Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "barca" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?

<Indumentària. Confecció>

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?
es (amira) al-amira, n f
es (burca) burka, n m
es (hijab) hidjab, n m
es (hijab) hijab, n m
es (khimar) khimar, n m
es (nicab) niqab, n m
es (xador) chador, n m
es (xaila) shayla, n f
fr (amira) al-amira, n f
fr (hijab) hidjab, n m
fr (hijab) hidjäb, n m
fr (khimar) khimar, n m
fr (nicab) niqab, n m
fr (xador) tchador, n m
fr (xaila) shayla, n f
en (amira) al-amira, n m
en (burca) bourkha, n
en (burca) burka, n
en (burca) burkha, n
en (hijab) hijab, n
en (khimar) khimar, n
en (nicab) niqab, n
en (xador) chadar, n
en (xador) chaddar, n
en (xador) chador, n
en (xador) chuddar, n
en (xador) chudder, n
en (xaila) shayla, n

<Indumentària. Confecció > Indumentària>

Definició

Tant burca (nom masculí), com hijab (nom masculí), com nicab (nom masculí), com xador (nom masculí), com xaila (nom femení), com amira (nom femení) i com khimar (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a peces diverses de la indumentària musulmana femenina; en canvi, no es considera adequada la forma *niqab.

- Un burca (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vestit de teixit rígid amb què algunes dones musulmanes es cobreixen completament el cap i el cos, que té una reixeta o una obertura a l'altura dels ulls per a veure-hi.
. L'equivalent castellà és burka, i els equivalents anglesos, bourkha, burka i burkha.

- Un hijab (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. Els equivalents castellans són hidjab i hijab; els francesos, hidjab i hidjäb, i l'anglès, hijab.

- Un nicab (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls.
· Els motius de la tria d'aquesta forma enfront de *niqab és l'analogia amb el tractament donat a altres arabismes, en què la q s'ha adaptat en c. (Per exemple, baclaua i burca.)
. L'equivalent castellà és niqab; el francès, niqab, i l'anglès, també niqab.

- Un xador (forma també recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.
. L'equivalent castellà és chador; el francès, tchador, i els anglesos, chadar, chaddar, chador, chuddar i chudder.

- Una xaila és un mocador rectangular amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i les espatlles.
. L'equivalent castellà és shayla; el francès, shayla, i l'anglès, també shayla.

- Una amira és un mocador de dues peces amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. L'equivalent castellà és al-amira; el francès, al-amira, i l'anglès, també al-amira.

- Un khimar és un mocador llarg semblant a una capa amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells, el coll, el pit i les espatlles.
. L'equivalent castellà és khimar; el francès, khimar, i l'anglès, també khimar.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de burca, xador, xaila, amira i khimar al Cercaterm i de hijab i nicab al Cercaterm i la Neoloteca.

0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural

ca 0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural
ca babaganuix, babaganuixos (EXEMPLE), n m
ca blini, blinis (EXEMPLE), n m
ca burca, burques (EXEMPLE), n m
ca kelvin, kèlvins (EXEMPLE), n m
ca kirsch, kirschs (EXEMPLE), n m
ca lobby, lobbys (EXEMPLE), n m
ca manga, mangues (EXEMPLE), n m
ca mousse, mousses (EXEMPLE), n f
ca ninja, ninges (EXEMPLE), n m
ca nyoqui, nyoquis (EXEMPLE), n m
ca play-off, play-offs (EXEMPLE), n m
ca tanka, tankes (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definició

La flexió en plural dels manlleus introduïts en el sistema lingüístic català sol seguir les normes morfològiques habituals del català, és a dir que la forma plural es crea afegint al singular la marca -s, amb les variants -os i -es segons els casos; igualment, cal aplicar les modificacions gràfiques que siguin necessàries en català a les formes plurals resultants.

Ex.: kirsch --> kirschs
mousse --> mousses
play-off --> play-offs
babaganuix --> babaganuixos [Per la regla de formació del plural dels masculins aguts acabats en -x]
kelvin --> kèlvins [Per les regles d'accentuació del català]
tanka --> tankes [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona]
burca --> burques [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *burces]
manga --> mangues [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *manges]
ninja --> ninges [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *ninjes]

Aquest principi també és vàlid en els dos casos següents:
(1) Quan la llengua de partida segueix unes normes diferents per crear la forma de plural.
Ex.: lobby --> lobbys [Malgrat que en anglès sigui lobbies]
(2) Quan en la llengua de partida la forma agafada com a singular en català ja és en realitat un plural.
Ex.: nyoqui --> nyoquis [Malgrat que en italià gnocchi és la forma de plural del singular gnocco]
blini --> blinis [Malgrat que en rus blini és la forma de plural del singular blin]

El motiu és que un manlleu integrat en una llengua ja és una paraula d'aquesta llengua, de manera que no ha de seguir les normes de formació de plural de la llengua d'on prové sinó les normes de la llengua que l'utilitza, en aquest cas el català.

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Quin és el plural de ninja? I de lobby? I de play-off? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-plural-ninja-i-lobby-i-play) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).

aixecament de banca

<Esport > Halterofília>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca aixecament de banca, n m
es press banca

<Esport > Halterofília>

albardí

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albardí, n m
ca balca, n f alt. sin.
ca balca de fulla estreta, n f alt. sin.
ca boga, n f alt. sin.
ca boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
ca boga de fulla estreta, n f alt. sin.
ca boga seca, n f alt. sin.
ca bogues, n f pl alt. sin.
ca bova, n f alt. sin.
ca bova de cadires, n f alt. sin.
ca ciri, n m alt. sin.
ca coets, n m pl alt. sin.
ca espadanya, n f alt. sin.
ca falsa bova, n f alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca albardines, n f pl var. ling.
ca bòveda, n f var. ling.
ca buda, n f var. ling.
nc Typha angustifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.

albardí

<Ciències de la vida>

ca albardí, n m
ca balca, n f alt. sin.
ca balca de fulla estreta, n f alt. sin.
ca boga, n f alt. sin.
ca boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
ca boga de fulla estreta, n f alt. sin.
ca boga seca, n f alt. sin.
ca bogues, n f pl alt. sin.
ca bova, n f alt. sin.
ca bova de cadires, n f alt. sin.
ca ciri, n m alt. sin.
ca coets, n m pl alt. sin.
ca espadanya, n f alt. sin.
ca falsa bova, n f alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca albardines, n f pl var. ling.
ca bòveda, n f var. ling.
ca buda, n f var. ling.
nc Typha angustifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.

alera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca alera, n f
ca capterrera, n f sin. compl.
es barda, n f
en slab, n

aloc

<Botànica>

ca aloc, n m
ca agnocast, n m sin. compl.
ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
ca ximbla, n f sin. compl.
ca alís, n m alt. sin.
ca alocs, n m pl alt. sin.
ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
ca barda, n f alt. sin.
ca bardes, n f pl alt. sin.
ca flor d'aloc, n f alt. sin.
ca herba de la castedat, n f alt. sin.
ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
ca mata de riu, n f alt. sin.
ca mataví, n m/f alt. sin.
ca pebre bord, n m alt. sin.
ca pebre de frare, n m alt. sin.
ca pebreboner, n m alt. sin.
ca salze ver, n m alt. sin.
ca ximbles, n f pl alt. sin.
ca agnocasto, n m var. ling.
ca alòs, n m var. ling.
ca ximbes, n f pl var. ling.
nc Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

aloc

<Ciències de la vida>

ca aloc, n m
ca agnocast, n m sin. compl.
ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
ca ximbla, n f sin. compl.
ca alís, n m alt. sin.
ca alocs, n m pl alt. sin.
ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
ca barda, n f alt. sin.
ca bardes, n f pl alt. sin.
ca flor d'aloc, n f alt. sin.
ca herba de la castedat, n f alt. sin.
ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
ca mata de riu, n f alt. sin.
ca mataví, n m/f alt. sin.
ca pebre bord, n m alt. sin.
ca pebre de frare, n m alt. sin.
ca pebreboner, n m alt. sin.
ca salze ver, n m alt. sin.
ca ximbles, n f pl alt. sin.
ca agnocasto, n m var. ling.
ca alòs, n m var. ling.
ca ximbes, n f pl var. ling.
nc Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

arç blanc

<Botànica>

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
ca agraüller, n m var. ling.
ca aguller, n m var. ling.
ca angarguller, n m var. ling.
ca argilaga blanca, n f var. ling.
ca arguller, n m var. ling.
ca aspinal, n m var. ling.
ca aspinal blanc, n m var. ling.
ca aspino blanc, n m var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barsal blanc, n m var. ling.
ca baurré, n m var. ling.
ca brabuller, n m var. ling.
ca calarigue, n m var. ling.
ca ciderer de pastor, n m var. ling.
ca craüller, n m var. ling.
ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
ca engarguller, n m var. ling.
ca espinau, n m var. ling.
ca espinaubo, n m var. ling.
ca espinaula, n f var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargaller, n m var. ling.
ca garruer, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer blanc, n m var. ling.
ca grauller, n m var. ling.
ca santperemàrtir, n m var. ling.
ca trueller, n m var. ling.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

arç blanc

<Ciències de la vida>

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
ca agraüller, n m var. ling.
ca aguller, n m var. ling.
ca angarguller, n m var. ling.
ca argilaga blanca, n f var. ling.
ca arguller, n m var. ling.
ca aspinal, n m var. ling.
ca aspinal blanc, n m var. ling.
ca aspino blanc, n m var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barsal blanc, n m var. ling.
ca baurré, n m var. ling.
ca brabuller, n m var. ling.
ca calarigue, n m var. ling.
ca ciderer de pastor, n m var. ling.
ca craüller, n m var. ling.
ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
ca engarguller, n m var. ling.
ca espinau, n m var. ling.
ca espinaubo, n m var. ling.
ca espinaula, n f var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargaller, n m var. ling.
ca garruer, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer blanc, n m var. ling.
ca grauller, n m var. ling.
ca santperemàrtir, n m var. ling.
ca trueller, n m var. ling.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh