Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "aur" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f
  • es  desempleo, n m
  • es  desocupación, n f
  • es  paro, n m
  • en  unemployment, n

<Treball > Crisi dels models laborals>

Definició
Situació laboral de les persones que no tenen feina i en busquen activament.
atur atur

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f
  • es  desempleo, n m
  • es  desocupación, n f
  • es  paro, n m
  • en  unemployment, n

<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Treball > Crisi dels models laborals>

Definició
Situació laboral de les persones que no tenen feina i en busquen activament.
aturada cardíaca aturada cardíaca

<Ciències de la salut > Cardiologia > Salut cardiovascular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la salut cardiovascular [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/313>

  • ca  aturada cardíaca, n f
  • ca  aturada cardiorespiratòria, n f
  • ca  ACR, n f sigla
  • es  parada cardíaca, n f
  • es  paro cardíaco, n m
  • es  paro cardiopulmonar, n m
  • es  paro cardiorrespiratorio, n m
  • es  PCR, n m sigla
  • fr  arrêt cardiaque, n m
  • fr  arrêt cardiorespiratoire, n m
  • fr  arrêt du coeur, n m
  • fr  AC, n m sigla
  • en  cardiac arrest, n
  • en  cardiopulmonary arrest, n
  • en  heart arrest, n

<Salut cardiovascular > Patologies>

Definició
Interrupció del batec del cor a causa de la manca d'estimulació subsegüent a una depressió del nòdul sinusal, la qual provoca una cessació sobtada de la circulació eficaç i de l'activitat mecànica dels pulmons.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  aum, n m

<Religions > Hinduisme>

Definició
Monosíl·lab sagrat, pronunciat om, que es fa servir principalment al començament de les oracions i dels llibres sagrats hindús.
Aum Shinrikyo Aum Shinrikyo

<Noves religions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Aum Shinrikyo

<Religions > Noves religions>

Definició
Comunitat japonesa fundada l'any 1984 per Chizuo Matsumoto.

Nota

  • El moviment Aum Shinrikyo inclou pràctiques i pensaments sobretot del budisme però també de l'hinduisme (ioga, reencarnacions) i de l'ocultisme cristià. Els fidels han de passar per quatre graus iniciàtics que corresponen als quatre nivells de l'univers: el sensorial, l'astral, el causal, el de la veritat i finalment la llibertat plena (maha-nirvana). Per arribar-hi han d'estudiar l'ètica budista, el ioga, tècniques de purificació ritual i mantres. El moviment també té una perspectiva apocalíptica: Matsumoto (que després es va canviar el nom per Shoko Asahara) va preconitzar una tercera guerra mundial i un caos que acabaria amb el món. Va ensenyar que no hi havia possibilitat de supervivència per a la humanitat i que només els membres del grup sobreviurien. A Asahara, actualment a la presó, se li atribueixen diversos atacs amb gas sarín a Matsumoto i al metro de Tòquio els anys 1994 i 1995. El moviment encara té fidels al Japó (en tenia més de 10.000 l'any 1995), a Sri Lanka, als Estats Units d'Amèrica, a Rússia (uns 30.000) i a Alemanya, entre altres països.
  • La denominació Aum Shinrikyo significa 'religió de la veritat suprema'.
aup aup

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aup, n m
  • ca  deixant, n m
  • ca  rastre, n m
  • es  estela

<Transports > Transport marítim>

Definició
Zona de la superfície tranquil·la de la mar, que queda dibuixada entre dues ratxes d'oratge quasi imperceptibles.
auré auré

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  auré
  • ca  aurá sin. compl.
  • ca  aurà sin. compl.
  • ca  aurê sin. compl.
  • ar  أورية
  • cy  Auré
  • cy  Aurá sin. compl.
  • cy  Aurà sin. compl.
  • cy  Aurê sin. compl.
  • de  Aurá
  • de  Aurà sin. compl.
  • de  Auré sin. compl.
  • de  Aurê sin. compl.
  • en  Aurá
  • en  Auré sin. compl.
  • en  Aurê sin. compl.
  • es  auré
  • es  aurá sin. compl.
  • es  aurà sin. compl.
  • es  aurê sin. compl.
  • eu  aureera
  • eu  aurá sin. compl.
  • eu  aurà sin. compl.
  • eu  auré sin. compl.
  • eu  aurê sin. compl.
  • fr  auré
  • fr  aurá sin. compl.
  • fr  aurà sin. compl.
  • fr  aurê sin. compl.
  • gl  auré
  • gl  aurá sin. compl.
  • gl  aurà sin. compl.
  • gl  aurê sin. compl.
  • it  auré
  • it  aurá sin. compl.
  • it  aurà sin. compl.
  • it  aurê sin. compl.
  • ja  アウレ語
  • ja  アウラ語 sin. compl.
  • nl  Auré
  • nl  Aurá sin. compl.
  • nl  Aurê sin. compl.
  • pt  auré
  • pt  aurá sin. compl.
  • pt  aurê sin. compl.
  • ru  Ауре
  • ru  Аура sin. compl.
  • zh  奥勒语
  • zh  奥雷、奥拉 sin. compl.

<Tupí > Tupí-guaraní>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Els dos darrers parlants d'auré viuen (o vivien l'any 2004) amb els guajàs (també de llengua tupí-guaraní) a la reserva indígena Alto Turiaçu. El grup ètnic és originari de Parà.

Gairebé no hi ha estudis sobre aquesta llengua. Vegeu-ne una referència bibliogràfica a 'Projetos sobre línguas do tronco Tupí'.
auró auró

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  auró, n m
  • es  arce
  • es  falso plátano
  • fr  érable
  • it  acero
  • en  maple [USA]
  • en  sycamore [GB]
  • de  Ahorn
  • nc  Acer spp.

<Ciència forestal>

Definició
Fusta de duresa mitjana, de color blanc, groguenc o rosat i textura compacta i homogènia.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  auró, n m
  • nc  Acer sp. pl.

<Botànica > aceràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  auró, n m
  • nc  Acer sp. pl.

<Botànica > aceràcies>