Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bastigi, n m
es bastidor
fr dormant
en frame
de Rahmen

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca bastigi, n m
es bastidor
fr châssis
en carcase
en frame

<Fusteria > Construccions > Elements de bastiments i tancaments>

Definició

Armadura feta de muntans i travessers que emmarca un o més plafons o que serveix de suport als taulers contraplacats o aglomerats que s'encolen a banda i banda per a realitzar diverses construccions, com ara portes llises o el costat d'un moble.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca bastigi, n m
es bastidor, n m
fr châssis, n m
en carcase, n
en frame, n
eu bastidore, n
eu txasis, n

<Fusteria > Construccions>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bastigi armat, n m
es envarillado
fr châssis
it incorniciato
it telaio
en framed
de Eingerahmt

<Arts > Teatre>

Definició

Element escènic de fusta que s'utilitza per a fixar-hi bastidors, aplics i altres elements escenogràfics pintats que no van penjats.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari casteller [en línia]. 4a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/2/>

ca bastir, v tr
ca plantar, v tr
es formar, v tr
es plantar, v tr
en build, to, v tr

Definició

Realitzar un castell.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bastons, n m pl
ca bastos, n m sin. compl.

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Definició

Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures de bastons en forma de clava que duen gravades.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca bastrè, n m
es bastrén, n m
fr vastringue, n m
fr wastringue, n m
en spokeshave, n
eu bastren, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bestriu, n m
ca peix blau, n m
ca caçó, n m sin. compl.
ca negret, n m sin. compl.
ca negret xato, n m sin. compl.
ca negreta, n f sin. compl.
ca pastiu, n m sin. compl.
ca bastriu, n m var. ling.
ca casó, n m var. ling.
ca cassó, n m var. ling.
ca negrito, n m var. ling.
nc Dalatias licha
nc Dalatas licha var. ling.
nc Echynorhynusus lichia var. ling.
nc Scymnorhinus licha var. ling.
es carocho
es cazón, n m
es cazón, n m
es negra, n f
fr squale-liche
en kitefin shark

<Taurons > Esquàlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bestriu, n m
ca peix blau, n m
ca caçó, n m sin. compl.
ca negret, n m sin. compl.
ca negret xato, n m sin. compl.
ca negreta, n f sin. compl.
ca pastiu, n m sin. compl.
ca bastriu, n m var. ling.
ca casó, n m var. ling.
ca cassó, n m var. ling.
ca negrito, n m var. ling.
nc Dalatias licha
nc Dalatas licha var. ling.
nc Echynorhynusus lichia var. ling.
nc Scymnorhinus licha var. ling.
es carocho
es cazón, n m
es cazón, n m
es negra, n f
fr squale-liche
en kitefin shark

<Taurons > Esquàlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bocadolça, n m
ca bestriu vaca, n m sin. compl.
ca bocadolç, n m sin. compl.
ca bocadolç clar, n m sin. compl.
ca bocadolç fosc, n m sin. compl.
ca bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
ca peix xovato, n m sin. compl.
ca bastriu-vaca, n m var. ling.
nc Hexanchus griseus
nc Notidanus griseus var. ling.
es boquidulce
es cañabota
es cañabota gris
es gato de mar
es tiburón gris
fr mounge gris
fr requin griset
fr requin-griset
en bluntnose six-gill shark
en bluntnose sixgrill shark
en cow shark
en gray shark
de Rotgrauhai

<Taurons > Hexànquids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "basti�" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició