Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bes" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca anilinció, n f
- ca anilingus, n m sin. compl.
- ca fulla de rosa, n f sin. compl.
- ca petó de carbó, n m sin. compl.
- ca petó negre, n m sin. compl.
- es anilicción, n f
- es anilingus, n m
- es beso del colibrí, n m
- es beso negro, n m
- fr anilinctus, n f
- fr anulingus, n m
- fr feuille de rose, n f
- fr pétale de rose, n m
- en anilingus, n
- en rim-job, n
- en rimming, n
<LGBT > Comportament sexual > Pràctiques>
Definició
Nota
- Les denominacions petó negre, fulla de rosa i petó de carbó (català); beso del colibrí i beso negro (castellà); feuille de rose i pétale de rose (francès), i rim-job i rimming (anglès) són col·loquials.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca arbre de l'oli de ben, n m
- es ben
- es moringa
- fr ben
- fr ben ailé
- fr ben oléifère
- fr pois quénique
- en angel tree
- en behen tree
- en behn tree
- en ben tree
- en drumstick tree
- en horseradish tree
- nc Hyperanthera moringa
- nc Moringa oleifera
<Botànica>
Nota
- Arbre de la família de les moringàcies.
<Components d'automoció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca autobús, n m
- ca bus, n m sin. compl.
- es autobús
- es bus
- fr autobus
- fr bus
- en bus
- en omnibus
<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca autobús, n m
- ca bus, n m
- es autobús, n m
- es bus, n m
- fr autobus, n m
- it autobus, n m
- it autobus cittadino, n m
- en bus, n
- en transit bus, n
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Vehicles de gran capacitat>, <Mobilitat sostenible > Z. Fitxes il·lustrades>
Definició
Nota
- 1. En determinades configuracions, els autobusos poden ser més llargs (és el cas dels autobusos articulats, que consten de dues unitats enganxades i articulades entre si) o poden tenir un segon pis suplementari, al qual s'accedeix per una escala (són els autobusos de dos pisos).
- 2. En un ús menys tècnic, sovint es denominen autobusos tant els autobusos pròpiament dits com els autocars. En canvi, en un ús més precís, es considera que, a diferència dels autobusos, els autocars només tenen places per anar assegut i disposen d'un maleter a la part inferior per a l'equipatge dels passatgers, ja que s'utilitzen bàsicament en trajectes interurbans.
- 3. Autobusos i autocars són els més grans de la sèrie de vehicles autopropulsats de transport col·lectiu que circulen per carrers i carreteres, de la qual també formen part midibusos, minibusos i microbusos.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca autobús, n m
- ca bus, n m sin. compl.
- es autobús, n m
- es bus, n m
- fr autobus, n m
- fr bus, n m
- en bus, n
- en omnibus, n
- de Autobus, n m
- de Bus, n m
<Turisme > Transports>
Definició
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca autobús, n m
- ca bus, n m sin. compl.
- es autobús
- es bus
- fr autobus
- fr bus
- en bus
- en omnibus
<Trànsit > Vehicle > Tipologia>
Definició
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca autocar, n m
- es autocar, n m
- fr autocar, n m
- it autobus, n m
- it autobus da turismo, n m
- it autobus extraurbano, n m
- it pullman, n m
- en bus, n
- en coach, n
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Vehicles de gran capacitat>, <Mobilitat sostenible > Z. Fitxes il·lustrades>
Definició
Nota
- 1. En determinades configuracions, els autocars poden ser més llargs (és el cas dels autocars articulats, que consten de dues unitats enganxades i articulades entre si, i dels autocars amb remolc) o poden tenir un segon pis suplementari, al qual s'accedeix per una escala (són els autocars de dos pisos).
- 2. En un ús menys tècnic, sovint es denominen autobusos tant els autobusos pròpiament dits com els autocars. En canvi, en un ús més precís, es considera que, a diferència dels autocars, els autobusos tenen places tant per a anar assegut com per a anar dret i ofereixen un accés més fàcil i un nivell de confort general més baix, ja que s'utilitzen bàsicament en trajectes urbans.
- 3. Autocars i autobusos són els més grans de la sèrie de vehicles autopropulsats de transport col·lectiu que circulen per carrers i carreteres, de la qual també formen part midibusos, minibusos i microbusos.
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca autoescala semiautomàtica, n f
- ca AES, n f sigla
- es autoescala semiautomática
- es AES sigla
<Bombers > Recursos > Parc mòbil>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avet, n m
- ca pivet, n m sin. compl.
- ca avet blanc, n m alt. sin.
- ca avet comú, n m alt. sin.
- ca pi avet, n m alt. sin.
- ca sapí, n m alt. sin.
- ca abet, n m var. ling.
- ca abete, n f var. ling.
- ca aubet, n m var. ling.
- ca auet, n m var. ling.
- ca bet, n m var. ling.
- ca pi vet, n m var. ling.
- ca pi-bet, n m var. ling.
- ca pibet, n m var. ling.
- ca vet, n m var. ling.
- nc Abies alba Mill.
- nc Abies pectinata (Lam.) DC. var. ling.
<Botànica > pinàcies>
Nota
- La denominació sapí, documentada en dues obres d'autors mallorquins (LLOFR i GENEST), acostuma a aplicar-se més estrictament a Pinus halepensis o d'altres espècies de Pinus (MASCLANS el recull per a P. halepensis i per a P. mugo subsp. uncinata, i LLENS1953 per a P. sylvestris). Aplicada a Abies, coincideix amb el francès sapin 'avet'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avet, n m
- ca pivet, n m sin. compl.
- ca avet blanc, n m alt. sin.
- ca avet comú, n m alt. sin.
- ca pi avet, n m alt. sin.
- ca sapí, n m alt. sin.
- ca abet, n m var. ling.
- ca abete, n f var. ling.
- ca aubet, n m var. ling.
- ca auet, n m var. ling.
- ca bet, n m var. ling.
- ca pi vet, n m var. ling.
- ca pi-bet, n m var. ling.
- ca pibet, n m var. ling.
- ca vet, n m var. ling.
- nc Abies alba Mill.
- nc Abies pectinata (Lam.) DC. var. ling.
<Botànica > pinàcies>
Nota
- La denominació sapí, documentada en dues obres d'autors mallorquins (LLOFR i GENEST), acostuma a aplicar-se més estrictament a Pinus halepensis o d'altres espècies de Pinus (MASCLANS el recull per a P. halepensis i per a P. mugo subsp. uncinata, i LLENS1953 per a P. sylvestris). Aplicada a Abies, coincideix amb el francès sapin 'avet'.