Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "botx��" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

botxes botxes

<Lleure. Turisme > Jocs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de jocs i joguines [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/4/>

  • ca  botxes, n f pl
  • es  bochas

<Jocs i joguines>

Definició
Joc disputat entre dos equips d'un a quatre participants, consistent a llançar les botxes tan a prop com sigui possible del bolig.

Nota

  • Tot i que les botxes i la petanca són dos jocs similars, es diferencien pel terreny de joc, les dimensions de les boles i el reglament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  botxes, n f pl
  • es  bochas

<Jocs>

Definició
Joc practicat entre dos equips d'un a quatre participants, que consisteix a llançar les botxes tan a prop com sigui possible del bolig.
botxes botxes

<09 Esports de pilota > Jocs de boles > Botxes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  botxes, n f pl
  • es  bochas, n f pl
  • fr  boule lyonnaise, n f
  • fr  lyonnaise, n f
  • fr  sport-boules, n f pl
  • it  volo, n m
  • it  voule lyonnaise, n f
  • en  bocce volo, n f pl
  • en  boule lyonnaise, n
  • en  volo, n

<Esport > 09 Esports de pilota > Jocs de boles > Botxes>

Definició
Joc de boles practicat entre dos equips d'un a quatre jugadors en un camp de joc de 27,5 m de llargada màxima i de 2,3 a 4 m d'amplada, en què es permet apartar les boles contràries o moure la mateixa bola de referència amb el llançament de la bola pròpia.

Nota

  • Les boles del joc de botxes es denominen botxes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  botxes, n f pl
  • es  bochas

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines>

Nota

  • Tot i que les botxes i la petanca són dos jocs similars que consisteixen a llançar unes boles a fi que, rodolant, se situïn al més a prop possible d'una bola de referència, es diferencien pel terreny de joc, les dimensions de les boles i el reglament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  abròtan, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja conillera, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  botja dels conills, n f alt. sin.
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja pudent, n f alt. sin.
  • ca  botja salada, n f alt. sin.
  • ca  botja santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
  • ca  broida femella, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de botó groc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del botó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del terme, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla groga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla romana, n f alt. sin.
  • ca  camamilla silvestre, n f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  cura de pastor, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  guarda-roba, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  ontina, n f alt. sin.
  • ca  ontina de cabeceta, n f alt. sin.
  • ca  santjoan, n m alt. sin.
  • ca  santjoaneres, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santolina, n f alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  asparllac, n m var. ling.
  • ca  asparrallat, n m var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  botja pudenta, n f var. ling.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • ca  botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla amarga, n f var. ling.
  • ca  camomil·la, n f var. ling.
  • ca  esparnallac, n m var. ling.
  • ca  esparnalles, n f pl var. ling.
  • ca  esparnecat, n m var. ling.
  • ca  esparnellà, n m var. ling.
  • ca  esparnellat, n m var. ling.
  • ca  espernallà, n m var. ling.
  • ca  espernallat, n m var. ling.
  • ca  espernellà, n m var. ling.
  • ca  espernellac, n m var. ling.
  • ca  espeternallac, n m var. ling.
  • ca  espeternellac, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
  • nc  Santolina chamaecyparissus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

jugador de botxes | jugadora de botxes jugador de botxes | jugadora de botxes

<09 Esports de pilota > Jocs de boles > Botxes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  jugador de botxes | jugadora de botxes, n m, f
  • es  bochador | bochadora
  • es  jugador de bochas | jugadora de bochas

<Esport > 09 Esports de pilota > Jocs de boles > Botxes>

Definició
Esportista que juga a botxes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  olivarda, n f
  • ca  herba de mosca, n f sin. compl.
  • ca  matavinya, n m sin. compl.
  • ca  apagafocs, n m alt. sin.
  • ca  apegamosques, n m/f alt. sin.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja melosa, n f alt. sin.
  • ca  botja olivarda, n f alt. sin.
  • ca  bufarrell, n m alt. sin.
  • ca  herba alada, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'avellanenc, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba dels mosquits, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquitera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mataceps, n m alt. sin.
  • ca  matapuces, n m alt. sin.
  • ca  matavinyes, n m alt. sin.
  • ca  olivardes, n f pl alt. sin.
  • ca  planta d'olivera, n f alt. sin.
  • ca  viscosa, n f alt. sin.
  • ca  alivardo, n m var. ling.
  • ca  arnica, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  ginovarda, n f var. ling.
  • ca  guinovarda, n f var. ling.
  • ca  herba de matar mosquitos, n f var. ling.
  • ca  jolivarda, n f var. ling.
  • ca  joliverda, n f var. ling.
  • ca  joliverde, n f var. ling.
  • ca  julivarda, n f var. ling.
  • ca  juliverda, n f var. ling.
  • ca  livardo, n m var. ling.
  • ca  olivarada, n f var. ling.
  • ca  olivardo, n m var. ling.
  • ca  oliverda, n f var. ling.
  • ca  volivarda, n f var. ling.
  • nc  Inula viscosa (L.) Aiton
  • nc  Dittrichia viscosa (L.) Greuter sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

parella parella

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  parella, n f
  • ca  duet, n m sin. compl.
  • ca  duo, n m sin. compl.
  • ca  dupleta [PETANCA] [BOTXES], n f sin. compl.
  • es  dúo, n m
  • es  dupleta [PETANCA] [BOTXES], n m
  • es  pareja, n f
  • fr  doublette [PETANCA] [BOTXES], n f
  • fr  duo, n m
  • fr  paire, n f
  • en  duet, n
  • en  duo, n
  • en  pair, n

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Bàndol de dos jugadors que competeixen junts en una prova, un partit o una partida.

Nota

  • En els esports de raqueta les parelles es classifiquen, segons la seva funció respecte al servei en un moment determinat del partit, en parelles restadores i parelles servidores.
pebrots de ruc pebrots de ruc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pebrots de ruc, n m pl
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  galda, n f alt. sin.
  • ca  gavarró, n m alt. sin.
  • ca  marduixí, n m alt. sin.
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin.
  • ca  marduixí del camp, n m alt. sin.
  • ca  minyoneta, n f alt. sin.
  • ca  pebrot de ruc, n m alt. sin.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  farolilla, n f var. ling.
  • ca  farolillo, n m var. ling.
  • ca  gavarro, n m var. ling.
  • ca  gualda, n f var. ling.
  • ca  mardugi, n m var. ling.
  • nc  Reseda phyteuma L.

<Botànica > resedàcies>