Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "boa" dins totes les àrees temàtiques
<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca boval, n m
- ca requena, n m/f sin. compl.
- es bobal, n m
- es requena, n m
- fr bobal, n m
- pt boal, n m
<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>
Definició
Nota
- 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
- 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
<Agricultura > Vitivinicultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>
- ca boval, n m
- ca requena, n m/f sin. compl.
- es bobal, n m
- es requena, n m
- fr bobal, n m
- pt boal, n m
<Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra>
Definició
2. Raïm negre produït pel cep boval, menut i amb els grans mitjans o grossos.
3. Vi elaborat amb raïm boval, àcid, de color intens, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca i poc intensa, una mica rústega.
Nota
- 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
- 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
-
Criteris aplicats:
S'aproven la denominació boval (de l'adjectiu normatiu boval, derivat de bou) i el sinònim complementari requena (del topònim valencià Requena) pels motius següents:
·totes dues formes es documenten àmpliament en obres terminològiques i especialitzades del sector;
·són lingüísticament adequades: boval és una substantivació de l'adjectiu boval, derivat de bou; (1) requena és una lexicalització del topònim Requena, a la plana d'Utiel, on és habitual el conreu d'aquest cep, i segueix, doncs, el paral·lelisme de denominacions ja normatives, com ara borgonya o bordeus, també procedents de noms propis;
·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;
·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
Es descarta la forma bobal, documentada en algunes fonts (per exemple, a la llista varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè és inadequada en català des del punt de vista ortogràfic (és probablement una influència del castellà, llengua que devia adoptar bobal a partir del català boval).
Es descarta també la forma requeno (i igualment la variant gràfica raqueno), malgrat que té ús en algunes zones del País Valencià, perquè és un castellanisme innecessari.
Els especialistes corroboren, d'altra banda, que boval és una varietat negra i remarquen que boval blanc és una altra varietat, menys coneguda i diferent genèticament. El boval blanc no s'estudia en aquest document perquè no és una varietat esmentada en cap de les DO catalanes ni en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA).
(1) La motivació semàntica de boval no és clara, però és possible, segons Favà, que provingui de la idea de 'raïm apte per als bous', pel fet que és un cep molt productiu i, especialment, pel fet que el raïm és bast.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
<Esport > Esports de combat > Boxa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca boxa, n f
- es boxeo
- fr boxe
- en boxing
<Esport > Esports de combat > Boxa>
Definició
<08 Esports de combat > 01 Boxa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca boxa, n f
- es boxeo
- fr boxe
- en boxing
<Esport > 08 Esports de combat > 01 Boxa>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bua, n f
- ca buanya, n f sin. compl.
- ca buba, n f sin. compl.
- es buba, n f
- fr buba, n f
- en buba, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Terminologia històrica>
Definició
Nota
- El mal de bubes era el nom que es donava a la sífilis al s. XVI.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bum
- ca bom sin. compl.
- de Bum
- de Bom sin. compl.
- de Mbuk sin. compl.
- en Bum
- en Bom sin. compl.
- es bum
- es bom sin. compl.
- eu bum
- eu bom sin. compl.
- fr bum
- fr bom sin. compl.
- gl bum
- gl bom sin. compl.
- it bum
- it bom sin. compl.
- nl Bum
- nl Bom sin. compl.
- pt bum
- pt bom sin. compl.
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring>, <Àfrica > Camerun>
Definició
Els parlants de bum mostren una actitud positiva envers la seva llengua, la qual s'utilitza amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques generalment utilitzen el pidgin anglès del Camerun (emprat com a llengua franca a la regió). Pel que fa a l'ensenyament, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula però els alumnes generalment utilitzen el bum o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el bum en les seves explicacions.
El bum presenta poca variació dialectal i forma part del grup de llengües rings centrals, que inclou el babanki, el mmem, l'oku o kuo i el kom.
<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca butilhidroxianisol, n m
- ca BHA, n m sigla
- es butilhidroxianisol
- es BHA sigla
- fr butylhydroxyanisol
- fr BHA sigla
- en butylated hydroxyanisole
- en BHA sigla
- cod E 320
<Additius alimentaris > Antioxidant>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca butilhidroxianisol, n m
- ca BHA, n m sigla
- es butilhidroxianisol
- es BHA sigla
- fr butylhydroxyanisol
- fr BHA sigla
- en butylated hydroxyanisole
- en BHA sigla
- cod E 320
<Additius alimentaris > Antioxidant>
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- ca n m sigla
- es n m
- es n m sigla
- en n
- en n sigla
- for
<Química > Química orgànica>
Definició
Nota
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca Butlletí Oficial de l'Estat, n m
- ca BOE, n m sigla
- es Boletín Oficial del Estado, n m
- es BOE, n m sigla
- en Official Gazette of the Government of Spain, n
- en BOE, n sigla
<Gestió universitària > Legislació i normativa / Legislation and regulations>
