'un informe negligent. Una primera lectura dels articles esmentats sembla abastir una responsabilitat civil extracontractual anàloga de llur responsabilitat contractual; un sistema sense parió en dret comparat d'un rigor inèdit.
Els auditors haurien de respondre per un informe negligent, en cas de tancament o crisi greu de l'empresa, immediatament després de l'informe o davant les persones a qui, confiant en la informació donada (inversionistes, bancs, etc.), se'ls ha produït un dany causat per un informe negligentment fet; és a dir, de «qualsevol» tercera persona. Per a alguns autors, és indefugible la responsabilitat dels auditors -en els termes esmentats- quan les empreses objecte de verificació són les recollides per la disposició addicional primera de la LAC (que cotitzin en borsa, emetin obligacions en oferta pública, es dediquin a la intermediació financera, tinguin per objecte social la llei d'assegurances privades, rebin ajudes de l'Estat i altres organismes públics), i fora d'aquest àmbit defensa una restricció i una aplicació de l'article 1902 del CC. Altres autors interpreten que les normes de responsabilitat de la LAC fan una remissió pura al règim general de l'article 1902 del CC i concordants. Entenen que els «tercers» legitimats són els mateixos que ha indicat certa doctrina i jurisprudència anglosaxona (l'accionista en general, els tercers pròxims, coneguts i volguts, etc.). Un altre sector doctrinal estén la responsabilitat dels auditors davant qualsevol tercer que resulti perjudicat per haver confiat en l'informe incorrecte. La discussió és oberta sense que hi hagi, fins avui, una doctrina jurisprudencial.
La legitimació per a demanar danys es regeix d'acord amb allò regulat pels administradors de la societat (art. 211 LSA). En dret comparat, la jurisprudència dels països amb més tradició auditora (el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica [EUA]) recull la tesi que els auditors no han de respondre davant un nombre indeterminat de terceres persones: el risc indemnitzatori seria inassegurable. Els «tercers» han de ser persones amb un alt grau de «proximitat»; això fonamenta que els auditors tinguin un duty of case i, consegüentment, en puguin ser «negligents». Els tercers pròxims i víctimes d'auditors condemnats han estat els accionistes i inversors als quals anava destinada la informació. Als EUA, on la legislació i la jurisprudència dels estats en matèria de responsabilitat extracontractual no és uniforme i hi ha una pluralitat de tribunals superiors, hi ha tres tendències diferenciades: a) els auditors només responen contractualment amb les societats auditades i, extracontractualment, davant els beneficiaris «coneguts» de l'informe auditor al moment que n'accepten el càrrec (idea tradicional); b) el criteri majoritari establert per la secció 552 del Restatement Second of Torts, segons el qual els auditors responen dels danys causats, tant dels beneficiaris «coneguts» com dels «volguts», i c) els auditors són responsables davant «aquells que raonablement fos previst que fossin receptors de l'informe, lliurat per la societat, amb finalitats lícites». En els casos d'informe dolós, sigui directe o eventual, és a dir, en els casos de falsedat conscient de l'opinió emesa, amb menysteniment de llur veracitat i feta amb injustificable lleugeresa, la responsabilitat pot ser reclamada per qualsevol tercera persona. L'informe Cadbury (1992) no veu raons per a canviar el criteri majoritari.
La responsabilitat civil (derivada de fets il·lícits, civils o penals) i administrativa són compatibles. Correspon a l'ICAC la potestat sancionadora (art. 15.2 LAC): imposa sancions «greus» (art. 16.2 LAC) -requereixen expedient regulat per la Llei sobre procediment administratiu- o «lleus» (definides com les no «greus») -només demanen audiència de la persona interessada (art. 21 LAC). Qualsevol infracció de qualsevol NTA (no tipificada com a «greu» per l'art. 16.2 LAC) és una infracció lleu. Les infraccions lleus prescriuen al cap de sis mesos i les greus al cap de dos anys (art. 19.1 LAC). Les sancions estan regulades per l'article 17 de la LAC i consisteixen en multes (fins a 500.000 pessetes [3.005,06 €] per a les lleus, i des de 500.000 pessetes fins al 10 % dels honoraris facturats el darrer any tancat a la imposició de la sanció, per a les greus) o baixes temporals o definitives del ROAC.
La responsabilitat penal dels auditors deriva de l'existència de llurs obligacions professionals (servar silenci -art. 13 LAC- i lliurar un informe objectiu i veritable). Així, pel fet de vulnerar la revelació del secret professional (art. 13 LAC) poden incórrer en l'article 199.2 del CP, amb penes de presó i inhabilitació professional. Poden ser també autors de delictes de falsificació de l'informe o de consignació d'elements falsos (simulació) (art. 395, 396 i 397 CP). O ser-ne cooperadors necessaris en delictes concursals (art. 260 i 261 CP) o de delicte tributari i comptable (art. 305, 308 i 310 CP), o delictes societaris dels administradors (art. 290, 292 i 295 CP).
