Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca brasil, n m
es brasileína
fr brésiline
en brasilein [GB]
en brazilein [US]

<Indústria > Indústria de la pell>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca brasil, n m
ca guilandina, n f alt. sin.
nc Caesalpinia echinata Lam.

<Botànica > cesalpiniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca brasil, n m
ca guilandina, n f alt. sin.
nc Caesalpinia echinata Lam.

<Botànica > cesalpiniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca bresar, v tr
es brasear
es bresar
es bresear
fr braiser
en braise, to
en braize, to

Definició

Coure un aliment, generalment peces senceres de carn, en una bresera o en una cassola similar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca bresar, v tr
es brasear
es bresar
es bresear
fr braiser
en braise, to

<Procediments culinaris > Cocció > Guisats>

Definició

Coure un aliment, generalment peces senceres de carn, en una bresera o en una cassola similar.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca brossar, v tr
es bruzar

<Arts > Gravat>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bruci, n m
es brucio
es brutio

<Història>

Definició

Individu d'un poble que, procedent de la Itàlia central, habità el Bruci, actual Calàbria.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bruguera, n f
ca brugar, n m sin. compl.
ca bruguerar, n f sin. compl.
ca bruguerolar, n m sin. compl.
es brezal, n m
fr bruyère, n f
en heathland, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruguerola, n f
ca bronsa, n f sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca sap, n m sin. compl.
ca brossa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc marí, n m alt. sin.
ca bruc petets, n m alt. sin.
ca brucal, n m alt. sin.
ca brucs, n m pl alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca dinada, n f alt. sin.
ca flor de la fam, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrera, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca serpó, n m alt. sin.
ca xipell, n m alt. sin.
ca xipell brossa, n m alt. sin.
ca brocal, n m var. ling.
ca broncal, n m var. ling.
ca bronza, n f var. ling.
ca bruca, n f var. ling.
ca brugarola, n f var. ling.
ca bruiera, n f var. ling.
ca brussa, n f var. ling.
ca bruza, n f var. ling.
ca carrasella, n f var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca xerpó, n m var. ling.
nc Calluna vulgaris (L.) Hull
nc Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruguerola, n f
ca bronsa, n f sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca sap, n m sin. compl.
ca brossa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc marí, n m alt. sin.
ca bruc petets, n m alt. sin.
ca brucal, n m alt. sin.
ca brucs, n m pl alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca dinada, n f alt. sin.
ca flor de la fam, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrera, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca serpó, n m alt. sin.
ca xipell, n m alt. sin.
ca xipell brossa, n m alt. sin.
ca brocal, n m var. ling.
ca broncal, n m var. ling.
ca bronza, n f var. ling.
ca bruca, n f var. ling.
ca brugarola, n f var. ling.
ca bruiera, n f var. ling.
ca brussa, n f var. ling.
ca bruza, n f var. ling.
ca carrasella, n f var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca xerpó, n m var. ling.
nc Calluna vulgaris (L.) Hull
nc Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "brusir" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició