Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "batre�s" dins totes les àrees temàtiques

acoblament de barres

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca acoblament de barres, n m
es acoplamiento de barras
en lapped splice

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició

Element mecànic consistent en un ^maneguet^ situat a l'extrem d'una barra d'armadura de reforç que permet de transferir forces entre dues barres d'armar embegudes en un massís de formigó.

ancoratge de barres

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

ca ancoratge de barres, n m
es anclaje de barras
en bar anchor
en bar anchorage

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició

Element mecànic situat a l'extrem d'una barra d'armadura de reforç per a evitar el lliscament respecte del formigó que l'envolta creant un punt fix a partir del qual l'armadura pot treballar fins a arribar a la seva màxima capacitat de càrrega.

L'ancoratge es materialitza generalment mitjançant la prolongació de la barra una longitud determinada més enllà d'on la barra és estrictament necessària per a garantir la resistència correcta de l'element.

arcbotant

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arcbotant, n m
ca arc boterell, n m sin. compl.
es arbotante
es arco botarete
es arco boterel
fr arc-boutant
en arch-butress
en flying butress
de Strebebogen

<Construcció>

assistència per a allargament de barres de creixement

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca assistència per a allargament de barres de creixement
en encounter for lengthening of growth rod

<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>

atles doble amb dues barres de passadors

<Indústria > Indústria tèxtil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

ca atles doble amb dues barres de passadors, n m
es atlas doble a dos peines
fr double atlas
fr atlas double sous une aiguille sin. compl.
en double atlas
en double traverse warp fabric sin. compl.
en double vandyke sin. compl.
en two (guide) bar atlas sin. compl.
cod 3.05.18

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició

Teixit de punt per ordit d'una fontura que està format per dues estructures de lligat d'atles que evolucionen en direccions oposades.

Nota

cf. ISO/4921: lligat d'atles
El teixit es produeix mitjançant el lligat d'atles de dues barres de passadors amb enfilada completa, cada una de les quals treballa com en el cas d'un atles simple, però en direccions oposades.
≠ atles doble (3.05.06)

barres paral·leles

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca barres paral·leles, n f pl
es barras paralelas
fr barres parallèles
en parallel poles

<Hípica>

Definició

Obstacle de fons constituït per dues barres que recolzen sobre quatre suports, col·locades en paral·lel i separades entre elles.

barres paral·leles

<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca barres paral·leles, n f pl
es barras paralelas
fr barres parallèles
en parallel poles

<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Definició

Obstacle de fons format per dues barres posades en paral·lel que recolzen sobre quatre suports.

barretets

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barretets, n m pl
ca herba de melic, n f sin. compl.
ca herba llombriguera, n f sin. compl.
ca llombrígol de Venus, n m sin. compl.
ca papellida, n f sin. compl.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca barralets, n m pl alt. sin.
ca barret de capellà, n m alt. sin.
ca barretet, n m alt. sin.
ca barretets (fulla), n m pl alt. sin.
ca barretol, n m alt. sin.
ca barretols, n m pl alt. sin.
ca barrets, n m pl alt. sin.
ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
ca barrets de paret, n m pl alt. sin.
ca bolets, n m pl alt. sin.
ca bolets de paret, n m pl alt. sin.
ca calderetes, n f pl alt. sin.
ca capadella, n f alt. sin.
ca capellets, n m pl alt. sin.
ca capellets de paret, n m pl alt. sin.
ca capellets de teulada, n m pl alt. sin.
ca capells de paret, n m pl alt. sin.
ca capells de teulada, n m pl alt. sin.
ca caquell, n m alt. sin.
ca caquellets, n m pl alt. sin.
ca caquells, n m pl alt. sin.
ca cobertora, n f alt. sin.
ca coca de paret, n f alt. sin.
ca collblau, n m alt. sin.
ca conillet, n m alt. sin.
ca coques, n f pl alt. sin.
ca coques de paret, n f pl alt. sin.
ca coquetes de paret, n f pl alt. sin.
ca curamal, n m alt. sin.
ca gorretes, n f pl alt. sin.
ca herba roquera, n f alt. sin.
ca melic, n m alt. sin.
ca melics, n m pl alt. sin.
ca meliguets, n m pl alt. sin.
ca orella d'abat, n f alt. sin.
ca orella d'os, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca orella de monjo, n f alt. sin.
ca orelles de frare, n f pl alt. sin.
ca orelles de monjo, n f pl alt. sin.
ca orellot, n m alt. sin.
ca papellides, n f pl alt. sin.
ca tassa de jueu, n f alt. sin.
ca tasses de jueu, n f pl alt. sin.
ca aurella de monjo, n f var. ling.
ca caquelles, n f pl var. ling.
ca caquerells, n m pl var. ling.
ca coll blau, n m var. ling.
ca pepellides, n f pl var. ling.
ca platillos, n m pl var. ling.
ca sombreret, n m var. ling.
ca sombrerets, n m pl var. ling.
nc Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
nc Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
nc Umbilicus pendulinus DC. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

