Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "beneta" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boneter, n m
  • ca  bonet, n m sin. compl.
  • ca  bonets, n m pl sin. compl.
  • ca  evònim, n m sin. compl.
  • nc  Euonymus L.
  • nc  Evonymus L. var. ling.

<Botànica > celastràcies>

bureta bureta

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bureta, n f
  • es  bureta
  • en  buret
  • en  burette

<Química > Química analítica>

Definició
Tub llarg de diàmetre molt uniforme i graduat, que és proveït d'una clau i que s'utilitza per a mesurar el volum de líquid lliurat en una valoració.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  butlleta, n f
  • es  boleta

<Dret>

Definició
Papereta o cèdula en què es dona un permís, una autorització o alguna altra certificació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
camedris camedris

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camedris, n m
  • ca  alzineta, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
  • ca  auledella, n f alt. sin.
  • ca  beteta, n f alt. sin.
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  escarlòpia, n f alt. sin.
  • ca  fals peu de Crist, n m alt. sin.
  • ca  herba betònica, n f alt. sin.
  • ca  herba colònia, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera negra, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  peu de rata, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó negre, n m alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  ausineta, n f var. ling.
  • ca  auzineta, n f var. ling.
  • ca  bretònica, n f var. ling.
  • ca  brotònica, n f var. ling.
  • ca  brutònica, n f var. ling.
  • ca  camallís, n m var. ling.
  • ca  camèdit, n m var. ling.
  • ca  camèdits, n m pl var. ling.
  • ca  camedri, n m var. ling.
  • ca  camedrios, n m pl var. ling.
  • ca  camedros, n m pl var. ling.
  • ca  camellís, n m var. ling.
  • ca  enzineta, n f var. ling.
  • ca  herba brotónica, n f var. ling.
  • ca  herba brutònica, n f var. ling.
  • ca  xamedrios, n m pl var. ling.
  • nc  Teucrium chamaedrys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camedris, n m
  • ca  alzineta, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
  • ca  auledella, n f alt. sin.
  • ca  beteta, n f alt. sin.
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  escarlòpia, n f alt. sin.
  • ca  fals peu de Crist, n m alt. sin.
  • ca  herba betònica, n f alt. sin.
  • ca  herba colònia, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera negra, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  peu de rata, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó negre, n m alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  ausineta, n f var. ling.
  • ca  auzineta, n f var. ling.
  • ca  bretònica, n f var. ling.
  • ca  brotònica, n f var. ling.
  • ca  brutònica, n f var. ling.
  • ca  camallís, n m var. ling.
  • ca  camèdit, n m var. ling.
  • ca  camèdits, n m pl var. ling.
  • ca  camedri, n m var. ling.
  • ca  camedrios, n m pl var. ling.
  • ca  camedros, n m pl var. ling.
  • ca  camellís, n m var. ling.
  • ca  enzineta, n f var. ling.
  • ca  herba brotónica, n f var. ling.
  • ca  herba brutònica, n f var. ling.
  • ca  xamedrios, n m pl var. ling.
  • nc  Teucrium chamaedrys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candelera, n f
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blens de frare, n m pl alt. sin.
  • ca  cerruda, n f alt. sin.
  • ca  clavellet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  clavellinera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  gresolera de camí, n f alt. sin.
  • ca  gresolera groga, n f alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta blanqueta, n f alt. sin.
  • ca  matablat, n m alt. sin.
  • ca  orella de conill, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de llebre, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de bosc, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia groga, n f alt. sin.
  • ca  salvió blener, n m alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  canelera, n f var. ling.
  • ca  rabet de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat blanc, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat mascle, n m var. ling.
  • ca  rabo de llop, n m var. ling.
  • nc  Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

candelera candelera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candelera, n f
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blens de frare, n m pl alt. sin.
  • ca  cerruda, n f alt. sin.
  • ca  clavellet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  clavellinera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  gresolera de camí, n f alt. sin.
  • ca  gresolera groga, n f alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta blanqueta, n f alt. sin.
  • ca  matablat, n m alt. sin.
  • ca  orella de conill, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de llebre, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia borda, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de bosc, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia groga, n f alt. sin.
  • ca  salvió blener, n m alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  urinària, n f alt. sin.
  • ca  canelera, n f var. ling.
  • ca  rabet de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat blanc, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat mascle, n m var. ling.
  • ca  rabo de llop, n m var. ling.
  • nc  Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

cenema cenema

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  cenema, n m
  • es  cenema
  • fr  cénème
  • en  ceneme

<Lingüística>

Definició
En glossemàtica, unitat distintiva mínima del pla de l'expressió.

Nota

  • En la caracterització del cenema es fa abstracció de la naturalesa fònica del llenguatge, que es considera accessòria i accidental. El cenema és un constituent, per oposició al prosodema, que és un exponent. Es diferencien dos tipus de cenemes, el central o vocàlic i el marginal o consonàntic. És paral·lel al plerema en el pla del contingut. Equival al fonema i al segment.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cereta, n f

<Farmacologia>

Definició
Ungüent fet de cera i oli.
cuneta cuneta

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  cuneta, n f
  • es  cuneta
  • en  ditch

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>, <Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Dispositiu de desguàs superficial longitudinal, situat paral·lelament a l'eix de la carretera, que evacua l'aigua procedent de la ^calçada^ i la dels ^talussos^ adjacents del ^desmunt^.

En el disseny de la seva secció transversal influeixen condicions de seguretat, de facilitat de conservació i de drenatge, de manera que les cunetes més corrents són de forma triangular (tipus V), trapezoidal (tipus T) o reduïdes (amb parets verticals o molt inclinades). En el cas dels desmunts, per a evitar que la conca d'aportació s'estengui a les zones de fora de l'esplanació (quan aquestes donen a la carretera) es poden disposar cunetes de capdamunt de talús a la part superior del desmunt.