Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "braser" dins totes les àrees temàtiques

canotier canotier

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  canotier, n m
  • en  boater, n

<Art i arquitectura>

Definició
Barret de palla d'ala recta i copa plana i adornat amb una cinta.
cardiòlisi cardiòlisi

<Cardiologia>, <Cirurgia > Cirurgia cardíaca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cardiòlisi, n f
  • ca  operació de Brauer, n f sin. compl.

<Cardiologia>, <Cirurgia > Cirurgia cardíaca>

Definició
Operació que consisteix a alliberar les adherències del pericardi amb el periosti esternal, degudes a una mediastinopericarditis adhesiva.
cerveser | cervesera cerveser | cervesera

<Additius alimentaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cerveser | cervesera, n m, f
  • es  cervecero
  • fr  brasseur
  • en  brewer

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Additius alimentaris>

cerveser | cervesera cerveser | cervesera

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cerveser | cervesera, n m, f
  • es  cervecero
  • fr  brasseur
  • en  brewer

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que elabora o comercialitza cervesa.
ciclotona de Brauer ciclotona de Brauer

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  ciclotona de Brauer, n f
  • es  pez luminoso
  • fr  cyclothone de Brauer
  • fr  palomine
  • it  boccatonda
  • en  bent-tooth lightfish
  • en  garrick
  • nc  Cyclothone braueri

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels estomiformes, de la família dels gonostomàtids, de costums mesopelàgics, amb el cos allargat, de color blanquinós, sense escates i amb la boca grossa, que viu al Mediterrani i en aigües temperades de l'Atlàntic, l'Índic i el sud del Pacífic.
cisellador | ciselladora cisellador | ciselladora

<Indústria. Energia > Indústries manufactureres > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cisellador | ciselladora, n m, f
  • es  cincelador
  • fr  ciseleur
  • en  chaser

<Indústria. Energia > Indústries manufactureres > Ocupacions>

Definició
Persona que treballa amb el cisell una peça generalment de metall, pedra o fusta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coloquinta, n f
  • ca  carabasseta, n f sin. compl.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassó del diable, n m alt. sin.
  • ca  braseres, n f pl var. ling.
  • ca  carabaseta, n f var. ling.
  • ca  colocinca, n f var. ling.
  • ca  coloquíntida, n f var. ling.
  • nc  Citrullus colocynthis (L.) Schrad.
  • nc  Cucumis colocynthis L. sin. compl.
  • nc  Colocynthis vulgaris Schrad. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

coloquinta coloquinta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coloquinta, n f
  • ca  carabasseta, n f sin. compl.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassó del diable, n m alt. sin.
  • ca  braseres, n f pl var. ling.
  • ca  carabaseta, n f var. ling.
  • ca  colocinca, n f var. ling.
  • ca  coloquíntida, n f var. ling.
  • nc  Citrullus colocynthis (L.) Schrad.
  • nc  Cucumis colocynthis L. sin. compl.
  • nc  Colocynthis vulgaris Schrad. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

cosir cosir

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  cosir, v tr
  • es  bridar
  • es  coser
  • fr  brider
  • fr  coudre
  • fr  trousser
  • en  truss, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Preparació>

Definició
Passar un fil o un cordill amb una agulla a través d'una peça de carn, una au o un peix per tal que no perdi la forma i la consistència mentre es cou.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cràter, n m
  • es  cráter, n m
  • fr  cratère, n m
  • en  crater, n
  • de  Krater, n m

<Enginyeria>