barretets

<Botànica>

ca barretets, n m pl
ca herba de melic, n f sin. compl.
ca herba llombriguera, n f sin. compl.
ca llombrígol de Venus, n m sin. compl.
ca papellida, n f sin. compl.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca barralets, n m pl alt. sin.
ca barret de capellà, n m alt. sin.
ca barretet, n m alt. sin.
ca barretets (fulla), n m pl alt. sin.
ca barretol, n m alt. sin.
ca barretols, n m pl alt. sin.
ca barrets, n m pl alt. sin.
ca barrets de capellà, n m pl alt. sin.
ca barrets de paret, n m pl alt. sin.
ca bolets, n m pl alt. sin.
ca bolets de paret, n m pl alt. sin.
ca calderetes, n f pl alt. sin.
ca capadella, n f alt. sin.
ca capellets, n m pl alt. sin.
ca capellets de paret, n m pl alt. sin.
ca capellets de teulada, n m pl alt. sin.
ca capells de paret, n m pl alt. sin.
ca capells de teulada, n m pl alt. sin.
ca caquell, n m alt. sin.
ca caquellets, n m pl alt. sin.
ca caquells, n m pl alt. sin.
ca cobertora, n f alt. sin.
ca coca de paret, n f alt. sin.
ca collblau, n m alt. sin.
ca conillet, n m alt. sin.
ca coques, n f pl alt. sin.
ca coques de paret, n f pl alt. sin.
ca coquetes de paret, n f pl alt. sin.
ca curamal, n m alt. sin.
ca gorretes, n f pl alt. sin.
ca herba roquera, n f alt. sin.
ca melic, n m alt. sin.
ca melics, n m pl alt. sin.
ca meliguets, n m pl alt. sin.
ca orella d'abat, n f alt. sin.
ca orella d'os, n f alt. sin.
ca orella de frare, n f alt. sin.
ca orella de monjo, n f alt. sin.
ca orelles de frare, n f pl alt. sin.
ca orelles de monjo, n f pl alt. sin.
ca orellot, n m alt. sin.
ca papellides, n f pl alt. sin.
ca tassa de jueu, n f alt. sin.
ca tasses de jueu, n f pl alt. sin.
ca aurella de monjo, n f var. ling.
ca caquelles, n f pl var. ling.
ca caquerells, n m pl var. ling.
ca coll blau, n m var. ling.
ca pepellides, n f pl var. ling.
ca platillos, n m pl var. ling.
ca sombreret, n m var. ling.
ca sombrerets, n m pl var. ling.
nc Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
nc Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
nc Umbilicus pendulinus DC. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

barrets de capellà

<Ciències de la vida>

ca barrets de capellà, n m pl
nc Echinocactus myriostigma (Lem.) Salm-Dyck
nc Astrophytum myriostigma Lem. sin. compl.

<Botànica > cactàcies>