Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bancal" dins totes les àrees temàtiques
<Begudes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bantxa, n m
- ca te de tres anys, n m sin. compl.
- es bancha, n m
- fr bancha, n m
- fr thé de trois ans, n m
- it bancha, n m
- en bancha, n
- en bancha tea, n
- de Bancha, n m
- ja 番茶, n
- ja bancha, n
<Begudes>
Definició
Nota
- 1. El bantxa prové de les collites tardanes (entre finals d'estiu i hivern) i es considera el te japonès de menys qualitat.
- 2. La denominació bantxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és bancha. Significa, literalment, 'te ordinari'.
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca banyam, n m
- ca cornamenta, n f sin. compl.
- es cornamenta
- fr cornes
- en horns
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca banyam, n m
- ca cornamenta, n f sin. compl.
- es cornamenta
- fr cornes
- en horns
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
<Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca banyar, v tr
- es bañar
- fr baigner
- en bath, to
<Procediments culinaris>
Definició
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca banyar, v tr
- es bañar
- fr baigner
- en bath, to
<Procediments culinaris > Cocció > Guisats>
Definició
Nota
- Vegeu també napar i regar.
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barral, n m
- es cisterna, n f
- fr citerne, n f
- en cistern, n
- de Wassertank, n m
- de Zisterne, n f
<Enginyeria>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barral, n m
- es damajuana
- fr dame-jeanne
<Utillatge de cuina>
Definició
<Indústria > Indústria alimentària>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barraló, n m
- ca hermina, n f
- ca armina, n f sin. compl.
- ca barral, n m sin. compl.
<Indústria > Indústria alimentària>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca base de dades, n f
- es base de datos
- fr base de données
- it banca dati
- en database
- de Datenbank
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Informàtica>
Definició
Nota
- Generalment, l'estructura s'organitza en taules en què els registres, o objectes, constitueixen files, i els camps, o atributs, columnes; alguns camps comuns en diferents taules en permeten la interrelació. Les bases de dades poden contenir informacions alfanumèriques, com noms i quantitats, i també geomètriques o territorials, i esdevenen, així, un element clau en la metodologia dels sistemes d'informació geogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca base de dades, n f
- es base de datos
- fr base de données
- it banca dati
- en database
- de Datenbank
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Informàtica>
Definició
Nota
- Generalment, l'estructura s'organitza en taules en què els registres, o objectes, constitueixen files, i els camps, o atributs, columnes; alguns camps comuns en diferents taules en permeten la interrelació. Les bases de dades poden contenir informacions alfanumèriques, com noms i quantitats, i també geomètriques o territorials, i esdevenen, així, un element clau en la metodologia dels sistemes d'informació geogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3