Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "batlle" dins totes les àrees temàtiques

batlle

<Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca batlle, n m
ca batle, n f sin. compl.
es baile, n m

<Història del dret>

Nota

Antiga autoritat municipal i judicial en els pobles.

batlle

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca batlle, n m, f
es baile

Definició

Jutge de primera instància d'Andorra.

Nota

Àmbit: Andorra

batlle

<Història del dret>

ca batlle, n m
es baile

<Història del dret>

Definició

Representant senyorial en un lloc o vila i jutge ordinari.

Nota

Àmbit: Catalunya
El batlle era el màxim representant reial o senyorial en un lloc o vila, en el marc d'un llarg procés que l'acabà convertint en la primera autoritat local -sobretot en el segle XIX, després de la desaparició del règim senyorial, quan va esdevenir alcalde. D'una manera semblant al que succeïa amb el senyor i amb el seu procurador general, el batlle també tenia un lloctinent o sotsbatlle que actuava i assumia el càrrec en cas d'absència, mort o malaltia del primer oficial. Malgrat que era un oficial local, amb un mandat triennal, es podia donar el cas que, en algun districte senyorial amb diversos nuclis de població consolidats, només n'hi hagués un en el que era el centre o nucli principal de la baronia i que en la resta de llocs es designessin lloctinents que exercien llurs funcions per delegació del batlle principal.
1. FUNCIONS DEL CÀRREC. Pel que fa al batlle a Catalunya, cal distingir dos períodes; el primer, fins a la promulgació del Decret de Nova Planta el 1716, i el segon, posterior, fins a l'extinció dels senyorius.
En el municipi català, fins al decret de Nova Planta, el batlle com a oficial o agent senyorial era en l'origen l'encarregat d'administrar i explotar el patrimoni del seu senyor. Pierre Bonnassie assenyala, en referir-se al baiulus dels segles X i XI, que era l'agent dominical encarregat de vigilar el pagament regular dels censos que havien de satisfer els posseïdors de les terres, i concreta les funcions que tenia en aquest àmbit econòmic: l'administració dominical; dirigir l'explotació de les dominicatures que el senyor es reservava; evitar que els posseïdors de les terres enganyessin el senyor en el pagament dels censos; controlar les imposicions fixades, reclamar-les i exigir els serveis que s'havien de prestar, i, amb certa freqüència, administrar la justícia en qüestions molt determinades. Josep M. Font Rius indica que el batlle inicialment era un funcionari econòmic o patrimonial, sense més atribucions judicials que les derivades de la seva gestió administrativa.
En qualsevol cas, en el segle XII el batlle continuava sent essencialment un oficial patrimonial, encarregat també de recaptar els tributs senyorials i els delmes i les primícies (acostumava a percebre l'onzena part de tot el que recaptava). Fins i tot en aquest darrer cas, els bisbats en tenien un que s'encarregava especialment de recaptar els drets en llurs diòcesis; d'una manera semblant, els castlans del senyor també tenien batlles propis per a gestionar llurs propis recursos. Se li reconeixia també el dret de participar en els recursos que la senyoria obtenia de l'administració de justícia i d'altres serveis senyorials segons el lloc, com a conceptes remuneratoris pels seus serveis (a banda d'altres drets salarials i rendes dels quals podien gaudir; per exemple, de determinats béns i serveis senyorials).
Sens dubte, les seves atribucions anaven més enllà de les gestions patrimonial i tributària, i assistia i auxiliava el seu senyor o el castlà en qüestions com l'establiment de la població, l'execució d'embargaments o la reclamació de deutes. A la primera meitat del segle XIII es pot dir que arreu el batlle havia esdevingut també jutge civil i criminal amb la seva cort o cúria on administrava justícia, sense abandonar les seves funcions primigènies i participant a títol personal dels ingressos i drets de la cort, a més dels drets provinents de les fermances judicials. En tot cas, segons Jesús Lalinde Abadía, les funcions judicials s'assignaven al batlle precisament pel contingut econòmic que tenien i per la mateixa naturalesa financera de l'administració de justícia. D'altra banda, les primeres referències al sotsbatlle com un càrrec ja definit i consolidat, oficial senyorial substitut del batlle, es troben a la darreria del segle XIII i a la primeria del segle XIV.
Pel que fa a les funcions judicials que tenia, consistien a exercir en primera instància l'administració de justícia alta i baixa i el mer i mixt imperi que tenia el senyor en les causes civil i criminal. Finalment, assumia una altra funció important: la de president nat del municipi, amb tasques de control, fiscalització i autorització de l'activitat comunitària. Tanmateix, la seva relació amb la Universitat va variar al llarg dels segles i segons el moment; normalment, actuava com un veritable nexe entre la senyoria i els vassalls, de manera que intentava coordinar i conciliar els interessos de totes dues parts, però hi havia moments, certament puntuals, en què era un defensor aferrissat de les prerrogatives senyorials, o donava suport a les pretensions dels vassalls davant del senyor. El batlle va esdevenir així l'oficial senyorial immediat a la comunitat, amb funcions diverses, que va anar assumint lentament. Era un agent senyorial amb facultats suficients per a gestionar i defensar els interessos del senyor en el lloc. Aquest caràcter de representant general es posa de manifest, per exemple, amb la facultat que tenia de convocar normalment la celebració dels capbreus i d'assistir-hi en qualitat de jutge del lloc per a rebre el jurament de fidelitat i l'homenatge dels vassalls, a més de les declaracions i els reconeixements generals del domini i la jurisdicció senyorials.
