Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "avs" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>
- ca any potencial de vida perdut, n m
- ca any de vida perdut, n m sin. compl.
- ca APVP, n m sigla
- ca AVP, n n sigla
- es año de esperanza de vida perdido, n m
- es año de vida perdido, n m
- es año de vida potencialmente perdido, n m
- es año potencial de pérdida de vida, n m
- es año potencial de vida perdido, n m
- es APPV, n m
- es APVP, n m sigla
- es AVP, n m sigla
- es AVPP, n m sigla
- fr année potentielle de vie perdue, n f
- fr APVP, n f sigla
- en potential year of life lost, n
- en year of potential life lost, n
- en PYLL, n sigla
- en YPLL, n sigla
<Atenció a salut mental i addiccions > Epidemiologia>
Definició
Nota
- 1. Per a calcular els anys potencials de vida perduts, se sol fixar una esperança de vida estàndard per a cada grup d'edat de la població. Els anys potencials de vida perduts es calculen restant l'edat de la defunció a l'esperança de vida presa com a referència.
- 2. Els anys potencials de vida perduts són una eina útil, en termes de planificació sanitària, per a definir prioritats i programes de prevenció amb vista a reduir la mortalitat prematura.
- 3. Els anys potencials de vida perduts són significatius en el cas de les persones amb trastorns mentals greus, les quals tenen una esperança de vida inferior a la de la població general.
- 4. Els anys potencials de vida perduts són un dels paràmetres que s'utilitzen per a calcular els anys de vida ajustats per discapacitat, juntament amb el anys viscuts amb discapacitat.
<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>
- ca any viscut amb discapacitat, n m
- ca AVD, n m sigla
- es año vivido con discapacidad, n m
- es AVD, n m sigla
- fr année de vie vécue avec une incapacité, n f
- fr AVI, n f sigla
- en year lived with disability, n
- en YLD, n sigla
<Atenció a salut mental i addiccions > Epidemiologia>
Definició
Nota
- 1. Els anys viscuts amb discapacitat són una eina útil, en termes de planificació sanitària, per a definir prioritats i programes de prevenció.
- 2. Els anys viscuts amb discapacitat són un dels indicadors per a avaluar la càrrega de la malaltia, juntament amb els anys de vida ajustats per discapacitat i els anys de vida ajustats per qualitat.
- 3. Els anys viscuts amb discapacitat són un dels paràmetres que s'utilitzen per a calcular els anys de vida ajustats per discapacitat, juntament amb el anys potencials de vida perduts.
<Pedagogia. Ensenyament>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca aprenentatge servei, n m
- ca APS, n sigla
- es aprendizaje servicio, n m
- es aprendizaje-servicio, n m
- fr apprentissage-service, n m
- en service-learning, n
- en LS, n sigla
<Pedagogia. Ensenyament>
Definició
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca APS, n m
- ca sensor de píxels actius, n m sin. compl.
- es APS
- es sensor de píxeles activos sin. compl.
- en APS
- en active pixel sensor sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
APS és l'acrònim de active pixel sensor ('sensor de píxels actius').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca APS, n m
- ca sensor de píxels actius, n m sin. compl.
- es APS
- es sensor de píxeles activos sin. compl.
- en APS
- en active pixel sensor sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
APS és l'acrònim de active pixel sensor ('sensor de píxels actius').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca APS, n m
- ca sensor de píxels actius, n m sin. compl.
- es APS
- es sensor de píxeles activos sin. compl.
- en APS
- en active pixel sensor sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
APS és l'acrònim de active pixel sensor ('sensor de píxels actius').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ars antiqua, n f
- es ars antiqua
- en ars antiqua
<Música>
Definició
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ars dictandi [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('art de dictar')
-
Expressió emprada per a referir-se al conjunt de les ensenyances del trivium, en què es tracta la tècnica de la redacció seguint les regles de la composició textual.
En principi, s'adreça a la redacció epistolar i, posteriorment, s'amplia a la redacció documental. Els aspectes jurídics són deixats de banda, encara que amb posterioritat les obres de l'ars dictandi mostren un coneixement de la doctrina decretalista. Cal destacar que en totes aquestes obres no es planteja cap qüestió jurídica, ni s'hi recull la teoria del document públic, ni s'hi exposa cap doctrina sobre el procés, ni tampoc s'hi anomenen les fonts legals. Sí que hi apareixen, en canvi, models de documents judicials.
