Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "brunzent" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>
- ca acufen, n m
- ca brunzit, n m sin. compl.
- ca tinnitus, n m sin. compl.
- es acúfeno
- es tinnitus
- es zumbido
- en tinnitus
<Otorinolaringologia > Otologia > Semiologia>
Definició
<Història / Armament>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bala brusent, n f
- es bala roja
- fr balle rouge
- en hot shot
<Història / Armament>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca brogit atmosfèric, n m
- ca brunzit atmosfèric, n m sin. compl.
- es cielomoto, n m
- es zumbido, n m
- en hum, n
- en skyquake, n
<Ciències de la Terra>
Definició
Nota
- El brogit atmosfèric s'ha fet especialment perceptible durant el confinament general a causa de la pandèmia de COVID-19.
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca brunziment, n m
- es zumbido, n m
- fr ronflement, n m
- en humming, n
- de Brummen, n n
- de Brummton, n n
- de Summen, n n
<Enginyeria>
<Música>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca brunzit, n m
- ca zumzeig, n m
- es ceceo, n m
- es cerdeo, n m
<Música>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca brunzit, n m
- es zumbido
- fr bourdonnement
- en hum
- en ringing
- en tinnitus
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Zoologia > Insectes > Odonats>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Oxygastra. Grup d'Estudi dels Odonats de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN, Ricard [et al.]. Les libèl·lules de Catalunya. Figueres: Brau, 2016.
ISBN 978-84-15885-46-7
Les fitxes amb noms de famílies i gèneres d'odonats han estat completades posteriorment pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra i amb informació extreta d'altres fonts de referència.
- ca damisel·la endolada, n f
- fr caloptéryx hémorroïdal, n
- en copper demoiselle
- de bronzene Prachtlibelle
- nc Calopteryx haemorrhoidalis
<Odonats > Zigòpters > Calopterígids > Calopteryx>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca fredolic, n m
- ca brunet, n m sin. compl.
- ca estepereny, n m sin. compl.
- ca fraret, n m sin. compl.
- ca fredeluc, n m sin. compl.
- ca gírgola d'estepa, n m sin. compl.
- ca griset, n m sin. compl.
- ca morro d'ovella, n m sin. compl.
- ca morro de bou, n m sin. compl.
- ca negrentí, n m sin. compl.
- ca negret, n m sin. compl.
- ca negreta, n f sin. compl.
- ca palometa, n f sin. compl.
- es negrilla
- es ratón
- nc Tricholoma terreum
<Botànica>
Definició
Nota
- El fredolic creix als boscos de coníferes al final de la tardor.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trèvol, n m
- ca trèvol brunenc, n m alt. sin.
- nc Trifolium badium Schreb. in Sturm
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trèvol, n m
- ca trèvol brunenc, n m alt. sin.
- nc Trifolium badium Schreb. in Sturm
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
