Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bergant" dins totes les àrees temàtiques

bricbarca bricbarca

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bricbarca, n f
  • ca  bergantí corbeta, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Nau de tres o més arbres de tres peces i creuats excepte el de popa, que és de dues peces i com d'un pailebot.
cèl·lula de Bergmann cèl·lula de Bergmann

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  cèl·lula de Bergmann, n f
  • ca  glia de Bergmann, n f
  • es  célula de Bergmann
  • es  glía de Bergmann
  • en  Bergmann cell
  • en  Bergmann glia

<Neurociència > Neurohistologia>

Definició
Astròcit predominant a l'escorça cerebel·losa que té el cos al voltant de les cèl·lules de Purkinje, del qual surten unes prolongacions radials que arriben a la superfície del cerebel i formen la glia limitant.
cèl·lula de Bergmann cèl·lula de Bergmann

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  cèl·lula de Bergmann, n f
  • ca  glia de Bergmann, n f
  • es  célula de Bergmann
  • es  glía de Bergmann
  • en  Bergmann cell
  • en  Bergmann glia

<Neurociència > Neurohistologia>

Definició
Astròcit predominant a l'escorça cerebel·losa que té el cos al voltant de les cèl·lules de Purkinje, del qual surten unes prolongacions radials que arriben a la superfície del cerebel i formen la glia limitant.
cèl·lula de Bergmann cèl·lula de Bergmann

<Anatomia > Citologia>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cèl·lula de Bergmann, n f
  • ca  cèl·lula de forqueta, n f sin. compl.

<Anatomia > Citologia>, <Neurologia>

Definició
Cadascuna de les cèl·lules glials de la capa molecular de l'escorça cerebel·losa, que tenen un cos cel·lular ovoide, del qual surten dues o tres prolongacions dendrítiques que ascendeixen radialment fins a la superfície i acaben sota de la piamàter.
canalicle aberrant canalicle aberrant

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  canalicle aberrant, n m
  • es  conductillo aberrante
  • en  aberrant ductule
  • TA  ductuli aberrantes

<Anatomia>

canalicle aberrant canalicle aberrant

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  canalicle aberrant, n m

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>

Definició
Cadascun dels vestigis embrionaris del conducte mesonèfric que tenen relació amb l'epidídim; n'hi pot haver un de superior o diverticle del cap de l'epidídim i un d'inferior o diverticle de la cua de l'epidídim.
canalicle aberrant de Haller canalicle aberrant de Haller

<Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  canalicle aberrant de Haller, n m
  • ca  vas aberrant de Haller, n m sin. compl.

<Angiologia>

canxalaigua d'Espanya canxalaigua d'Espanya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canxalaigua d'Espanya, n f
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli bord, n m alt. sin.
  • ca  lli catàrtic, n m alt. sin.
  • ca  lli purgant, n m alt. sin.
  • ca  llinet, n m alt. sin.
  • ca  llinet purgant, n m alt. sin.
  • nc  Linum catharticum L.

<Botànica > linàcies>

canxalaigua d'Espanya canxalaigua d'Espanya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canxalaigua d'Espanya, n f
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli bord, n m alt. sin.
  • ca  lli catàrtic, n m alt. sin.
  • ca  lli purgant, n m alt. sin.
  • ca  llinet, n m alt. sin.
  • ca  llinet purgant, n m alt. sin.
  • nc  Linum catharticum L.

<Botànica > linàcies>

capità de la marina mercant | capitana de la marina mercant capità de la marina mercant | capitana de la marina mercant

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capità de la marina mercant | capitana de la marina mercant, n m, f
  • es  capitán de la marina mercante | capitán de la marina mercante, capitana de la marina mercante, n m, f

<Dret mercantil>