Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "boscria" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  òstria, n f
  • nc  Ostrya carpinifolia Scop.

<Botànica > betulàcies>

òstria òstria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  òstria, n f
  • nc  Ostrya carpinifolia Scop.

<Botànica > betulàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  òstria, n f
  • es  carpe negro europeo
  • es  ostria europea
  • fr  charme d'Italie
  • fr  charme houblon
  • en  European hop-horn beam
  • en  hop-hornbeam
  • nc  Ostrya carpinifolia

<Botànica>

Definició
Arbre caducifoli propi de la part central i oriental de l'Europa submediterrània.
òstria americana òstria americana

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  òstria americana, n f
  • ca  òstria de Virgínia, n f
  • es  carpe americano
  • es  carpe negro de Virginia
  • es  ostria
  • es  ostria americana
  • fr  ostryer de Virginie
  • en  American hop-hornbeam
  • en  hop-horn beam
  • en  hop-hornbeam
  • en  iron-wood
  • en  ironwood
  • en  lever-wood
  • en  leverwood
  • nc  Ostrya virginiana

<Botànica>

Nota

  • Arbre de la família de les betulàcies.
arbre de pastor arbre de pastor

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arbre de pastor, n m
  • ca  witgat, n m
  • en  shepherd's tree
  • en  witgat
  • en  witgatboom
  • nc  Boscia albitrunca

<Botànica>

bòstrix bòstrix

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bòstrix, n m

<Botànica > Anatomia vegetal>

Definició
Monocasi en el qual les branques laterals successives arrenquen sempre del mateix costat de llur eix respectiu i són situades en un mateix pla, de manera que el conjunt tendeix a prendre una forma helicoidal.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bleda borda, n f
  • ca  ribot, n m sin. compl.
  • ca  bleda, n f alt. sin.
  • ca  bleda boscana, n f alt. sin.
  • ca  bleda de pobre, n f alt. sin.
  • ca  bleda marítima, n f alt. sin.
  • ca  bleda obscura, n f alt. sin.
  • ca  bleda porquina, n f alt. sin.
  • ca  bleda salvatge, n f alt. sin.
  • ca  bledera, n f alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  espinac, n m alt. sin.
  • ca  blea porquina, n f var. ling.
  • nc  Beta vulgaris L. subsp. maritima (L.) Arcang.
  • nc  Beta maritima L. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

bleda borda bleda borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bleda borda, n f
  • ca  ribot, n m sin. compl.
  • ca  bleda, n f alt. sin.
  • ca  bleda boscana, n f alt. sin.
  • ca  bleda de pobre, n f alt. sin.
  • ca  bleda marítima, n f alt. sin.
  • ca  bleda obscura, n f alt. sin.
  • ca  bleda porquina, n f alt. sin.
  • ca  bleda salvatge, n f alt. sin.
  • ca  bledera, n f alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  espinac, n m alt. sin.
  • ca  blea porquina, n f var. ling.
  • nc  Beta vulgaris L. subsp. maritima (L.) Arcang.
  • nc  Beta maritima L. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

boccia [it] boccia [it]

<Esport > Esports de pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  boccia [it], n f
  • es  boccia
  • fr  boccia
  • it  bocce
  • en  boccia
  • de  Boccia

<Esport > Esports de pilota>

Definició
Joc practicat per persones discapacitades en què els participants, individualment o per equips, han de llançar sis boles de cuir procurant que quedin situades com més a prop millor d'un bolig que serveix de referència.

Nota

  • És un esport oficial dels jocs paralímpics.
  • Malgrat l'origen italià, la denominació catalana s'ha vehiculat probablement a través de l'anglès.
boccia [it] boccia [it]

<09 Esports de pilota > 15 Jocs de boles>, <25 Esports adaptats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  boccia [it], n f
  • es  boccia, n f
  • fr  boccia, n f
  • it  boccia, n f
  • en  boccia, n
  • de  boccia, n n

<Esport > 09 Esports de pilota > 15 Jocs de boles>, <Esport > 25 Esports adaptats>

Definició
Esport adaptat basat en el joc de boles en què els jugadors, que competeixen individualment o per equips amb cadira de rodes, han de llançar sis boles de cuir.