Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "barril" dins totes les àrees temàtiques
<Transports>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI via ciclista, carril bici, carril ciclista, vorera pedalable, vorera bici, pista bici, pista ciclista, camí pedalable o via verda?
- es (1 via ciclista) vía ciclable, n f
- es (1 via ciclista) vía ciclista, n f
- es (1.1 carril bici) carril ciclista, n m
- es (1.1 carril bici) carril-bici, n m
- es (1.2 vorera pedalable) acera ciclable, n f
- es (1.2 vorera pedalable) acera-bici, n f
- es (1.3 pista bici) pista ciclista, n f
- es (1.3 pista bici) pista de bicicletas, n f
- es (1.3 pista bici) pista-bici, n f
- es (1.4 camí pedalable) ruta verde, n f
- es (1.4 camí pedalable) senda ciclable, n f
- es (1.4 camí pedalable) sendero verde, n m
- es (1.4.1 via verda) vía verde, n f
- fr (1 via ciclista) voie cyclable, n f
- fr (1.1 carril bici) bande cyclable, n f
- fr (1.3 pista bici) véloroute, n f
- fr (1.4 camí pedalable) couloir de verdure, n m
- fr (1.4.1 via verda) voie verte, n f
- en (1 via ciclista) bikeway, n
- en (1 via ciclista) cycleway [GB], n
- en (1.1 carril bici) bike lane [US], n
- en (1.1 carril bici) cycle lane [GB], n
- en (1.3 pista bici) bike path, n
- en (1.3 pista bici) cycle path, n
- en (1.4 camí pedalable) bicycle trail, n
- en (1.4.1 via verda) rail trail, n
<Transports > Mobilitat>
Definició
- Una via ciclista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una via de qualsevol naturalesa destinada d'una manera exclusiva o preferent a la circulació de les bicicletes.
. Els equivalents castellans són vía ciclable i vía ciclista; el francès, voie cyclable, i els anglesos, bikeway i cycleway.
En canvi, els termes següents designen tipus concrets de vies ciclistes:
- Un carril bici, o un carril ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista separada del trànsit motoritzat però integrada en la mateixa calçada, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són carril ciclista i carril-bici; el francès, bande cyclable, i els anglesos, bike lane (en anglès americà) i cycle lane (en anglès britànic).
- Una vorera pedalable, o el sinònim complementari vorera bici (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista que recorre una vorera.
. Els equivalents castellans són acera ciclable i acera-bici.
- Una pista bici, o una pista ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista interurbana asfaltada i separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són pista ciclista, pista de bicicletas i pista-bici; el francès, véloroute, i els anglesos, bike path i cycle path.
- Un camí pedalable (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.
. Els equivalents castellans són ruta verde, senda ciclable i sendero verde; el francès, couloir de verdure, i l'anglès, bicycle trail.
. Dintre dels camins pedalables es distingeixen les vies verdes (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que són camins pedalables habilitats sobre un traçat ferroviari en desús, de manera que solen tenir pendents suaus i revolts de radi ample.
. L'equivalent castellà és vía verde; el francès voie verte (aplicat també a vies que, tot i no tenir un origen ferroviari, presenten condicions similars de pendent i radi de revolts), i l'anglès, rail trail.
Nota
- 1. Podeu consultar les fitxes completes de via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pedalable, via verda, pista bici...: aquest estiu fem bicicleta i terminologia!, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/281/).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI ciclista, ciclable o pedalable?
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca ànima del carril, n f
- es alma del carril
- en web of the rail
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca abraçadora de carril, n f
- es abrazadera de carril
<Bricolatge > Ferreteria>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca afectació de carril, n f
- es afectación de carril
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
No es consideren, a aquest efecte, carrils amb continuïtat els ^carrils auxiliars^, a menys que es tracti de ^carrils de trenat^.
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alcalde de barri, n m, f
- es alcalde de barrio
<Dret constitucional>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alcalde de barri, n m
- es alcalde de barrio
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans
-
Els alcaldes de barri eren individus no necessàriament lletrats, adscrits a cadascun dels barris que formaven els districtes (quarters) en què se subdividien algunes ciutats peninsulars. Llur jurisdicció era governativa i judicial, la qual exercien sota la tutela de l'alcalde de quarter. La creació dels alcaldes de barri s'emmarcà en el projecte il·lustrat de la monarquia borbònica, en un context en què el motí de Squillace, al març del 1766, obligà els ministres de Carles III a moderar mesures de reforma administratives, judicials i municipals. Les més immediates afectaren la composició dels ajuntaments de regidors, en integrar oficis d'elecció popular -com eren els diputats del comú i els síndics personers (interlocutòria acordada el 5 de maig de 1766)- per a garantir la defensa dels interessos dels sectors socials més desafavorits. L'altra disposició reial modificà l'Administració de justícia de primera instància, per tal d'accentuar el control efectiu sobre les ciutats i llurs habitants, i prevenir aldarulls.
