Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bromitja" dins totes les àrees temàtiques

broida broida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  broida rogenca, n f alt. sin.
  • ca  broida vera, n f alt. sin.
  • ca  espernallac, n m alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotja, n f var. ling.
  • nc  Artemisia abrotanum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació botja per a Artemisia campestris i «moltes altres mates baixes i arrodonides».
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  broida rogenca, n f alt. sin.
  • ca  broida vera, n f alt. sin.
  • ca  espernallac, n m alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotja, n f var. ling.
  • nc  Artemisia abrotanum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació botja per a Artemisia campestris i «moltes altres mates baixes i arrodonides».
cromita cromita

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cromita, n f
  • es  cromita
  • fr  chromite
  • it  cromite
  • en  chromite
  • de  Chromit

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Òxids>

Definició
Òxid de crom i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic i que pertany al grup de les espinel·les.

Nota

  • És de color negre i té una densitat elevada. De vegades s'utilitza com a gemma. El nom deriva de crom, metall que intervé en la composició química d'aquest mineral.