Per a conèixer les funcions i les atribucions del batlle (i del seu lloctinent, quan assumia el càrrec), cal consultar documents de naturalesa diversa, com els codis de costums que es concedien del segle XIII al XVI arreu del país, els capbreus i altra documentació. Essencialment, s'insisteix en les atribucions judicials que tenia el batlle com a jutge ordinari, com després se'l titularia formalment en lloc del senyor, que, d'altra banda, no perdia malgrat tot la possibilitat d'exercir-la ell mateix quan volgués. Com a funcions judicials ordinàries, tenia les pròpies del càrrec; així, instruïa els processos, judicava i n'executava les resolucions (si bé en determinats llocs, viles i ciutats compartia les causes criminals amb els prohoms -el judici de prohoms).
També corresponia al batlle el control de pesos i mesures, i de les mercaderies que arribaven al lloc, i del mateix mercat local. A més a més, va assumir altres funcions governatives amb les quals podia imposar penes, bans i cots i ordenar establiments contra els qui alteressin l'ordre públic i atemptessin contra la seguretat dels béns i les vides del senyor i dels seus vassalls.
Particularment, en l'àmbit municipal, donava llicència perquè els òrgans municipals es reunissin, i en molts llocs també era condició ineludible que ell presidís les sessions. Òbviament, el batlle no feia simple acte de presència en les reunions dels consells municipals, sinó que els presidia, i havia d'autoritzar els acords que s'adoptessin, i fins i tot, tenia dret de vot i encara de qualitat en el cas que els jurats i els consellers empatessin en les votacions. L'autorització dels acords municipals s'expressava mitjançant un decret de sanció i aprovació, independentment de l'acord que s'adoptés (aquesta atribució era especialment important quant a l'aprovació de les ordinacions que la Universitat aprovava per a la gestió dels serveis i els àmbits que eren competència seva, o en l'aprovació de censals per al finançament municipal). També corresponia al batlle sancionar l'elecció anual dels jurats, del mostassà i dels altres càrrecs i oficials municipals, i prendre «sagrament y homenatge» als jurats, consellers i altres càrrecs i oficials municipals quan prenien possessió de llurs oficis.
A partir de la promulgació del Decret de Nova Planta l'any 1716, el batlle va continuar sent designat pel senyor pràcticament fins al 1830 i mantenia les atribucions patrimonials, judicials (bé que en part) i municipals que s'han anat veient (cal apuntar, també, que els jurats del municipi català medieval van ser substituïts pels regidors). Segons la Nova Planta, el batlle havia de ser present en el traspàs de comptes entre els regidors cessants i els nous designats; així mateix, el batlle «hara ejecuciones sobre alcances sin retardacion», és a dir, havia de revisar els comptes i procedir en conseqüència; si els batlles tenien notícia que alguns regidors «han faltado a su obligacion en el oficio», havien de fer «sumaria secreta, y sin pasar a prision ni embargo, lo remitiran al Fiscal civil, a cuya instancia o de la parte interesada se podra proceder contra los regidores en lo que hubiesen faltado a sus oficios; y los jueces seran los ministros de la audiencia civil, los cuales podran tambien proceder sobre esto de oficio»; i ni els regidors ni els gremis no podien «juntarse» sense l'assistència del batlle; el batlle hi havia d'assistir o enviar algú en lloc seu, «a fin de que eviten disensiones, y todo se trate con la quietud que es justo». I pel que fa a l'administració de justícia, reconeix que «puede haber algunos lugares en los cuales pertenezca el nombramiento de justicias a algunas comunidades o personas particulares». Després es pot veure que, com que els senyors solament exercien la jurisdicció civil, en la jurisdicció criminal el batlle es limitava a instruir el sumari i, com a màxim, a proposar una sentència, per enviar-ho després tot a la Sala Criminal de la Reial Audiència de Barcelona, que havia de revisar el procés i confirmar o no la resolució proposada pel batlle.
En concret, sobre les funcions del batlle (i també dels sotsbatlles), el 9 de març del 1717 el marquès de Castel-Rodrigo va publicar una ordre adreçada a tots els oficials reials i baronials, i sota pena de suspensió o privació del càrrec i d'altres que es podien imposar a l'arbitri del capità general i de la Sala Criminal de la Reial Audiència, els manava que «invigilaren y se aplicasen quanto fuere posible» perquè als seus districtes no es produïssin delictes greus i que en tot cas els comuniquessin al mateix capità general i a aquella Sala. L'ordre indica que tot reu d'un delicte greu havia de ser empresonat de manera immediata, i calia procedir «a la mas pronta averiguacion de su culpa valiendose para este fin del asesor», qui amb el seu «parecer y dictamen» havia de formar i substanciar els processos, per a informar-ne després a la Sala Criminal.
