Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca buglossa, n f
ca boleng, n m sin. compl.
ca bolenga borda, n f sin. compl.
ca borratja borda, n f sin. compl.
ca llengua bovina, n f sin. compl.
ca llengua de vaca, n f sin. compl.
ca alcança, n f alt. sin.
ca bovina vera, n f alt. sin.
ca buglossa blava, n f alt. sin.
ca buglossa vera, n f alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca borratxa borda, n f var. ling.
ca bugalosa, n f var. ling.
ca buglosa, n f var. ling.
ca bugulosa, n f var. ling.
ca bulgalosa, n f var. ling.
ca gulosa, n f var. ling.
ca lenguaza, n f var. ling.
nc Anchusa italica Retz.
nc Anchusa azurea auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca col arrissada, n f
ca col caragolada, n f sin. compl.
ca col de Milà, n f sin. compl.
ca col gitana, n f sin. compl.
ca col borraina, n f alt. sin.
ca col borratgenca, n f alt. sin.
ca col borratja, n f alt. sin.
ca col borratjona, n f alt. sin.
ca col cargolada, n f alt. sin.
ca col nana, n f alt. sin.
ca col rulla, n f alt. sin.
ca col borragenca, n f var. ling.
ca col borratxa, n f var. ling.
ca col borratxenca, n f var. ling.
ca col reülla, n f var. ling.
nc Brassica oleracea L. var. sabauda L.
nc Brassica bullata DC. ex H. Lév. sin. compl.
nc Brassica oleracea L. var. bullata DC. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca col arrissada, n f
ca col caragolada, n f sin. compl.
ca col de Milà, n f sin. compl.
ca col gitana, n f sin. compl.
ca col borraina, n f alt. sin.
ca col borratgenca, n f alt. sin.
ca col borratja, n f alt. sin.
ca col borratjona, n f alt. sin.
ca col cargolada, n f alt. sin.
ca col nana, n f alt. sin.
ca col rulla, n f alt. sin.
ca col borragenca, n f var. ling.
ca col borratxa, n f var. ling.
ca col borratxenca, n f var. ling.
ca col reülla, n f var. ling.
nc Brassica oleracea L. var. sabauda L.
nc Brassica bullata DC. ex H. Lév. sin. compl.
nc Brassica oleracea L. var. bullata DC. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca embriaguesa, n f
ca borratxera, n f sin. compl.
es ebriedad
es embriaguez
fr ébriété
fr ivresse
en inebriety

Definició

Estat del qui està embriac.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca formatjada de carn (panada típica de les Illes Balears)
es formatjada de carne (empanada típica de las Islas Baleares)
fr formatjada de viande (tourte typique des Îles Baléares)
it formatjada alla carne (panzarotto tipico delle Isole Baleari)
en meat formatjada (typical pasty of the Balearic Islands)
de Fleisch-Formatjada (typisch balearisches Gebäck)

