Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "berla" dins totes les àrees temàtiques

canyaferla canyaferla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f alt. sin.
  • ca  canyafèl·lera, n f var. ling.
  • ca  fèl·lera, n f var. ling.
  • nc  Ferula communis L. subsp. cardonae Sánchez-Cux. et M. Bernal

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

canyaferla canyaferla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f alt. sin.
  • ca  canyafèl·lera, n f var. ling.
  • ca  fèl·lera, n f var. ling.
  • nc  Ferula communis L. subsp. catalaunica (C. Vicioso) Sánchez-Cux. et M. Bernal

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f alt. sin.
  • ca  canyafèl·lera, n f var. ling.
  • ca  fèl·lera, n f var. ling.
  • nc  Ferula communis L. subsp. catalaunica (C. Vicioso) Sánchez-Cux. et M. Bernal

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

canyaferla canyaferla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  canyafel, n f alt. sin.
  • ca  canyaferro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  fenollassa groga, n f alt. sin.
  • ca  fenollera borda, n f alt. sin.
  • ca  fenollosa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa groga, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  julivert de cavall, n m alt. sin.
  • ca  matamoros, n m/f alt. sin.
  • ca  rurovia borda, n f alt. sin.
  • ca  tàpsia, n f alt. sin.
  • ca  tàpsia comuna, n f alt. sin.
  • ca  turbit fals, n m alt. sin.
  • ca  canya ferro, n f var. ling.
  • ca  fenollossa, n f var. ling.
  • nc  Thapsia villosa L. subsp. villosa

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  canyafel, n f alt. sin.
  • ca  canyaferro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  fenollassa groga, n f alt. sin.
  • ca  fenollera borda, n f alt. sin.
  • ca  fenollosa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa groga, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  julivert de cavall, n m alt. sin.
  • ca  matamoros, n m/f alt. sin.
  • ca  rurovia borda, n f alt. sin.
  • ca  tàpsia, n f alt. sin.
  • ca  tàpsia comuna, n f alt. sin.
  • ca  turbit fals, n m alt. sin.
  • ca  canya ferro, n f var. ling.
  • ca  fenollossa, n f var. ling.
  • nc  Thapsia villosa L. subsp. villosa

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

canyaferla canyaferla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f sin. compl.
  • ca  massota, n f sin. compl.
  • ca  assa dolça, n f alt. sin.
  • ca  canya, n f alt. sin.
  • ca  fenollassa, n f alt. sin.
  • ca  fèrula, n f alt. sin.
  • ca  làser, n m alt. sin.
  • ca  canya fèl·lera, n f var. ling.
  • ca  canyafel, n f var. ling.
  • ca  canyafèlere, n f var. ling.
  • ca  canyafel·lera, n f var. ling.
  • ca  canyafèl·lera, n f var. ling.
  • ca  canyafenu, n f var. ling.
  • ca  canyafèrlera, n f var. ling.
  • ca  canyaferna, n f var. ling.
  • ca  canyafètlera, n f var. ling.
  • ca  fel·la, n f var. ling.
  • ca  fèl·lera, n f var. ling.
  • ca  fèrlara, n f var. ling.
  • ca  fètlera, n f var. ling.
  • nc  Ferula communis L.
  • nc  Ferula hispanica auct. var. ling.
  • nc  Ferula nodiflora L. var. ling.
  • nc  Ferula tingitana auct. val. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f sin. compl.
  • ca  massota, n f sin. compl.
  • ca  assa dolça, n f alt. sin.
  • ca  canya, n f alt. sin.
  • ca  fenollassa, n f alt. sin.
  • ca  fèrula, n f alt. sin.
  • ca  làser, n m alt. sin.
  • ca  canya fèl·lera, n f var. ling.
  • ca  canyafel, n f var. ling.
  • ca  canyafèlere, n f var. ling.
  • ca  canyafel·lera, n f var. ling.
  • ca  canyafèl·lera, n f var. ling.
  • ca  canyafenu, n f var. ling.
  • ca  canyafèrlera, n f var. ling.
  • ca  canyaferna, n f var. ling.
  • ca  canyafètlera, n f var. ling.
  • ca  fel·la, n f var. ling.
  • ca  fèl·lera, n f var. ling.
  • ca  fèrlara, n f var. ling.
  • ca  fètlera, n f var. ling.
  • nc  Ferula communis L.
  • nc  Ferula hispanica auct. var. ling.
  • nc  Ferula nodiflora L. var. ling.
  • nc  Ferula tingitana auct. val. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

canyaferla canyaferla

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f sin. compl.
  • es  cañaheja común, n f
  • fr  férule commune, n f
  • en  common giant fennel, n
  • nc  Ferula communis

<Enginyeria forestal>

carragahen carragahen

<Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  carragahen, n m
  • ca  carraguenina, n f sin. compl.
  • ca  gelatina de molsa d'Islàndia, n f sin. compl.
  • ca  molsa d'Irlanda, n f sin. compl.
  • ca  molsa de perla, n f sin. compl.

<Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Mucílag complex procedent de les algues vermelles Chondrus crispus i Gigartina mamillosa. Químicament, difereix poc de l'agar. Molt emprat en la indústria de l'alimentació i en farmàcia, com a emol·lient, laxant i pectoral.

Nota

  • La denominació carragahen prové de l'irlandès.
clau de quadrat clau de quadrat

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  clau de quadrat, n f
  • ca  clau de Berna, n f sin. compl.
  • es  llave de cuadradillo
  • es  llavín
  • fr  carré de Berne
  • fr  clé carrée
  • en  Berne key
  • en  carriage key

<Transport ferroviari>

Definició
Clau normalitzada per la UIC, amb l'extrem de forma quadrada, utilitzada per a obrir els panys característics del material ferroviari.