Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "barbaritat" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca barbarisme, n m
- es barbarismo
- fr barbarisme
- en barbarism
<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>
Definició
Nota
- Per exemple, Oju!, nom d'un vi, és un barbarisme, del castellà ¡ojo!.
<Llengua. Literatura > Estudis de traducció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Berta Martín Ayala, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN AYALA, Berta. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Elaboració d'un diccionari terminològic de traductologia [recurs electrònic]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. Treball de fi de grau.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barbarisme, n m
- es barbarismo, n m
- fr barbarisme, n m
- en barbarism, n
<Estudis de traducció>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca batis de Boulton, n f
- es batis de Boulton
- fr pririt de Boulton
- en Boulton's batis
- en Margaret's batis
- de Boultonschnäpper
- nc Batis margaritae
<36.045 Ocells > Passeriformes > Platistèirids>
Nota
- El nom específic de Boulton fa referència a Wolfrid Rudyerd Boulton (1901-1983), ornitòleg nord-americà que va treballar a l'Àfrica.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca batis de Boulton, n f
- es batis de Boulton
- fr pririt de Boulton
- en Boulton's batis
- en Margaret's batis
- de Boultonschnäpper
- nc Batis margaritae
<36.045 Ocells > Passeriformes > Platistèirids>
Nota
- El nom específic de Boulton fa referència a Wolfrid Rudyerd Boulton (1901-1983), ornitòleg nord-americà que va treballar a l'Àfrica.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets, n m pl
- ca margalida, n f alt. sin.
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalidetes, n f pl alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca margarides, n f pl alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca margarideta, n f alt. sin.
- ca margarideta blanca, n f alt. sin.
- ca margarideta de riu, n f alt. sin.
- ca margaridoia, n f alt. sin.
- ca margaridoia perenne, n f alt. sin.
- ca margaridoies, n f pl alt. sin.
- ca margarita menuda, n f alt. sin.
- ca margarites, n f pl alt. sin.
- ca moristella, n f alt. sin.
- ca pasqüeta, n f alt. sin.
- ca perpètues, n f pl alt. sin.
- ca margaridolla, n f var. ling.
- nc Bellis perennis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets, n m pl
- ca margalida, n f alt. sin.
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalidetes, n f pl alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca margarides, n f pl alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca margarideta, n f alt. sin.
- ca margarideta blanca, n f alt. sin.
- ca margarideta de riu, n f alt. sin.
- ca margaridoia, n f alt. sin.
- ca margaridoia perenne, n f alt. sin.
- ca margaridoies, n f pl alt. sin.
- ca margarita menuda, n f alt. sin.
- ca margarites, n f pl alt. sin.
- ca moristella, n f alt. sin.
- ca pasqüeta, n f alt. sin.
- ca perpètues, n f pl alt. sin.
- ca margaridolla, n f var. ling.
- nc Bellis perennis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca còctel Margarita
- es cóctel Margarita
- fr cocktail Margarita
- it cocktail Margarita
- en Margarita cocktail
- de Cocktail Margarita
<Plats a la carta. Begudes>
<Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cadena de margarida, n f
- es cadena de margarita, n f
- es cadena fragmentada, n f
- es cadena margarita, n f
- fr guirlande, n f
- fr marguerite, n f
- en daisy chain, n
<Telecomunicacions>
Definició
<Transports > Transport marítim>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cama de pobre, n f
- ca gassó, n m
- ca margarida, n f
- es margarita
- fr jambe de chien
- it nodo margherite
- en sheeps hank
- de lange Trompete
<Transports > Transport marítim>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla, n f
- ca crisantem corimbós, n m alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca margarida corimbosa, n f alt. sin.
- ca margarida de bosc, n f alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca segura de bosc, n f alt. sin.
- ca camamirla, n f var. ling.
- nc Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.
- nc Chrysanthemum corymbosum L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