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llengua de bou, n f
ca cul de porc, n m sin. compl.
ca viperina, n f sin. compl.
ca alcança, n f alt. sin.
ca baldofa, n f alt. sin.
ca boleng, n m alt. sin.
ca bolenga borda, n f alt. sin.
ca bolenga morada, n f alt. sin.
ca borraina, n f alt. sin.
ca borraina borda, n f alt. sin.
ca borratja borda, n f alt. sin.
ca bovina, n f alt. sin.
ca buglossa, n f alt. sin.
ca cardaula, n f alt. sin.
ca cardet pelut, n m alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cua de porc, n f alt. sin.
ca herba bovina, n f alt. sin.
ca herba de la fam, n f alt. sin.
ca herba de la vibra, n f alt. sin.
ca herba peluda, n f alt. sin.
ca herba roja, n f alt. sin.
ca herba viperina, n f alt. sin.
ca llengua bovina, n f alt. sin.
ca llengua bovina borda, n f alt. sin.
ca llengua de bou vulgar, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca violeta borda, n f alt. sin.
ca viperina vulgar, n f alt. sin.
ca bigalosa, n f var. ling.
ca bigolosa, n f var. ling.
ca borratxa, n f var. ling.
ca borratxa borda, n f var. ling.
ca bugalosa, n f var. ling.
ca burranga, n f var. ling.
ca herba de la víbora, n f var. ling.
ca herba del vibre, n f var. ling.
ca herba viborera, n f var. ling.
ca viborera, n f var. ling.
nc Echium vulgare L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions llengua de bou, cul de porc, viperina, bal dofa, bigalosa, boleng, bolenga borda, borraina borda, borratja borda, bovina, cerradeta, cua de porc, herba de la víbora, herba de la vibra, herba viborera, herba viperina, sardineta, serradeta i viborera per a Echium vulgare i algunes espècies congèneres afins.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llengua de bou, n f
ca cul de porc, n m sin. compl.
ca viperina, n f sin. compl.
ca alcança, n f alt. sin.
ca baldofa, n f alt. sin.
ca boleng, n m alt. sin.
ca bolenga borda, n f alt. sin.
ca bolenga morada, n f alt. sin.
ca borraina, n f alt. sin.
ca borraina borda, n f alt. sin.
ca borratja borda, n f alt. sin.
ca bovina, n f alt. sin.
ca buglossa, n f alt. sin.
ca cardaula, n f alt. sin.
ca cardet pelut, n m alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cua de porc, n f alt. sin.
ca herba bovina, n f alt. sin.
ca herba de la fam, n f alt. sin.
ca herba de la vibra, n f alt. sin.
ca herba peluda, n f alt. sin.
ca herba roja, n f alt. sin.
ca herba viperina, n f alt. sin.
ca llengua bovina, n f alt. sin.
ca llengua bovina borda, n f alt. sin.
ca llengua de bou vulgar, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca violeta borda, n f alt. sin.
ca viperina vulgar, n f alt. sin.
ca bigalosa, n f var. ling.
ca bigolosa, n f var. ling.
ca borratxa, n f var. ling.
ca borratxa borda, n f var. ling.
ca bugalosa, n f var. ling.
ca burranga, n f var. ling.
ca herba de la víbora, n f var. ling.
ca herba del vibre, n f var. ling.
ca herba viborera, n f var. ling.
ca viborera, n f var. ling.
nc Echium vulgare L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions llengua de bou, cul de porc, viperina, bal dofa, bigalosa, boleng, bolenga borda, borraina borda, borratja borda, bovina, cerradeta, cua de porc, herba de la víbora, herba de la vibra, herba viborera, herba viperina, sardineta, serradeta i viborera per a Echium vulgare i algunes espècies congèneres afins.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca llet presa, n f
ca llet amatonada, n f sin. compl.
ca llet brossada, n f sin. compl.
ca llet formatjada, n f sin. compl.
ca llet passada, n f sin. compl.

Definició

Llet en què l'acidesa adquirida, sobretot per l'acció dels bacteris làctics que transformen la lactosa en àcid làctic, ha fet precipitar la caseïna. Això mateix passa si hom fa bullir una llet àcida. El líquid tèrbol en què neden els coàguls rep el nom de xerigot.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca roldor, n m
ca raola, n f sin. compl.
ca borratxera, n f alt. sin.
ca emborratxacabres, n m/f alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca herba sabatera, n f alt. sin.
ca matacabra, n m/f alt. sin.
ca roldor (fruit), n m alt. sin.
ca tenyidor, n m alt. sin.
ca tinter, n m alt. sin.
ca amborratxacabres, n m/f var. ling.
ca emborratxa cabres, n m/f var. ling.
ca raidor, n m var. ling.
ca rardor, n m var. ling.
ca raudó, n m var. ling.
ca raudor, n m var. ling.
ca reor, n m var. ling.
ca rodó, n m var. ling.
ca rodonasses, n f pl var. ling.
ca rodons, n m pl var. ling.
ca rodor, n m var. ling.
ca rodossos, n m pl var. ling.
ca roldó, n m var. ling.
ca roldons, n m pl var. ling.
ca rondó, n m var. ling.
ca rudó, n m var. ling.
ca rudor, n m var. ling.
ca ruldó, n m var. ling.
ca ruldú, n m var. ling.
nc Coriaria myrtifolia L.

<Botànica > coriariàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca roldor, n m
ca raola, n f sin. compl.
ca borratxera, n f alt. sin.
ca emborratxacabres, n m/f alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca herba sabatera, n f alt. sin.
ca matacabra, n m/f alt. sin.
ca roldor (fruit), n m alt. sin.
ca tenyidor, n m alt. sin.
ca tinter, n m alt. sin.
ca amborratxacabres, n m/f var. ling.
ca emborratxa cabres, n m/f var. ling.
ca raidor, n m var. ling.
ca rardor, n m var. ling.
ca raudó, n m var. ling.
ca raudor, n m var. ling.
ca reor, n m var. ling.
ca rodó, n m var. ling.
ca rodonasses, n f pl var. ling.
ca rodons, n m pl var. ling.
ca rodor, n m var. ling.
ca rodossos, n m pl var. ling.
ca roldó, n m var. ling.
ca roldons, n m pl var. ling.
ca rondó, n m var. ling.
ca rudó, n m var. ling.
ca rudor, n m var. ling.
ca ruldó, n m var. ling.
ca ruldú, n m var. ling.
nc Coriaria myrtifolia L.

<Botànica > coriariàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "borratxada" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Definició