D'una manera més àmplia, respecte a les atribucions del batlle i òbviament del seu lloctinent, cal tenir en compte el que disposa el Reglament promulgat el 6 de juliol del 1717 pel capità general Francesc Pius de Savoia. Aquesta norma, en relació amb els barons i els senyors de vassalls, assenyala en el preàmbul que aquests «sin apartarse de la real mente y voluntad de su magestad, mantengan el exercicio de la jurisdiccion y derechos que a cada uno legitimamente les pertenesca»; i tot seguit, es disposen unes «reglas» que desenvolupen el que disposa la Nova Planta. Així, tot el poder dels antics consells municipals restava «refundido en las personas del bayle y regidores», de manera que el batlle passava a ocupar un paper polític més preponderant en la nova organització municipal; es confirmava que arreu hi havia d'haver oficials «de vara» per a exercir la jurisdicció civil i criminal que tindria el mateix nom de batlle amb el seu sotsbatlle, i en el mateix nombre que eren abans; els càrrecs de batlle i sotsbatlle passaven a ser bianuals, però serien designats per l'Audiència d'entre una terna que havien de presentar els barons els primers deu dies del mes de novembre del segon any d'exercici (i últim); els oficis havien de ser exercits per veïns elegits entre «los mas idoneos, habiles y que fueren de mayor satisfaccion al real servicio»; corresponia al batlle o al seu lloctinent presidir les sessions de l'ajuntament de regidors, i es definia els batlles com a «ministros de justicia, cabezas de los pueblos y los mas responsables de su quietud y buen regimen», recordant que els regidors no es podien reunir sense que hi assistissin aquells. En tot cas, els batlles tenien una certa independència funcional respecte dels corregidors reials, segons recullen les circulars de la Reial Audiència del 10 de juny de 1723 i del 24 de maig de 1725: «No pueden los corregidores y sus tenientes mezclarse en cosa alguna de la jurisdiccion de los bayles, asi realengos como baronales». D'altra banda, el batlle continuava sent el responsable de l'administració del patrimoni senyorial i de la recaptació de les seves rendes, com dels delmes i les primícies, i participava dels seus resultats; també, complia les seves prerrogatives governatives i d'ordre públic (imposava multes i dictava bans).
2. LA DESIGNACIÓ DELS BATLLES. Abans de la Nova Planta, el batlle (i també el seu lloctinent o sotsbatlle) era designat directament pel senyor o el seu procurador d'entre els veïns lliurement, o bé a proposta dels veïns caps de casa segons el que s'hagués establert, i en general ho era per un termini que va acabar sent de tres anys. Inicialment, era per un període inferior, si bé es desconeix si el càrrec era anual o per dos anys; tanmateix, des del segle XIV arreu era un càrrec triennal. S'elegia al venciment del període per al qual fou designat el predecessor, també es nomenaven nous batlles amb motiu de la presa de possessió d'un nou senyor (justament aquest acte de cessament del batlle actuant i del seu lloctinent, així com el nomenament immediat d'uns de nous, constituïa simbòlicament l'assumpció senyorial de la jurisdicció civil que el baró tenia). El Decret de Nova Planta del 1716 establia que als llocs que no fossin caps de corregiment hi havia d'haver batlles que fossin designats per l'Audiència i per un període de dos anys; després aquella disposició es va desenvolupar per un Reglament publicat el 6 de juliol del 1717, en què es recullen, entre d'altres, els casos següents: que si els barons tenien des de sempre la facultat de designar els batlles i sotsbatlles sense la intervenció dels habitants del lloc, continuaven en l'ús d'aquella atribució; tanmateix, el senyor havia de comunicar les persones elegides a l'Audiència perquè després les confirmés amb el vistiplau, sense perjudici que s'hi pogués oposar, amb la qual cosa s'obligava el baró a presentar altres candidats o que aquella els designés d'ofici, i, suposant que aquesta designació antigament hagués estat pactada de manera que els vassalls tenien el dret de presentar candidats entre els quals el senyor elegia els càrrecs, l'elecció corresponia al batlle i als regidors cessants i el baró havia de comunicar-ho a l'Audiència. En qualsevol cas, el jurament per a la presa de possessió del batlle es continuava prestant davant del senyor.
3. ELS DRETS DEL BATLLE. Per l'exercici del càrrec, el batlle percebia uns drets: un salari, les rendes d'uns béns determinats, una participació en els ingressos de la cort judicial i una altra en les sancions econòmiques que imposava ell o la Universitat. De vegades també rebia terres senyorials amb els fruits i les rendes corresponents, i per les quals estava exempt de tributar, si més no pel que fa a la Universitat, mentre exercia el càrrec.