Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bavall��s" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • ca  bordellobo, n m var. ling.
  • ca  candilera, n f var. ling.
  • ca  engordalobo, n m var. ling.
  • ca  gordellobo, n m var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  guadalobo, n m var. ling.
  • ca  guardallobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobol, n m var. ling.
  • ca  joanal, n m var. ling.
  • ca  matalobo, n m var. ling.
  • ca  rapelassa borda, n f var. ling.
  • ca  siriclós, n m var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • ca  triput, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavallosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa roja, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roig, n m sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de roca, n f sin. compl.
  • ca  gall faver, n m sin. compl.
  • ca  gallerbo, n m sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  capcigrany, n m var. ling.
  • ca  capsegall, n m var. ling.
  • ca  capserigany, n m var. ling.
  • ca  capxeribote, n m var. ling.
  • ca  dormilega roija, n f var. ling.
  • ca  gall fabé, n m var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius gattorugine
  • nc  Blennius gattorugine var. ling.
  • nc  Blennius gattorungine var. ling.
  • es  baboso
  • es  cabruza
  • fr  cabot
  • en  tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

Cavallers de Crist Cavallers de Crist

<Esglésies lliures>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Cavallers de Crist

<Religions > Esglésies lliures>

Definició
Comunitat cristiana fundada als Estats Units d'Amèrica l'any 1848 per John Thomas.

Nota

  • Els membres dels Cavallers de Crist són coneguts com a germans de Crist, cristadelfs o tomasistes. Accepten la Bíblia com a revelació infal·lible, rebutgen la Trinitat i esperen el retorn de Jesucrist per instaurar una teocràcia que durarà mil anys. Practiquen el baptisme per immersió, no admeten fer-ho d'una altra manera, i creuen en l'anihilació dels malvats i que els que ignoren la voluntat de Déu seran exclosos de la resurrecció. Les organitzacions locals, anomenades ecclésies, no fan distinció entre clergues i laics; no tenen, doncs, ministres especials.
cavallets cavallets

<Lleure > Jocs. Joguines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cavallets, n m pl
  • es  caballitos
  • es  calesitas
  • es  carrusel
  • es  tiovivo
  • fr  carrousel
  • fr  manège
  • en  carousel
  • en  merry-go-round

<Lleure > Jocs. Joguines>

Definició
Atracció infantil de fira consistent en diversos elements per a seure-hi, sovint amb formes d'animals o de vehicles i de vegades amb moviment autònom, que estan instal·lats sobre una única plataforma giratòria accionada mecànicament.
Orde dels Cavallers del Lotus d'Or Orde dels Cavallers del Lotus d'Or

<Noves religions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Orde dels Cavallers del Lotus d'Or

<Religions > Noves religions>

Definició
Associació creada per Gilbert Bourdin, fundador de l'aumisme.
reactor de cavallets reactor de cavallets

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. GABINET DE LLENGUA CATALANA. Fotoquímica: Català-castellà-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Autònoma de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-6-7

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  reactor de cavallets, n m
  • ca  reactor rotatori, n m
  • es  reactor de carrusel, n m
  • es  reactor rotatorio, n m
  • en  merry-go-round reactor, n
  • en  turntable reactor, n

<Fotoquímica>

retenidor de cavallets retenidor de cavallets

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  retenidor de cavallets, n m
  • es  retenedor de caballetes

<Bricolatge > Ferreteria>

taula de cavallets taula de cavallets

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  taula de cavallets, n f
  • es  trabanca, n f
  • fr  table tréteaux, n f
  • eu  mahai, n

<Fusteria > Mobles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tríbol, n m
  • ca  abriülls, n m sin. compl.
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  obriülls, n m sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • ca  abriüll, n m alt. sin.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  boets, n m pl alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cairells, n m pl alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  canets, n m pl alt. sin.
  • ca  caputxina, n f alt. sin.
  • ca  cavallets, n m pl alt. sin.
  • ca  cigronera, n f alt. sin.
  • ca  cigrons imperials, n m pl alt. sin.
  • ca  claus de gos, n m pl alt. sin.
  • ca  coixagossos, n m/f alt. sin.
  • ca  creu de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  creus de Sant Antoni, n f pl alt. sin.
  • ca  espins, n m pl alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gateres, n f pl alt. sin.
  • ca  gatets, n m pl alt. sin.
  • ca  gats, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de gatet, n f alt. sin.
  • ca  herba de gatets, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gatets, n f alt. sin.
  • ca  marietes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  nuc, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pedra de ronyó, n f alt. sin.
  • ca  picatalons, n m alt. sin.
  • ca  punxa-rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  punxa-rodes, n m alt. sin.
  • ca  punxaclaus, n m alt. sin.
  • ca  punxapeus, n m alt. sin.
  • ca  queixals de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  revetó, n m alt. sin.
  • ca  revetons, n m pl alt. sin.
  • ca  rodet, n m alt. sin.
  • ca  rodets, n m pl alt. sin.
  • ca  tríbol terrestre, n m alt. sin.
  • ca  abriojo, n m var. ling.
  • ca  abrujó, n m var. ling.
  • ca  abrull, n m var. ling.
  • ca  abrulls, n m var. ling.
  • ca  asota cristos, n m var. ling.
  • ca  gatarabiosa, n f var. ling.
  • ca  neüc, n m var. ling.
  • ca  obrasuls, n m var. ling.
  • ca  obre-els-ulls, n m var. ling.
  • ca  obrelsulls, n m var. ling.
  • ca  obreull, n m var. ling.
  • ca  obreüll, n m var. ling.
  • ca  obriüills, n m var. ling.
  • ca  pedra de rinyó, n f var. ling.
  • ca  queixals de uela, n m pl var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  trebul terrestre, n m var. ling.
  • nc  Tribulus terrestris L.

<Botànica > zigofil·làcies>