Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bajania" dins totes les àrees temàtiques

abaixament de bandera abaixament de bandera

<Transports > Transport per carretera>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  abaixament de bandera, n m
  • es  bajada de bandera

<Transports > Transport per carretera>

Definició
Acció i efecte de posar el taxímetre al preu mínim fixat abans de començar el trajecte.
agulla de la balança agulla de la balança

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla de la balança, n f
  • es  fiel
  • fr  aiguille
  • en  pointer

<Utillatge de cuina>

Definició
Agulla que marca el pes sobre una escala situada al seu darrere.
alçaprem alçaprem

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  alçaprem, n m
  • es  alzaprima, n f
  • es  palanca, n f
  • fr  levier, n m
  • en  lever, n
  • eu  altxaprima, n
  • eu  balanka, n sin. compl.
  • eu  palanka, n sin. compl.

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

alberginiera alberginiera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alberginiera, n f
  • ca  albergínia (fruit), n f sin. compl.
  • ca  albergínia, n f alt. sin.
  • ca  aguarginyera, n f var. ling.
  • ca  albargenya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albargina, n f var. ling.
  • ca  albargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginera, n f var. ling.
  • ca  albargínia, n f var. ling.
  • ca  albargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginiera, n f var. ling.
  • ca  albarginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albergina, n f var. ling.
  • ca  albergina (fruit), n f var. ling.
  • ca  alberginera, n f var. ling.
  • ca  alberginyera, n f var. ling.
  • ca  arbasínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  arbasiniera, n f var. ling.
  • ca  asbacínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarginguera, n f var. ling.
  • ca  asbarzènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarziniera, n f var. ling.
  • ca  asbazínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergini (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  aubarginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginera, n f var. ling.
  • ca  aubergínia, n f var. ling.
  • ca  aubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginyera, n f var. ling.
  • ca  balginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  balginyera, n f var. ling.
  • ca  bargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginera, n f var. ling.
  • ca  bargingera, n f var. ling.
  • ca  bargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginier, n m var. ling.
  • ca  barginiera, n f var. ling.
  • ca  barginja (fruit), n f var. ling.
  • ca  barzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basinier, n m var. ling.
  • ca  basiniera, n f var. ling.
  • ca  basinió (fruit), n m var. ling.
  • ca  bassínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  bassiniera, n f var. ling.
  • ca  bergínia, n f var. ling.
  • ca  berginiera, n f var. ling.
  • ca  esbarginyera, n f var. ling.
  • ca  esbergínia, n f var. ling.
  • ca  esbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  esberginiera, n f var. ling.
  • ca  oberginiera, n f var. ling.
  • ca  obreginiera, n f var. ling.
  • ca  obresiniera, n f var. ling.
  • ca  ubergènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubregínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  verginya, n f var. ling.
  • nc  Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ammòcloa, n f
  • nc  Ammochloa palaestina Boiss.
  • nc  Ammochloa subacaulis Balansa var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

araçarí daurat araçarí daurat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  araçarí daurat, n m
  • es  arasarí banana
  • fr  toucan de Baillon
  • en  saffron toucanet
  • de  Goldtukan
  • nc  Pteroglossus bailloni
  • nc  Baillonius bailloni alt. sin.

<32.03 Ocells > Piciformes > Ramfàstids>

araçarí daurat araçarí daurat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  araçarí daurat, n m
  • es  arasarí banana, n m
  • fr  toucan de Baillon, n m
  • en  saffron toucanet, n
  • de  Goldtukan, n m
  • nc  Pteroglossus bailloni
  • nc  Baillonius bailloni alt. sin.

<Zoologia > Ocells>

aranya dels bananers aranya dels bananers

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aranya dels bananers, n f
  • es  araña de los bananos
  • en  banana spider
  • en  Brazilian wandering spider
  • nc  Phoneutria nigriventer

<Zoologia > Insectes>

arrambador arrambador

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrambador, n m
  • ca  barana, n f
  • es  baranda
  • es  barandilla
  • fr  rampe
  • en  banister
  • en  rail
  • en  railing
  • de  Geländer

<Construcció>

bàmbara bàmbara

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bàmbara
  • ca  bamankan sin. compl.
  • cod  bamana
  • cod  banmana
  • ar  بامبارا
  • cy  Bambara
  • cy  Bamankan sin. compl.
  • de  Bambara
  • de  Bamana sin. compl.
  • de  Bamanankan sin. compl.
  • de  Bamankan sin. compl.
  • de  Banmana sin. compl.
  • en  Bambara
  • en  Bamanakan sin. compl.
  • en  Bamanankan sin. compl.
  • es  bambara
  • es  bamankan sin. compl.
  • eu  bambarera
  • eu  bamankan sin. compl.
  • fr  bambara
  • fr  bamankan sin. compl.
  • gl  bambara
  • gl  bamankan sin. compl.
  • gn  vambara
  • gn  vamankan sin. compl.
  • it  bambara
  • it  bamankan sin. compl.
  • ja  バンバラ語
  • ja  バマンカン語 sin. compl.
  • nl  Bambara
  • nl  Bamankan sin. compl.
  • pt  bambara
  • pt  bamankan sin. compl.
  • ru  Бамбара
  • ru  Баман sin. compl.
  • ru  Бамана sin. compl.
  • ru  Баманан sin. compl.
  • ru  Баманкан sin. compl.
  • zh  班巴拉语
  • zh  巴曼坎语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • scr  Alfabet n ko
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema n ko

<Nigerocongolesa > Mande>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Senegal>

Definició
El grup ètnic bàmbara s'autodenomina bamana o banmana, és a dir, 'el que no accepta cap amo'. L'apel·latiu bàmbara els ha estat assignat pels seus enemics i significa 'infidel' o 'bàrbar'.

Com a llengua de la primera ètnia de Mali, el bàmbara s'utilitza com a llengua franca a tot el país. Es calcula que el coneix el 80% de la població.

El bàmbara consta de diversos dialectes, entre els quals el somono, el segu, el san, el beledugu, el ganadugu, el wasulu i el sikasso.

A més, la varietat bàmbara estàndard gaudeix d'una notable difusió, tant escrita com per a la ràdio i la televisió, i és àmpliament utilitzada en l'ensenyament.