Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "baladreig" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adelfa, n f
- ca alegria, n f alt. sin.
- ca alegries, n f pl alt. sin.
- ca baladret, n m alt. sin.
- ca baladrina, n f alt. sin.
- ca cacauereta, n f alt. sin.
- ca dominica, n f alt. sin.
- ca garroferet, n m alt. sin.
- ca garrofereta borda, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pastoreta, n f alt. sin.
- ca pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
- ca pruenga de jardí, n f alt. sin.
- ca vicària, n f alt. sin.
- ca proenga de jardí, n f var. ling.
- nc Catharanthus roseus (L.) G. Don
- nc Vinca rosea L. sin. compl.
<Botànica > apocinàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adelfa, n f
- ca alegria, n f alt. sin.
- ca alegries, n f pl alt. sin.
- ca baladret, n m alt. sin.
- ca baladrina, n f alt. sin.
- ca cacauereta, n f alt. sin.
- ca dominica, n f alt. sin.
- ca garroferet, n m alt. sin.
- ca garrofereta borda, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pastoreta, n f alt. sin.
- ca pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
- ca pruenga de jardí, n f alt. sin.
- ca vicària, n f alt. sin.
- ca proenga de jardí, n f var. ling.
- nc Catharanthus roseus (L.) G. Don
- nc Vinca rosea L. sin. compl.
<Botànica > apocinàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca el·lèbor verd, n m alt. sin.
- ca escampador de gel, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca manxiulot, n m alt. sin.
- ca marxívol, n m alt. sin.
- ca marxívol verd, n m alt. sin.
- ca marxívols, n m pl alt. sin.
- ca pàmpols, n m pl alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia blanca, n f alt. sin.
- ca peònia borda, n f alt. sin.
- ca uliarda, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca marxigols, n m pl var. ling.
- ca mengívol, n m var. ling.
- ca palònia, n f var. ling.
- ca peloni blanca, n f var. ling.
- ca peloni borda, n f var. ling.
- ca sagüerro, n m var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca el·lèbor verd, n m alt. sin.
- ca escampador de gel, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca manxiulot, n m alt. sin.
- ca marxívol, n m alt. sin.
- ca marxívol verd, n m alt. sin.
- ca marxívols, n m pl alt. sin.
- ca pàmpols, n m pl alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia blanca, n f alt. sin.
- ca peònia borda, n f alt. sin.
- ca uliarda, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca marxigols, n m pl var. ling.
- ca mengívol, n m var. ling.
- ca palònia, n f var. ling.
- ca peloni blanca, n f var. ling.
- ca peloni borda, n f var. ling.
- ca sagüerro, n m var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginesta linifòlia, n f alt. sin.
- ca ginestell linifoli, n m alt. sin.
- nc Genista linifolia L. subsp. linifolia
- nc Cytisus linifolius (L.) Lam. sin. compl.
- nc Teline linifolia (L.) Webb sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginesta linifòlia, n f alt. sin.
- ca ginestell linifoli, n m alt. sin.
- nc Genista linifolia L. subsp. linifolia
- nc Cytisus linifolius (L.) Lam. sin. compl.
- nc Teline linifolia (L.) Webb sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca ginesta peluda, n f alt. sin.
- ca ginesta triflora, n f alt. sin.
- ca ginesta vellosa, n f alt. sin.
- ca ginestell, n m alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca molleró, n m alt. sin.
- ca mollerol, n m alt. sin.
- ca mollerols, n m pl alt. sin.
- ca mollerons, n m pl alt. sin.
- ca delabre, n m var. ling.
- ca galabre, n m var. ling.
- ca ginestra triflora, n f var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Genista triflora Rouy
- nc Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
- nc Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca ginesta peluda, n f alt. sin.
- ca ginesta triflora, n f alt. sin.
- ca ginesta vellosa, n f alt. sin.
- ca ginestell, n m alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca molleró, n m alt. sin.
- ca mollerol, n m alt. sin.
- ca mollerols, n m pl alt. sin.
- ca mollerons, n m pl alt. sin.
- ca delabre, n m var. ling.
- ca galabre, n m var. ling.
- ca ginestra triflora, n f var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Genista triflora Rouy
- nc Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
- nc Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca oleandre, n m sin. compl.
- ca roser reial, n m sin. compl.
- ca adelfa, n f alt. sin.
- ca baladrera, n f alt. sin.
- ca baladres, n m pl alt. sin.
- ca ballestera, n f alt. sin.
- ca diva, n f alt. sin.
- ca fals roser, n m alt. sin.
- ca glòria rosa, n f alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca llorer reial, n m alt. sin.
- ca llorer rosa, n m alt. sin.
- ca peu de llop, n m alt. sin.
- ca rosa reial, n f alt. sin.
- ca roser llorer, n m alt. sin.
- ca rosers, n m pl alt. sin.
- ca senet, n m alt. sin.
- ca sividilla, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca adelfo, n m var. ling.
- ca albaladre, n m var. ling.
- ca balandre, n m var. ling.
- ca biladre, n m var. ling.
- ca bira, n f var. ling.
- ca biva, n f var. ling.
- ca llorer ral, n m var. ling.
- ca llorer real, n m var. ling.
- ca roser-llorer, n m var. ling.
- ca sanet, n m var. ling.
- nc Nerium oleander L.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca oleandre, n m sin. compl.
- ca roser reial, n m sin. compl.
- ca adelfa, n f alt. sin.
- ca baladrera, n f alt. sin.
- ca baladres, n m pl alt. sin.
- ca ballestera, n f alt. sin.
- ca diva, n f alt. sin.
- ca fals roser, n m alt. sin.
- ca glòria rosa, n f alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca llorer reial, n m alt. sin.
- ca llorer rosa, n m alt. sin.
- ca peu de llop, n m alt. sin.
- ca rosa reial, n f alt. sin.
- ca roser llorer, n m alt. sin.
- ca rosers, n m pl alt. sin.
- ca senet, n m alt. sin.
- ca sividilla, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca adelfo, n m var. ling.
- ca albaladre, n m var. ling.
- ca balandre, n m var. ling.
- ca biladre, n m var. ling.
- ca bira, n f var. ling.
- ca biva, n f var. ling.
- ca llorer ral, n m var. ling.
- ca llorer real, n m var. ling.
- ca roser-llorer, n m var. ling.
- ca sanet, n m var. ling.
- nc Nerium oleander L.
<Botànica > apocinàcies>
