Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "baptisme" dins totes les àrees temàtiques
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca baptisme, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- En el baptisme, l'aigua és un símbol d'aliment, de vida i de purificació i es considera un regal de Déu. En les denominacions que practiquen el baptisme dels adults, la persona que es bateja dona alhora testimoni personal de fe. En les esglésies orientals la pràctica habitual és el baptisme per immersió.
<Protestantisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca baptisme, n m
<Religions > Cristianisme > Protestantisme>
Definició
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca baptisme, n m
- es bautismo, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca baptisme, n m
- es bautismo
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- (Del llatí eclesiàstic baptismu, ídem, pres del grec baptismós, 'immersió'.)
-
L'aigua és un element vital a la natura. Diverses religions l'han feta servir amb varietats simbòliques. Segons els antics babilonis, l'aigua dolça és principi de vida, oposada a l'aigua salada del mar. Per a la cultura egípcia, el Nil renova la vida i les divinitats neixen de l'aigua. A l'Antiga Grècia, també s'atribueix una virtut purificadora a l'aigua. Aquesta virtualitat existeix a la tradició jueva: els banys i les ablucions prescrits en la llei mosaica purifiquen de les impureses del paganisme. Jesús de Natzaret inicia la seva vida pública donant com a testimoniatge el fet de deixar-se batejar per Joan a les aigües del riu Jordà.
Per als cristians, el baptisme és un sagrament instituït per Jesucrist que retorna a la persona l'amistat amb Déu, perduda pel pecat original, mitjançant la regeneració espiritual de l'aigua i per l'Esperit Sant: «Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb Esperit Sant» (Ac 1,5). «Efectivament, tots nosaltres hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, tant jueus com grecs, tant esclaus com lliures, i tots hem begut d'un sol Esperit» (IC, 12,13).
El Magisteri del Vaticà II sobre aquest sagrament ha estat recollit a la constitució dogmàtica Lumen gentium (núm. 7, 11, 14, 17, 26, 29 i 33). La idea bàsica -«és Crist el qui bateja»- apareix a la Sacrosanctum concilium (núm. 7). Respecte de la restauració del catecumenat d'adults i reformes dels ritus baptismals, cal consultar els números 64-70. El dret de l'educació cristiana per als batejats prescriu en el Decret Ad gentes divinitus i la Declaració Gravissimum educationis (núm. 2). El baptisme, com els altres sagraments, era establert pel Codi de dret canònic del 1917 integrant el llibre De rebus. El Codi de dret canònic del 1983 (CDC-83) regula, des d'una nova perspectiva eclesiològica, els sagraments en el llibre IV que desenvolupa el munus santificandi, clara aplicació canònica dels tria munera Ecclesiae.
El CDC-83 remet als llibres litúrgics per a la reglamentació concreta l'administració del baptisme (càn. 85). Així i tot, regula el baptisme dels adults (càn. 851-852). Per a batejar una persona adulta és essencial que els candidats hi donin el consentiment. És preceptiva una etapa prèvia de catecumenat reglamentada en l'Ordo initiationis christianae adultorum, adaptat a les circumstàncies peculiars de cada conferència episcopal. La matèria remota és l'aigua (càn. 853) i el signe visible es manifesta a la immersió o infusió, segons les prescripcions particulars de les conferències episcopals (càn. 854). S'estableix la regla general de la parròquia, lloc apropiat per a la cerimònia (càn. 857, § 2).
El baptisme és vàlid si és administrat per qualsevol persona amb la deguda intenció. Es regulen les diverses modalitats dels ministres (càn. 861-863); només afecten la licitud del sagrament. És ministre ordinari el bisbe, el prevere o el diaca. Els padrins garanteixen el creixement en la fe del neòfit (càn. 872-874). Llur presència no és estrictament necessària per a la licitud, «en la mesura de les possibilitats». Els padrins estan obligats, juntament amb els pares, a presentar l'infant que rebrà el sagrament i el nou cristià fidelment conformement a la vocació cristiana rebuda (càn. 872). La seva recepció constitueix una situació jurídica integrant del bé privat de la persona (s'adquireix la condició de fill de Déu), així com del bé públic de l'Església (nou membre). Per aquest motiu, unes formalitats mínimes atorguen a aquest sagrament una força probatòria. Els cànons del 875 al 878 regulen l'aspecte registral. Cal la presència d'un testimoni (càn. 875). El rector de la parròquia del lloc on se celebra aquest sagrament d'iniciació exerceix una facultat primordialment fedatària: ha de fer constar el fet del sagrament, el lloc, el dia i l'hora, així com la informació del subjecte i del ministre, i també indicar el dia i el lloc del naixement (càn. 877). A la cúria diocesana n'hi ha de quedar constància en un registre central de batejats.
El baptisme crea la condició de fidel cristià integrat al Poble de Déu, participant de la funció sacerdotal, profètica i real de Crist, cadascú segons la seva pròpia condició (càn. 204). El subjecte és capacitat per a altres sagraments (càn. 842.) i es converteix en destinatari de les lleis merament eclesiàstiques (càn. 11). El Concili Provincial Tarragoní (1995) anuncia que en el futur directori marc de pastoral sacramental s'inclouran orientacions sobre la petició del baptisme per a adults, joves i infants en edat escolar, així com en situació familiar irregular, perquè no els falti l'ajuda de la comunió eclesial (Resolució núm. 68).
