Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "beneta" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boneter, n m
- ca bonet, n m sin. compl.
- ca bonets, n m pl sin. compl.
- ca evònim, n m sin. compl.
- nc Euonymus L.
- nc Evonymus L. var. ling.
<Botànica > celastràcies>
<Química > Química analítica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bureta, n f
- es bureta
- en buret
- en burette
<Química > Química analítica>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca butlleta, n f
- es boleta
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camedris, n m
- ca alzineta, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
- ca auledella, n f alt. sin.
- ca beteta, n f alt. sin.
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca escarlòpia, n f alt. sin.
- ca fals peu de Crist, n m alt. sin.
- ca herba betònica, n f alt. sin.
- ca herba colònia, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba felera negra, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca iva, n f alt. sin.
- ca peu de rata, n m alt. sin.
- ca pota de rata, n f alt. sin.
- ca timó, n m alt. sin.
- ca timó negre, n m alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca ausineta, n f var. ling.
- ca auzineta, n f var. ling.
- ca bretònica, n f var. ling.
- ca brotònica, n f var. ling.
- ca brutònica, n f var. ling.
- ca camallís, n m var. ling.
- ca camèdit, n m var. ling.
- ca camèdits, n m pl var. ling.
- ca camedri, n m var. ling.
- ca camedrios, n m pl var. ling.
- ca camedros, n m pl var. ling.
- ca camellís, n m var. ling.
- ca enzineta, n f var. ling.
- ca herba brotónica, n f var. ling.
- ca herba brutònica, n f var. ling.
- ca xamedrios, n m pl var. ling.
- nc Teucrium chamaedrys L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camedris, n m
- ca alzineta, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
- ca auledella, n f alt. sin.
- ca beteta, n f alt. sin.
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca escarlòpia, n f alt. sin.
- ca fals peu de Crist, n m alt. sin.
- ca herba betònica, n f alt. sin.
- ca herba colònia, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba felera negra, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca iva, n f alt. sin.
- ca peu de rata, n m alt. sin.
- ca pota de rata, n f alt. sin.
- ca timó, n m alt. sin.
- ca timó negre, n m alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca ausineta, n f var. ling.
- ca auzineta, n f var. ling.
- ca bretònica, n f var. ling.
- ca brotònica, n f var. ling.
- ca brutònica, n f var. ling.
- ca camallís, n m var. ling.
- ca camèdit, n m var. ling.
- ca camèdits, n m pl var. ling.
- ca camedri, n m var. ling.
- ca camedrios, n m pl var. ling.
- ca camedros, n m pl var. ling.
- ca camellís, n m var. ling.
- ca enzineta, n f var. ling.
- ca herba brotónica, n f var. ling.
- ca herba brutònica, n f var. ling.
- ca xamedrios, n m pl var. ling.
- nc Teucrium chamaedrys L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca candelera, n f
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca salvió, n m sin. compl.
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blens de frare, n m pl alt. sin.
- ca cerruda, n f alt. sin.
- ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
- ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
- ca coa de gat, n f alt. sin.
- ca cresolera, n f alt. sin.
- ca cua de gat, n f alt. sin.
- ca gresolera de camí, n f alt. sin.
- ca gresolera groga, n f alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba caragolera, n f alt. sin.
- ca herba cargolera, n f alt. sin.
- ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
- ca herba santjoanera, n f alt. sin.
- ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca orella de conill, n f alt. sin.
- ca orella de llebre, n f alt. sin.
- ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca sàlvia borda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
- ca sàlvia groga, n f alt. sin.
- ca salvió blener, n m alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca urinària, n f alt. sin.
- ca canelera, n f var. ling.
- ca rabet de gat, n m var. ling.
- ca rabet de gat bord, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
- ca rabo de gat bord, n m var. ling.
- ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
- ca rabo de llop, n m var. ling.
- nc Phlomis lychnitis L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca candelera, n f
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca salvió, n m sin. compl.
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blens de frare, n m pl alt. sin.
- ca cerruda, n f alt. sin.
- ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
- ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
- ca coa de gat, n f alt. sin.
- ca cresolera, n f alt. sin.
- ca cua de gat, n f alt. sin.
- ca gresolera de camí, n f alt. sin.
- ca gresolera groga, n f alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba caragolera, n f alt. sin.
- ca herba cargolera, n f alt. sin.
- ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
- ca herba santjoanera, n f alt. sin.
- ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca orella de conill, n f alt. sin.
- ca orella de llebre, n f alt. sin.
- ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca sàlvia borda, n f alt. sin.
- ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
- ca sàlvia groga, n f alt. sin.
- ca salvió blener, n m alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca urinària, n f alt. sin.
- ca canelera, n f var. ling.
- ca rabet de gat, n m var. ling.
- ca rabet de gat bord, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
- ca rabo de gat bord, n m var. ling.
- ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
- ca rabo de llop, n m var. ling.
- nc Phlomis lychnitis L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca cenema, n m
- es cenema
- fr cénème
- en ceneme
<Lingüística>
Definició
Nota
- En la caracterització del cenema es fa abstracció de la naturalesa fònica del llenguatge, que es considera accessòria i accidental. El cenema és un constituent, per oposició al prosodema, que és un exponent. Es diferencien dos tipus de cenemes, el central o vocàlic i el marginal o consonàntic. És paral·lel al plerema en el pla del contingut. Equival al fonema i al segment.
<Farmacologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cereta, n f
<Farmacologia>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca cuneta, n f
- es cuneta
- en ditch
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>, <Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
En el disseny de la seva secció transversal influeixen condicions de seguretat, de facilitat de conservació i de drenatge, de manera que les cunetes més corrents són de forma triangular (tipus V), trapezoidal (tipus T) o reduïdes (amb parets verticals o molt inclinades). En el cas dels desmunts, per a evitar que la conca d'aportació s'estengui a les zones de fora de l'esplanació (quan aquestes donen a la carretera) es poden disposar cunetes de capdamunt de talús a la part superior del desmunt.
