Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "befa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  òpera bufa, n f

<Música>

Definició
Varietat d'òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular, tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc., de l'òpera seriosa.
òpera bufa òpera bufa

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  òpera bufa, n f
  • es  ópera bufa
  • en  opera buffa

<Música>

Definició
Varietat d'òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular, tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc., de l'òpera seriosa.
òpera bufa òpera bufa

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  òpera bufa, n f
  • en  opera buffa, n

<Art i arquitectura>

Definició
Òpera còmica italiana amb diàlegs en recitatiu i personatges extrets de la vida quotidiana.
afrontacavadors afrontacavadors

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  afrontacavadors, n m
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  botafoc, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja ronyosa, n f alt. sin.
  • ca  bufafoc, n m alt. sin.
  • ca  gangrenera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de matafoc, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  puces, n f pl alt. sin.
  • ca  saragatona, n f alt. sin.
  • ca  ventafoc, n m alt. sin.
  • ca  afronta cavadors, n m var. ling.
  • ca  afronta llauradors, n m var. ling.
  • ca  apaga foc, n m var. ling.
  • ca  bufa foc, n m var. ling.
  • ca  mata foc, n m var. ling.
  • ca  venta foc, n m var. ling.
  • nc  Plantago sempervirens Crantz
  • nc  Plantago cynops auct. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

afrontacavadors afrontacavadors

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  afrontacavadors, n m
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  botafoc, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja ronyosa, n f alt. sin.
  • ca  bufafoc, n m alt. sin.
  • ca  gangrenera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de matafoc, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  puces, n f pl alt. sin.
  • ca  saragatona, n f alt. sin.
  • ca  ventafoc, n m alt. sin.
  • ca  afronta cavadors, n m var. ling.
  • ca  afronta llauradors, n m var. ling.
  • ca  apaga foc, n m var. ling.
  • ca  bufa foc, n m var. ling.
  • ca  mata foc, n m var. ling.
  • ca  venta foc, n m var. ling.
  • nc  Plantago sempervirens Crantz
  • nc  Plantago cynops auct. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

agalsidasa beta agalsidasa beta

<Fàrmacs > Accions terapèutiques > Enzim glucolipolític>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de fàrmacs [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/12>
El símbol CAS precedeix el número d'identificació únic que el Servei de Resums Químics de la Societat Americana de Química atorga a cada compost químic.

L'abreviació vet. que segueix determinades accions terapèutiques o mecanismes d'acció indica que els fàrmacs que el tenen assignats s'utilitzen principalment en l'àmbit de la veterinària.

  • ca  agalsidasa beta, n f
  • es  agalsidasa beta
  • fr  agalsidasa bêta
  • en  agalsidasa beta
  • CAS  104138-64-9

<Fàrmacs > Accions terapèutiques > Enzim glucolipolític>

agalsidasa beta agalsidasa beta

<.FITXA REVISADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Biotecnologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  agalsidasa beta, n f
  • es  agalsidasa beta, n f
  • fr  agalsidase bêta, n f
  • en  agalsidase beta, n
  • CAS  104138-64-9

<.FITXA REVISADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Biotecnologia>

Definició
Fàrmac proteic corresponent a la forma humana recombinant de la galactosidasa alfa-A.

Nota

  • L'agalsidasa beta s'empra com a tractament enzimàtic substitutiu per als pacients amb la malaltia de Fabry quan la proteïna galactosidasa alfa-A és deficitària. És d'origen biotecnològic.

    L'agalsidasa beta s'obté a partir de cèl·lules d'ovari de hàmster, mentre que l'agalsidasa alfa s'obté a partir d'una línia cel·lular humana.

    La denominació agalsidasa beta és la forma catalana corresponent a la DCI.
agonista β agonista β

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  agonista β, n m
  • ca  agonista d'adrenoreceptors β, n m sin. compl.
  • ca  agonista de receptors adrenèrgics β, n m sin. compl.
  • es  agonista β, n m
  • es  agonista adrenérgico β, n m
  • es  beta-agonista, n m
  • es  beta agonista, n m var. ling.
  • fr  β-agoniste, n m
  • fr  agoniste des récepteurs β-adrénergiques, n m
  • en  β adrenergic agonist, n
  • en  β adrenoceptor agonist, n

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició
Fàrmac que actua sobre els receptors adrenèrgics del sistema nerviós simpàtic, utilitzat per al tractament d'afeccions broncopulmonars tant en medicina com en veterinària.

Nota

  • 1. Els agonistes β s'han utilitzat per a l'engreix il·legal de bestiar i, als anys noranta, van ser objecte de diverses alertes alimentàries i van causar intoxicacions alimentàries greus en persones. Actualment, l'ús d'agonistes β en animals d'abastament a la Unió Europea està restringit a tractaments terapèutics molt concrets.
  • 2. Els agonistes β s'acumulen principalment en el fetge dels animals als quals s'ha administrat aquest tipus de fàrmacs, per la qual cosa, abans que es regulés aquesta pràctica, es produïen casos d'intoxicació alimentària en les persones que n'havien consumit.
  • 3. Exemples: El clenbuterol, el clenproperol i el salbutamol, entre d'altres.
ajut ajut

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  ajut, n m
  • ca  beca, n f
  • es  ayuda, n f
  • es  beca, n f
  • en  grant, n
  • en  scholarship, n

<Gestió universitària > Tràmits administratius i documentació / Administrative procedures and documentation>

ajut MOBINT-MIF ajut MOBINT-MIF

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  ajut MOBINT-MIF, n m
  • es  beca MOBINT-MIF, n f
  • en  MOBINT-MIF mobility grant, n

<Gestió universitària > Tràmits administratius i documentació / Administrative procedures and documentation>