Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bescambra" dins totes les àrees temàtiques

Dolomedes triton Dolomedes triton

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Dolomedes triton
  • es  araña pescadora
  • en  fishing spider
  • nc  Dolomedes triton

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
eritrina cresta de gall eritrina cresta de gall

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eritrina cresta de gall, n f
  • ca  arbre del coral, n m sin. compl.
  • ca  flor de coral, n f sin. compl.
  • ca  arbre de coral, n m alt. sin.
  • ca  bellaombra, n m alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  eritrina, n f alt. sin.
  • ca  flor de corall, n f alt. sin.
  • ca  flor del coral, n f alt. sin.
  • nc  Erythrina crista-galli L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

eritrina cresta de gall eritrina cresta de gall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eritrina cresta de gall, n f
  • ca  arbre del coral, n m sin. compl.
  • ca  flor de coral, n f sin. compl.
  • ca  arbre de coral, n m alt. sin.
  • ca  bellaombra, n m alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  eritrina, n f alt. sin.
  • ca  flor de corall, n f alt. sin.
  • ca  flor del coral, n f alt. sin.
  • nc  Erythrina crista-galli L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

escamarlà escamarlà

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escamarlà, n m
  • es  cigala
  • fr  langoustine
  • en  Norway lobster
  • nc  Nephrops norvegicus

<Peixos>

Definició
Crustaci de l'ordre dels decàpodes, de 15 a 20 centímetres de llarg, de closca rosada i molt apreciat culinàriament.
escamarlà amb macarrons, formatge parmesà i salsa bolonyesa escamarlà amb macarrons, formatge parmesà i salsa bolonyesa

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  escamarlà amb macarrons, formatge parmesà i salsa bolonyesa
  • es  cigala con macarrones, queso parmesano y salsa boloñesa
  • fr  langoustine aux macaronis, au fromage parmesan et à la sauce bolognaise
  • it  scampo con penne, parmigiano e salsa alla bolognese
  • en  Norway lobster with penne, Parmesan cheese and Bolognese sauce
  • de  Kaisergranat mit Makkaroni, Parmesan und Bolognese-Sauce

<Plats a la carta. Peix i marisc>

escamarlà, cremós de patata i cloïssa amb delícia de garota escamarlà, cremós de patata i cloïssa amb delícia de garota

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  escamarlà, cremós de patata i cloïssa amb delícia de garota
  • es  cigala, cremoso de patata y almeja con delicia de erizo de mar
  • fr  langoustine, crémeux de pomme de terre et palourde à la délice d'oursin
  • it  scampo, cremoso di patata e vongola con delizia di riccio di mare
  • en  Norway lobster, creamy potato and clam with sea urchin delight
  • de  Kaisergranat, cremige Kartoffeln und Venusmuscheln mit Seeigelköstlichkeit

<Plats a la carta. Peix i marisc>

escombra escombra

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  escombra, n f
  • es  escoba, n f
  • fr  balai, n m
  • pt  vassoura, n f
  • en  broom, n

<Grans Magatzems > Seccions > Drogueria>

escombra escombra

<Neteja > Equip de neteja>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escombra, n f
  • ca  agraner, n m sin. compl.
  • ca  granera, n f sin. compl.
  • es  escoba
  • en  broom

<Neteja > Equip de neteja>

Definició
Instrument de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc., lligat generalment al cap d'un bastó o canya, que s'utilitza per a treure la brossa o la brutícia d'una superfície.
escombra de bruixa escombra de bruixa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escombra de bruixa, n f
  • es  escoba de brujas, n f
  • fr  maladie du balai de sorcière, n f
  • en  witches' broom, n

<Enginyeria forestal>

escombra de bruixa escombra de bruixa

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escombra de bruixa, n f

<Malalties de les plantes>

Definició
Conjunt de branques que es desenvolupen perpendicularment al sòl i formen masses més o menys denses.