El projecte inicial estava pensat per a aplicar-se a la cort de Madrid, però el Consell de Castella, a partir de les reflexions meditades pel comte d'Aranda i pel fiscal, Pedro Rodríguez de Campomanes, proposaren la conveniència d'aprofitar l'estructura judicial de la capital per a reconvertir els alcaldes de casa i cort en alcaldes de quarter (figura ja existent durant l'època dels Àustria) i reforçar-ne les competències amb noves atribucions judicials civils i criminals que abans no tenien.
La Cèdula reial del 6 d'octubre de 1768 exposà la línia d'actuació d'aquest esperit, però només s'aplicà a Madrid, en dividir la ciutat en vuit quarters, tots en mans d'alcaldes de casa i cort. No obstant això, la novetat d'aquesta disposició radicava en l'establiment de vuit alcaldes de barri per quarter. La instrucció del 21 d'octubre donà forma i contingut a les responsabilitats d'aquesta nova figura subordinada als ministres de justícia, però que tenia la funció de controlar qualsevol punt del barri. Posteriorment, el model madrileny serví de base per a aplicar-se a totes les ciutats peninsulars amb tribunals territorials. Així, doncs per Cèdula reial del 13 d'agost de 1769, Granada, Valladolid, la Corunya, Oviedo i Sevilla -totes seus de chancillerías o audiències- van ser dividides en quarters, subordinats als ministres de justícia dels tribunals reials respectius. Saragossa, Palma, València i Barcelona també van ser articulades en quarters, però mentre que les tres primeres només tingueren quatre quarters, Barcelona fou l'única ciutat -juntament amb Sevilla- que disposà de cinc quarters. Només Madrid -la cort- la superava. Els quarters foren distribuïts entre els cinc alcaldes del crim de l'Audiència de Catalunya. Cada quarter, però, se subdividí en vuit barris. A finals del segle XVIII, el cinquè quarter tingué nou barris. Això volia dir que la ciutat de Barcelona tenia quaranta barris i, per tant, un nombre equivalent d'alcaldes de barri.
La instrucció de l'11 de setembre de 1769 regulà les funcions d'aquests agents a Barcelona, seguint el model de la instrucció madrilenya d'octubre del 1768. Amb aquesta normativa podia ser alcalde de barri qualsevol persona, cap de família, honrada i contribuent domiciliada dins el barri regentat. No era requisit imprescindible que el futur alcalde de barri tingués una formació lletrada, però sí que era recomanable que pogués demostrar que tenia una formació educativa bàsica -que sabia llegir o escriure- per a desenvolupar les tasques que li serien encomanades. El mandat de l'alcalde de barri era d'un any, i començava el primer de gener. L'elecció es feia per quarters, en presència de l'alcalde de quarter i dels veïns del districte, seguint un mecanisme semblant al dels comissaris electors que designaven els diputats del comú i els síndics personers. Aquest sistema perdurà fins al 1801, quan s'anul·là el procediment per ineficaç. El jurament del càrrec es feia davant el superior, que sempre era l'alcalde de quarter. El càrrec era honorífic i no reportava remuneració fixa, però sí honor i distinció social, com ara l'exhibició d'insígnies de l'autoritat que donava i un bastó de fusta, amb puny d'ivori, símbol de la justícia. En cas d'absència, mort o renúncia justificada davant la Reial Audiència i un cop acceptada aquesta, era substituït pel veí següent que en prelació havia obtingut més puntuació dins l'elecció. L'alcalde de barri era, doncs, responsable del seu barri.
