Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bollet" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom canari cuafosc, n m
- es paloma turqué
- fr pigeon de Bolle
- en dark-tailed laurel-pigeon
- de Bolles Lorbeertaube
- nc Columba bollii
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colom canari cuafosc, n m
- es paloma turqué
- fr pigeon de Bolle
- en dark-tailed laurel-pigeon
- de Bolles Lorbeertaube
- nc Columba bollii
<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>
<Arts > Dansa > Dansa clàssica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>
- ca cos de ball, n m
- es cuerpo de baile, n m
- fr corps de ballet, n m
- en corps de ballet, n
<Dansa clàssica > Treball escènic>
Definició
Nota
- 1. El cos de ball correspon també al rang inferior de la jerarquia d'un ballet; a l'altre extrem d'aquesta jerarquia hi ha els primers ballarins.
- 2. De vegades també rep el nom de cos de ball el ballet o companyia de dansa que forma part d'un gran teatre d'òpera.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada grossa, n f alt. sin.
- ca esquellada mediterrània, n f alt. sin.
- ca faüllada, n f alt. sin.
- ca fenollada, n f alt. sin.
- ca fonollada, n f alt. sin.
- ca fonollada groga, n f alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellada, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca sorolles, n f pl alt. sin.
- ca esqueiola, n f var. ling.
- ca fagullada, n f var. ling.
- ca forrollada, n f var. ling.
- ca fosillada, n f var. ling.
- nc Rhinanthus pumilus (Sterneck) Pau
- nc Rhinanthus major auct. catal. var. ling.
- nc Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Sennen var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions esquellada, faüllada (fagullada), fonollada, fonollada groga, fusellada, herba esquellera, pollet i sorolla per a Rhinanthus mediterraneus i espècies congèneres
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada grossa, n f alt. sin.
- ca esquellada mediterrània, n f alt. sin.
- ca faüllada, n f alt. sin.
- ca fenollada, n f alt. sin.
- ca fonollada, n f alt. sin.
- ca fonollada groga, n f alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellada, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca sorolles, n f pl alt. sin.
- ca esqueiola, n f var. ling.
- ca fagullada, n f var. ling.
- ca forrollada, n f var. ling.
- ca fosillada, n f var. ling.
- nc Rhinanthus pumilus (Sterneck) Pau
- nc Rhinanthus major auct. catal. var. ling.
- nc Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Sennen var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions esquellada, faüllada (fagullada), fonollada, fonollada groga, fusellada, herba esquellera, pollet i sorolla per a Rhinanthus mediterraneus i espècies congèneres
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada petita, n f alt. sin.
- ca esquellades, n f pl alt. sin.
- ca fonollades, n f pl alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca ascallades, n f pl var. ling.
- ca fonullades grogues, n f pl var. ling.
- ca mata blat, n m var. ling.
- nc Rhinanthus minor L.
- nc Alectorolophus minor (L.) Wimm. et Grab. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada petita, n f alt. sin.
- ca esquellades, n f pl alt. sin.
- ca fonollades, n f pl alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca ascallades, n f pl var. ling.
- ca fonullades grogues, n f pl var. ling.
- ca mata blat, n m var. ling.
- nc Rhinanthus minor L.
- nc Alectorolophus minor (L.) Wimm. et Grab. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca culet, n m
- es culet
- fr colette
- it tavola inferiore
- en culet
- de Collet
- de Kalette
- de Kulette
<Gemmologia > Talles > Talles rodones>
Definició
Nota
- En la talla brillant moderna pràcticament no s'utilitza.
<Arts > Dansa > Dansa clàssica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>
- ca dansa clàssica, n f
- ca ballet, n m sin. compl.
- es ballet, n m
- es ballet clásico, n m
- es danza clásica, n f
- fr ballet, n m
- fr danse classique, n f
- en ballet, n
- en classical ballet, n
- en classical dance, n
<Dansa clàssica > Conceptes generals>
Definició
Nota
- 1. La dansa clàssica segueix uns cànons estètics, fonamentats en l'escultura clàssica, que es comencen a desenvolupar a França al segle XVII.
- 2. La denominació ballet de vegades s'utilitza amb aquest significat general, si bé estrictament designa un gènere concret de dansa clàssica.
- 3. En català la denominació ballet, tot i que és d'origen francès, es pronuncia catalanitzada (la ll es pronuncia, doncs, palatal, com en ball, i la t final no s'emmudeix).
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca efecte bala, n m
- es efecto bala, n m
- es efecto Matrix, n m
- es tiempo bala, n m
- fr bullet time, n m
- fr effet balle-temps, n m
- en bullet time, n
<Arts > Cinema>
Definició
Nota
- Tot i que hi ha precedents, aquest efecte es va fer conegut sobretot arran de l'estrena de la pel·lícula Matrix (1999). Posteriorment s'ha fet servir en altres films i en diversos videojocs a partir d'imatges generades per ordinador. És molt usual aplicar-lo per visualitzar les trajectòries de les bales.
