Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "brusir" dins totes les àrees temàtiques

filet de gall dindi a la brasa

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca filet de gall dindi a la brasa
es filete de pavo a la brasa
fr filet de dinde grillé sur la brasie
it filetto di tacchino alla brace
en charcoal-grilled turkey's fillet
de Truthahnfilet vom Rost

focus inicial

<Protecció civil > Bombers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

ca focus inicial, n m
es foco inicial, n m
fr brasier central, n m
fr foyer principal, n m
en main fire, n
en seat of a fire, n
en seat of fire, n

<Bombers > Sinistres>

Definició

Centre a partir del qual es propaga un incendi.

formiguer de Rio de Janeiro

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca formiguer de Rio de Janeiro, n m
es hormiguero brasileño
fr grisin du Brésil
en Rio de Janeiro antbird
de Rio-de-Janeiro-Ameisenfänger
nc Cercomacra brasiliana

<36.007 Ocells > Passeriformes > Tamnofílids>

formiguer de Rio de Janeiro

<Zoologia > Ocells>

ca formiguer de Rio de Janeiro, n m
es hormiguero brasileño
fr grisin du Brésil
en Rio de Janeiro antbird
de Rio-de-Janeiro-Ameisenfänger
nc Cercomacra brasiliana

<36.007 Ocells > Passeriformes > Tamnofílids>

frenada brusca

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

ca frenada brusca, n f
es frenazo
fr freinage brusque
en abrupt braking
en violent braking

<Trànsit > Vehicle > Conducció>

Definició

Frenada sobtada i violenta com a resultat d'accionar els frens a fons i sense progressió.

fusta de llenya

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca fusta de llenya, n f
ca fusta de combustió, n f sin. compl.
es madera de combustión
fr bois à brûler
fr bois de chauffage
en firewood

<Fusteria > Materials > Fusta>

Definició

Fusta, com ara llenya, escapcies i encenalls, que es destina a la combustió.

fusta de llenya

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca fusta de llenya, n f
ca fusta de combustió, n f sin. compl.
es madera de combustión, n f
fr bois à brûler, n m
fr bois de chauffage, n m
en firewood, n
eu sutarako egur, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

galzeran

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca galzeran, n m
ca boix marí, n m sin. compl.
ca brusc, n m sin. compl.
ca cirerer de Betlem, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
ca gallaret, n m sin. compl.
ca galleran, n m sin. compl.
ca herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
ca mataaranyes, n f sin. compl.
ca boix mascle, n m alt. sin.
ca brusc punxenc, n m alt. sin.
ca bruscol, n m alt. sin.
ca búfol, n m alt. sin.
ca cirer de Betlem, n m alt. sin.
ca cirerer de guinda, n m alt. sin.
ca cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
ca cireretes, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca cireretes guindes, n f pl alt. sin.
ca coeta, n f alt. sin.
ca cuetes de tro, n f pl alt. sin.
ca gallerans, n m pl alt. sin.
ca galzeran petit, n m alt. sin.
ca galzerans, n m pl alt. sin.
ca gamó tronador, n m alt. sin.
ca guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
ca herba erisipelera, n f alt. sin.
ca llorer bord, n m alt. sin.
ca mata marina, n f alt. sin.
ca picaaranyes, n f alt. sin.
ca picapuces, n m/f alt. sin.
ca rusc, n m alt. sin.
ca brusca, n f var. ling.
ca brusco, n m var. ling.
ca ciderer de betlem, n m var. ling.
ca cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
ca cideretes guindes, n f pl var. ling.
ca cirerer de guinga, n m var. ling.
ca cireretes gringues, n f pl var. ling.
ca cireretes guingues, n f pl var. ling.
ca datzerà, n m var. ling.
ca galceran, n m var. ling.
ca gallagans, n m pl var. ling.
ca gallaran, n m var. ling.
ca gallaranc, n m var. ling.
ca gallarancs, n m pl var. ling.
ca galleranc, n m var. ling.
ca galserà, n m var. ling.
ca galseran, n m var. ling.
ca galtzeran, n m var. ling.
ca galzerà, n m var. ling.
ca gamó tronaor, n m var. ling.
ca garseran, n m var. ling.
ca gaseran, n m var. ling.
ca gassarà, n m var. ling.
ca gasserà, n m var. ling.
ca gatzeran, n m var. ling.
ca guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
ca herba de la erisipela, n f var. ling.
ca herba disipelera, n f var. ling.
ca herba erisispelera, n f var. ling.
ca mataranyes, n f var. ling.
ca trebo, n m var. ling.
nc Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

galzeran

<Botànica>

ca galzeran, n m
ca boix marí, n m sin. compl.
ca brusc, n m sin. compl.
ca cirerer de Betlem, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
ca gallaret, n m sin. compl.
ca galleran, n m sin. compl.
ca herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
ca mataaranyes, n f sin. compl.
ca boix mascle, n m alt. sin.
ca brusc punxenc, n m alt. sin.
ca bruscol, n m alt. sin.
ca búfol, n m alt. sin.
ca cirer de Betlem, n m alt. sin.
ca cirerer de guinda, n m alt. sin.
ca cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
ca cireretes, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca cireretes guindes, n f pl alt. sin.
ca coeta, n f alt. sin.
ca cuetes de tro, n f pl alt. sin.
ca gallerans, n m pl alt. sin.
ca galzeran petit, n m alt. sin.
ca galzerans, n m pl alt. sin.
ca gamó tronador, n m alt. sin.
ca guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
ca herba erisipelera, n f alt. sin.
ca llorer bord, n m alt. sin.
ca mata marina, n f alt. sin.
ca picaaranyes, n f alt. sin.
ca picapuces, n m/f alt. sin.
ca rusc, n m alt. sin.
ca brusca, n f var. ling.
ca brusco, n m var. ling.
ca ciderer de betlem, n m var. ling.
ca cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
ca cideretes guindes, n f pl var. ling.
ca cirerer de guinga, n m var. ling.
ca cireretes gringues, n f pl var. ling.
ca cireretes guingues, n f pl var. ling.
ca datzerà, n m var. ling.
ca galceran, n m var. ling.
ca gallagans, n m pl var. ling.
ca gallaran, n m var. ling.
ca gallaranc, n m var. ling.
ca gallarancs, n m pl var. ling.
ca galleranc, n m var. ling.
ca galserà, n m var. ling.
ca galseran, n m var. ling.
ca galtzeran, n m var. ling.
ca galzerà, n m var. ling.
ca gamó tronaor, n m var. ling.
ca garseran, n m var. ling.
ca gaseran, n m var. ling.
ca gassarà, n m var. ling.
ca gasserà, n m var. ling.
ca gatzeran, n m var. ling.
ca guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
ca herba de la erisipela, n f var. ling.
ca herba disipelera, n f var. ling.
ca herba erisispelera, n f var. ling.
ca mataranyes, n f var. ling.
ca trebo, n m var. ling.
nc Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

galzeran

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca galzeran, n m
ca boix marí, n m sin. compl.
ca boix mascle, n m sin. compl.
ca brusc, n m sin. compl.
ca datzerà, n m sin. compl.
ca herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
ca herba erisipela, n f sin. compl.
ca llorer bord, n m sin. compl.
es brusco
fr fragon
nc Ruscus aculeatus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, que creix especialment en alzinars, als obacs de la terra baixa i a zones de muntanya fins arribar als 1.000 m d'arreu dels Països Catalans. L'arrel en decocció, ha estat emprada com a diürètic.