L'alcalde de quarter lliurava a cada alcalde de barri una descripció dels límits urbanístics de la demarcació, distribuïda en carrers i places, sobre les quals havia d'exercir autoritat. Les funcions governatives que tenia es traduïren en atribucions de policia. Havia de vigilar, investigar, indagar i conèixer, amb l'ajuda d'una xarxa d'informadors locals, tot el que passava dins el barri i informar-ne puntualment l'alcalde de quarter. Com a obligació, havia de controlar qualsevol incidència o canvi produït entre el veïnat del barri, i anotar-los en un llibre de matrícula. Aquest llibre indicava el nom, l'estat, l'ofici i els fills dels inquilins domiciliats amb la identificació del nom del carrer i el número de la casa on vivien. Els llogaters i els taverners havien d'informar, sota pena de multa, de qualsevol incidència, canvi de domicili o de l'arribada de forasters o estrangers. Orfes, vagabunds i prostitutes, susceptibles de comportar problemes d'ordre públic, eren sotmesos a vigilància prioritària. En aquestes circumstàncies col·laboraven amb la justícia reial ordinària, fins i tot estaven autoritzats a sol·licitar l'ajuda de soldats. Els edificis religiosos (esglésies, convents i hospicis) també quedaren registrats en aquest llibre, però els membres de la milícia quedaren exclosos de notificar llur situació particular, apel·lant al privilegi de fur militar de què gaudien i que el capità general confirmava reiteradament. Els quaderns de matrícula eren custodiats per l'alcalde de barri, el qual els lliurava al superior per a inspeccionar-los. Malauradament, aquests llibres no s'han pogut conservar, però Francisco de Zamora (que fou alcalde de quarter) informà sovint de la seva existència.
Els alcalde de barri també havien de vetllar per l'enllumenat, la higiene, la neteja de les vies públiques per a evitar contagis i epidèmies, el manteniment de les fonts d'aigua, l'estat dels edificis, l'empedrat dels carrers i les voreres, visitar botigues, oficines públiques, garantir la fidelitat dels pesos i les mesures, controlar els preus i corregir desviaments injustificats. En cas de trobar desperfectes als carrers ho havien de comunicar al corregidor o als alcaldes majors. No era pas estrany que la duplicació de jurisdiccions comportés sovint incidents amb els oficials reials o amb els regidors obrers o mostassàs de l'ajuntament, responsables del govern polític i econòmic de les ciutats. Igualment no faltava l'exigència, per part seva, del compliment estricte de les ordres i els bans de policia publicats per les autoritats borbòniques.
En l'àmbit judicial, com que no eren lletrats, no podien jutjar els casos civils ni criminals de primera instància que es produïen dins el districte, però sí que podien efectuar sumàries senzilles orals i escrites de poca importància, i també indagar fets, buscar testimonis i arrestar delinqüents in fraganti, amb l'ajuda d'un agutzil o de soldats. En tot cas, havien d'informar de les actuacions que feien l'alcalde de quarter perquè aquest continués les diligències processals. Tenien la facultat de demanar ajut a un escrivà reial per a anotar les interlocutòries, però no podien sentenciar.
Malgrat tot, la divisió de la ciutat en quarters i barris fou una novetat important per a Barcelona, perquè l'elecció de diputats del comú i de síndics personers es feia per barris i parròquies. De fet, no era difícil trobar alcaldes de barri entre els comissaris electors, alguns dels quals més tard foren escollits diputats del comú.
Segons la Llei d'ajuntaments del 3 de febrer de 1823, els alcaldes de barri quedaren marginats com a simples auxiliars dels alcaldes constitucionals i pel reglament de policia del 1824, llurs facultats foren assumides pels comissaris i els zeladors. Recuperaren moltes competències el 1836 i una Ordre reial del 27 de gener de 1846 en garantí la continuïtat, tot i que una altra ordre del Ministeri de Governació, del juliol del 1849, els suprimí a Sevilla. La Llei municipal de 1870 encara els atribuïa algunes funcions administratives, sota la supervisió dels tinents d'alcalde. Però la Llei d'enjudiciament criminal, els considerava col·laboradors efectius dels jutges d'instrucció. Posteriorment llurs funcions foren encomanades a les juntes de districte. - V. t.: alcalde de quarter n m
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca barra de cortina, n f
- es barra de cortina, n f
- es carril de cortina, n m sin. compl.
- fr barre de rideau, n f
- eu errezel-barra, n
- eu errezel-errail, n
<Fusteria > Mobles>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barral, n m
- es cisterna, n f
- fr citerne, n f
- en cistern, n
- de Wassertank, n m
- de Zisterne, n f
<Enginyeria>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barral, n m
- es damajuana
- fr dame-jeanne
<Utillatge de cuina>
Definició
<Indústria > Indústria alimentària>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barraló, n m
- ca hermina, n f
- ca armina, n f sin. compl.
- ca barral, n m sin. compl.
<Indústria > Indústria alimentària>
