Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "biwa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  biwa, n f
  • es  biwa
  • en  biwa

<Música>

Definició
Instrument musical tradicional del Japó, de cordes pinçades i molt semblant al llaüt, amb una caixa de ressonància en forma de pera i dos obertures en forma de mitja lluna, que es toca amb un plectre de fusta.
biwa biwa

<Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  biwa, n m
  • es  biwa
  • fr  biva
  • fr  biwa
  • en  biwa

<Música > Instruments musicals>

Definició
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 100 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana i amb dues obertures acústiques en forma de mitja lluna, amb el mànec curt i integrat a la caixa, amb trasts i de tres a sis cordes separades de la caixa per un pont, que es toca generalment amb un plectre, recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

Nota

  • És un instrument japonès que té l'origen en el pipa xinès.
biwa biwa

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari il·lustrat d'instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
'http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/206/'
Aquesta obra forma part del projecte Viccionari, impulsat per l'associació Amical Wikimedia.

  • ca  biwa, n m
  • es  biwa
  • fr  biva
  • fr  biwa
  • it  biwa
  • en  biwa

<Instruments musicals > Instruments cordòfons>