Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "autmat" dins totes les àrees temàtiques
<Anatomia > Embriologia>, <Odontoestomatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca àugnat -a, adj
<Anatomia > Embriologia>, <Odontoestomatologia>
Definició
Nota
- La denominació àugnat està formada a partir del grec aû 'una altra vegada' i gnáthos 'mandíbula'.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla, n f
- ca agulla prima, n f sin. compl.
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullot, n m sin. compl.
- ca ast, n m sin. compl.
- ca passamà, n m sin. compl.
- ca agua, n f var. ling.
- ca agúia, n f var. ling.
- ca agüia, n f var. ling.
- ca aguja, n f var. ling.
- ca agujas, n f pl var. ling.
- ca agullas, n f pl var. ling.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca aülla, n f var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca aullot, n m var. ling.
- ca guya, n f var. ling.
- nc Belone belone
- nc Belone belone belone
- nc Bellone vulgaris var. ling.
- nc Belone acus var. ling.
- nc Belone euxini var. ling.
- nc Belone gracilis var. ling.
- nc Belone rostrata var. ling.
- nc Belone vulgaris var. ling.
- nc Esox Belone var. ling.
- es aguja
- es aguja de mar
- fr aiguille
- fr orphie
- it agughia
- en garfish
- de Horn Hecht
<Peixos > Belònids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agua (FAUNAICT): Menorca
- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell
- agüia (BALEARES2): Menorca
- aguja (BSEHN3): Menorca
- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs
- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs
- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs
- guya (RPCE3): Balears
- passamà (DCVB-E): Delta Ebre
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla, n f
- ca agulla prima, n f sin. compl.
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullot, n m sin. compl.
- ca ast, n m sin. compl.
- ca passamà, n m sin. compl.
- ca agua, n f var. ling.
- ca agúia, n f var. ling.
- ca agüia, n f var. ling.
- ca aguja, n f var. ling.
- ca agujas, n f pl var. ling.
- ca agullas, n f pl var. ling.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca aülla, n f var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca aullot, n m var. ling.
- ca guya, n f var. ling.
- nc Belone belone
- nc Belone belone belone
- nc Bellone vulgaris var. ling.
- nc Belone acus var. ling.
- nc Belone euxini var. ling.
- nc Belone gracilis var. ling.
- nc Belone rostrata var. ling.
- nc Belone vulgaris var. ling.
- nc Esox Belone var. ling.
- es aguja
- es aguja de mar
- fr aiguille
- fr orphie
- it agughia
- en garfish
- de Horn Hecht
<Peixos > Belònids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agua (FAUNAICT): Menorca
- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell
- agüia (BALEARES2): Menorca
- aguja (BSEHN3): Menorca
- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs
- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs
- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs
- guya (RPCE3): Balears
- passamà (DCVB-E): Delta Ebre
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca aüllat, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- es mielga
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en spiny dogfish
- en spurdog
- nc Squalus acanthias
<Peixos>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca agulladell, n m sin. compl.
- ca agulladol, n m sin. compl.
- ca agullat jove, n m sin. compl.
- ca agullat ver, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca peix de tall, n m sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca quissona de barra, n f sin. compl.
- ca quissona de fora, n f sin. compl.
- ca quissona vera, n f sin. compl.
- ca agullats, n m pl var. ling.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aüllat, n m var. ling.
- ca casfo, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca guissona, n f var. ling.
- ca gullat, n m var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca taburó, n m var. ling.
- ca tiburó, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus acanthias
- nc Acanthias vulgaris var. ling.
- nc Galeus acanthias var. ling.
- es crabudo, n m
- es mielga, n f
- es pinta roxa
- es pintarroja, n m
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en picked dogfish
- en spiny dogfish
- en spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulladol (AGUILO): València
- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agullat (FAUNAICT): Tarragona
- ahullát (TMDM): Llevant
- aüllat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- cassó (RPCE3): Balears
- guissona (RPCE3): Mallorca
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullat (DCVB): Vinaròs
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca agulladell, n m sin. compl.
- ca agulladol, n m sin. compl.
- ca agullat jove, n m sin. compl.
- ca agullat ver, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca peix de tall, n m sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca quissona de barra, n f sin. compl.
- ca quissona de fora, n f sin. compl.
- ca quissona vera, n f sin. compl.
- ca agullats, n m pl var. ling.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aüllat, n m var. ling.
- ca casfo, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca guissona, n f var. ling.
- ca gullat, n m var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca taburó, n m var. ling.
- ca tiburó, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus acanthias
- nc Acanthias vulgaris var. ling.
- nc Galeus acanthias var. ling.
- es crabudo, n m
- es mielga, n f
- es pinta roxa
- es pintarroja, n m
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en picked dogfish
- en spiny dogfish
- en spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulladol (AGUILO): València
- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agullat (FAUNAICT): Tarragona
- ahullát (TMDM): Llevant
- aüllat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- cassó (RPCE3): Balears
- guissona (RPCE3): Mallorca
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullat (DCVB): Vinaròs
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat xato, n m
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullat fosc, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca mussola quissona, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca xato, n m sin. compl.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca quelva, n m var. ling.
- ca ullado, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus blainville
- nc Squalus blainvillei var. ling.
- nc Squalus fernandinus var. ling.
- es crabudo, n m
- es galludo, n m
- fr aiguillat coq
- fr aiguillat-coq
- en longnose spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agullat xato (FAUNAICT): Tarragona
- aullat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullado (EMMDENIA): Dénia
- ullat (EMMDENIA): Dénia
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat xato, n m
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullat fosc, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca mussola quissona, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca xato, n m sin. compl.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca quelva, n m var. ling.
- ca ullado, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus blainville
- nc Squalus blainvillei var. ling.
- nc Squalus fernandinus var. ling.
- es crabudo, n m
- es galludo, n m
- fr aiguillat coq
- fr aiguillat-coq
- en longnose spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agullat xato (FAUNAICT): Tarragona
- aullat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullado (EMMDENIA): Dénia
- ullat (EMMDENIA): Dénia
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca animat -ada, adj
- es animado ‑da
- fr animé ‑ée
- en animate
<Lingüística>
Definició
Nota
- En algunes llengües africanes, índiques i ameríndies, el caràcter animat o inanimat del nom apareix reflectit morfològicament com a oposició de gènere. Les llengües romàniques només mostren alguns reflexos esporàdics de l'oposició animat/inanimat, com ara la selecció del pronom interrogatiu qui per a [+animat] i què per a [−animat]. S'oposa a inanimat.
<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>
- ca arcade, n m
- es arcade
- es juego arcade
- fr jeu d'arcade
- en arcade game
- de Arcade-Automat
- de Arcade-Spiel
<Videojocs > Jocs > Tipus>
Definició
Nota
- Inicialment els arcades s'executaven només en màquines recreatives (en anglès, arcade cabinet).
