Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bossoc" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abossar, v tr
- es abozar
- fr bosser
- en clap, to
- en stop, to
<Ports > Accions>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca abscés dels cossos cavernosos
- en abscess of corpus cavernosum
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell genitourinari>
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca absorbir els bamps, v intr
- es absorber los baches
- fr absorber les bosses
- en swallow the moguls, to
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí artístic i acrobàtic>
Definició
<17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 01 Esquí alpí>, <17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 05 Esquí artístic i acrobàtic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca absorbir els bamps, v intr
- es absorber los baches
- fr absorber les bosses
- en swallow the moguls, to
<Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 01 Esquí alpí>, <Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 05 Esquí artístic i acrobàtic>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca absorbir els bamps, v intr
- es absorber los baches
- fr absorber les bosses
- en swallow the moguls, to
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí artístic i acrobàtic>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber
- es agua de boca
- es agua potable
- fr eau de boisson
- fr eau potable
- en drinking water
- en potable water
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
Definició
Nota
- Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber
- es agua de boca
- es agua potable
- fr eau de boisson
- fr eau potable
- en drinking water
- en potable water
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
Definició
Nota
- Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però presenten el concepte des d'enfocaments diferents i no s'utilitzen per igual en tots els contextos. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber, n f
- es agua de boca, n f
- es agua de consumo humano, n f
- es agua potable, n f
- fr eau de boisson, n f
- fr eau potable, n f
- en drinking water, n
- en potable water, n
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definició
Nota
- Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però no s'utilitzen per igual en tots els contextos i presenten algun matís de significat. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquequengi, n m
- ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
- ca bufeta, n f sin. compl.
- ca bufeta de gos, n f sin. compl.
- ca metes de burra, n f pl sin. compl.
- ca alicàcabi, n m alt. sin.
- ca bosses, n f pl alt. sin.
- ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
- ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
- ca bufeta de ca, n f alt. sin.
- ca bufetes, n f pl alt. sin.
- ca ceroses, n f pl alt. sin.
- ca fesol bord, n m alt. sin.
- ca fesol de gos, n m alt. sin.
- ca orval, n m alt. sin.
- ca orval arbret, n m alt. sin.
- ca orval fi, n m alt. sin.
- ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
- ca tomaquera borda, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
- ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
- ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
- ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
- ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
- ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
- ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
- ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
- ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
- ca alicacabi, n m var. ling.
- ca alicacabí, n m var. ling.
- ca alicaví, n m var. ling.
- ca alquequenge, n m var. ling.
- ca alquequenges, n m pl var. ling.
- ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
- ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
- nc Physalis alkekengi L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquequengi, n m
- ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
- ca bufeta, n f sin. compl.
- ca bufeta de gos, n f sin. compl.
- ca metes de burra, n f pl sin. compl.
- ca alicàcabi, n m alt. sin.
- ca bosses, n f pl alt. sin.
- ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
- ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
- ca bufeta de ca, n f alt. sin.
- ca bufetes, n f pl alt. sin.
- ca ceroses, n f pl alt. sin.
- ca fesol bord, n m alt. sin.
- ca fesol de gos, n m alt. sin.
- ca orval, n m alt. sin.
- ca orval arbret, n m alt. sin.
- ca orval fi, n m alt. sin.
- ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
- ca tomaquera borda, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
- ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
- ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
- ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
- ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
- ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
- ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
- ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
- ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
- ca alicacabi, n m var. ling.
- ca alicacabí, n m var. ling.
- ca alicaví, n m var. ling.
- ca alquequenge, n m var. ling.
- ca alquequenges, n m pl var. ling.
- ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
- ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
- nc Physalis alkekengi L.
<Botànica > solanàcies>
