Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "berla" dins totes les àrees temàtiques

diamant cua de foc diamant cua de foc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  diamant cua de foc, n m
  • es  diamante hermoso
  • fr  diamant queue-de-feu
  • en  beautiful firetail
  • de  Feuerschwanzamadine
  • nc  Stagonopleura bella

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

diamant cua de foc diamant cua de foc

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  diamant cua de foc, n m
  • es  diamante hermoso
  • fr  diamant queue-de-feu
  • en  beautiful firetail
  • de  Feuerschwanzamadine
  • nc  Stagonopleura bella

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

dic berma dic berma

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  dic berma, n m
  • es  dique berma
  • en  berm breakwater

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició
^Dic^ amb un mantell ample però de material de mida molt heterogènia, que adopta un perfil final d'equilibri sota l'acció de l'^onatge^.
dot dot

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dot, n m
  • ca  famfre, n m sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  pàmpol rascàs, n m sin. compl.
  • ca  rascàs, n m sin. compl.
  • ca  xerla, n f sin. compl.
  • ca  xerna, n f sin. compl.
  • es  cherna
  • fr  cernier commun
  • en  stone bass
  • en  wreck-fish
  • nc  Polyprion americanum

<Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids, molt semblant a l'anfós, que pot atènyer 2 metres de longitud, de carn molt apreciada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dot, n m
  • ca  atzèrnia, n f sin. compl.
  • ca  dot [adult], n m sin. compl.
  • ca  dot de fons, n m sin. compl.
  • ca  famfre, n m sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  gèrnera, n f sin. compl.
  • ca  pàmpol, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol rascàs, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol rascàs [jove], n m sin. compl.
  • ca  pàmpol verd, n m sin. compl.
  • ca  rascàs, n m sin. compl.
  • ca  atzerina, n f var. ling.
  • ca  atzernia, n f var. ling.
  • ca  cherna, n f var. ling.
  • ca  dòt, n m var. ling.
  • ca  fambre, n m var. ling.
  • ca  gerla, n f var. ling.
  • ca  gernera, n f var. ling.
  • ca  gét-lera, n f var. ling.
  • ca  jerna, n f var. ling.
  • ca  pampol, n m var. ling.
  • ca  pampol rascás, n m var. ling.
  • ca  pampol rascat, n m var. ling.
  • ca  pàmpol rascat, n m var. ling.
  • ca  pepe, n m var. ling.
  • ca  rascás, n m var. ling.
  • ca  rescàs, n m var. ling.
  • ca  romero, n m var. ling.
  • ca  xerla, n f var. ling.
  • ca  xerna, n f var. ling.
  • nc  Polyprion americanus
  • nc  Polyprion americanum var. ling.
  • nc  Polyprion cernium var. ling.
  • es  cherna
  • es  mero
  • fr  cernier commun
  • en  stone bass
  • en  wreck-fish
  • en  wreckfish

<Peixos > Serrànids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dot, n m
  • ca  atzèrnia, n f sin. compl.
  • ca  dot [adult], n m sin. compl.
  • ca  dot de fons, n m sin. compl.
  • ca  famfre, n m sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  gèrnera, n f sin. compl.
  • ca  pàmpol, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol rascàs, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol rascàs [jove], n m sin. compl.
  • ca  pàmpol verd, n m sin. compl.
  • ca  rascàs, n m sin. compl.
  • ca  atzerina, n f var. ling.
  • ca  atzernia, n f var. ling.
  • ca  cherna, n f var. ling.
  • ca  dòt, n m var. ling.
  • ca  fambre, n m var. ling.
  • ca  gerla, n f var. ling.
  • ca  gernera, n f var. ling.
  • ca  gét-lera, n f var. ling.
  • ca  jerna, n f var. ling.
  • ca  pampol, n m var. ling.
  • ca  pampol rascás, n m var. ling.
  • ca  pampol rascat, n m var. ling.
  • ca  pàmpol rascat, n m var. ling.
  • ca  pepe, n m var. ling.
  • ca  rascás, n m var. ling.
  • ca  rescàs, n m var. ling.
  • ca  romero, n m var. ling.
  • ca  xerla, n f var. ling.
  • ca  xerna, n f var. ling.
  • nc  Polyprion americanus
  • nc  Polyprion americanum var. ling.
  • nc  Polyprion cernium var. ling.
  • es  cherna
  • es  mero
  • fr  cernier commun
  • en  stone bass
  • en  wreck-fish
  • en  wreckfish

<Peixos > Serrànids>

espongeta espongeta

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  espongeta, n f
  • ca  bronja, n f sin. compl.
  • es  borla, n f
  • es  esponja, n f
  • fr  houppe à poudrer, n f
  • fr  houppette, n f
  • en  powder puff, n
  • de  Puderquaste, n f

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definició
Peça de material tèxtil porós utilitzat per a repartir les pólvores de maquillatge, especialment a la cara.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ferla, n f
  • nc  Ferula L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ferla, n f
  • nc  Ferula L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor de nit, n f
  • ca  meravella de nit, n f sin. compl.
  • ca  mirabajà, n m sin. compl.
  • ca  bella de nit, n f alt. sin.
  • ca  pere, n m alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  diego de nit, n m var. ling.
  • ca  diegos, n m pl var. ling.
  • ca  diegos de nit, n m pl var. ling.
  • ca  dompedro, n m var. ling.
  • ca  dompedros, n m pl var. ling.
  • ca  don diegos, n m pl var. ling.
  • ca  dondiego, n m var. ling.
  • ca  donpedrer, n m var. ling.
  • ca  donpedro, n m var. ling.
  • ca  llampedro, n m var. ling.
  • ca  mampedro, n m var. ling.
  • ca  pedro, n m var. ling.
  • nc  Mirabilis jalapa L.

<Botànica > nictaginàcies>