Aquesta literatura s'inicia al segle XI amb l'obra d'Albericus Casinensis. Des del segle XII es desenvolupa intensament a Itàlia, França i Alemanya. Així, a Itàlia es troba el treball d'Adalbertus Samaritanus Praecepta dictaminum i, a Alemanya, Udalrichus de Bamberg elabora un Codex epistolaris (1125). A França apareixen dues escoles, la de Tours i la d'Orleans. A Orleans, Bernardus de Meung redacta la Summa dictaminis i, a Tours, el mestre Rodolfus escriu una Summa dictaminis (1180).
Al segle XIII l'ars dictandi experimenta un gran desenvolupament. A Itàlia destaca la gran difusió de què gaudeix Guido Faba i la seva obra Summa dictaminis (1230).
A França destaca el treball Summa dictaminis del mestre Guillem.
En tot cas, és a Alemanya on les obres de l'ars dictandi van assolir una gran propagació. Així, la Summa prosarum dictaminis de Iohannes de Magdeburg és la primera en què apareix un cert element jurídic en el tractament dels documents, encara que molt superficial. Cal destacar, per l'extensió, la Summa dictaminum del mestre Ludolfus de Hildesheim (1250).
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ars notariae [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('art notarial')
-
Art que neix a mesura que les grans ciutats medievals desenvolupen el comerç.
Els mercaders, per a llurs transaccions, van veure que els calia emprar una mena de document jurídic més especialitzat. Atès que ni els tractats dels ars dictandi ni les col·leccions de fórmules oferien als notaris solucions teòriques i pràctiques en la redacció de documents, va sorgir una literatura molt especialitzada adreçada a resoldre i exposar els problemes en l'escriptura dels contractes, les últimes voluntats i els processos. Aquesta mena d'obres van rebre el nom de ars notariae.
Els precedents de l'ars notariae són els formularis que apareixen a la primera meitat del segle XIII. Són obres destinades exclusivament a la pràctica. El primer és redactat a principis del segle XIII per un notari de Bolonya i rep el nom de Formularium tabellionum. Posteriorment, cap a l'any 1225, el notari Corradino escriu el Formularium. Després, entre els anys 1220 i 1240 apareixen el Formularium florentinum artis notariae. També Ventura de Sant Florian redacta un formulari propi.
Amb qui s'inicia l'obra definitiva de l'ars notariae és amb Rainiero de Perugia, un notari i professor de Bolonya que redacta aquest treball entre els anys 1224 i 1234. Rainiero és el primer a identificar la formulació dels instruments com una ciència notarial. A més, hi afegeix un aspecte que fins aleshores havia faltat a la resta de formularis: la redacció d'una disciplina teòrica. Per això, la ciència notarial és tant l'estudi jurídic del dret material com l'estudi pràctic per mitjà dels formularis. A partir d'aleshores, la redacció de documents té la consideració d'un art (ars). És destacable també el fet que amb l'ars notariae de Rainiero de Perugia apareix, per primer cop, l'estructuració tripartida de la matèria notarial en forma de contractes, últimes voluntats i processos. Aquestes disciplines coincidien, en bona mesura, amb els aspectes més generals de l'activitat professional del notari. L'obra de Rainiero té una gran influència sobre obres posteriors, com la Summa aretina, redactada a la ciutat italiana d'Arezzo entre els anys 1240 i 1243. També aquí es recull la divisió tripartida de la disciplina notarial, el mateix que a l'obra de Zacaries de Bolonya.
La renovació de la literatura prové de la generació posterior que apareix a la mateixa ciutat de Bolonya. El primer d'aquests autors és Salatiel, també notari i professor, que continua la divisió tripartida de la matèria notarial i és autor de la redacció de dues obres sobre ars notariae, encara que el primer dels manuscrits només es conserva parcialment. Salatiel amplia molt la doctrina, i atorga molta importància a l'aparell de glosses, on es descobreixen els seus grans coneixements civils i literaris. En tot cas, ateses la densitat i la complexitat del seu tractat, va ser una obra poc útil per als notaris. Per això és ràpidament desplaçada pel treball de Rolandino, de nivell inferior, encara que més adreçada a la pràctica. Amb Salatiel es fonamenta el caràcter públic del notari i, per extensió, de la institució notarial. A més, afirma que la creació de notaris només la pot fer el príncep o el seu delegat. Aquests principis es mantenen invariables al llarg dels segles. Malgrat que és desplaçat aviat per Rolandino i la seva obra, l'ars notariae de Salatiel va tenir molta influència tant a Itàlia com a altres llocs, com ara a Catalunya.
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ars nova, n f
- es ars nova
- en ars nova
<Música>
