Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "buscar" dins totes les àrees temàtiques

balcar-se balcar-se

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  balcar-se, v intr pron
  • es  alabearse, v intr pron
  • es  curvarse, v intr pron
  • fr  voiler, se, v intr pron
  • en  warp, to, v intr
  • eu  kopatu

<Fusteria > Materials > Fusta >

barra barra

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  barra, n f
  • es  barra
  • en  bar
  • en  bus-bar
  • en  continuous lengths of rails

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Tros de carril d'una longitud determinada. S'anomena barra llarga el conjunt de diversos trams soldats per establir el conjunt del carril continu soldat.
barra barra

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  barra, n f
  • es  bar
  • es  barra
  • en  bar
  • en  bus-bar
  • en  continous lenghts of rails

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Conductor principal de les instal·lacions elèctriques, en particular a les ^subestacions^ de tracció, format per un tros de conductor de secció rectangular, generalment de coure, on conflueixen les línies d'entrada i de sortida secundàries.
barra col·lectora barra col·lectora

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barra col·lectora, n f
  • ca  barra de transferència, n f sin. compl.
  • ca  barra òmnibus, n f sin. compl.
  • es  barra colectora
  • es  embarrado
  • fr  barre collectrice
  • fr  barre omnibus
  • en  busbar
  • de  Sammelschiene
  • de  Stromschiene

<Energia elèctrica>

Definició
Cadascun dels conductors paral·lels, un per fase o pol segons el tipus de corrent, disposats en un pla horitzontal o vertical, on acudeixen totes les línies enllaçades amb una central de producció, de distribució o de consum elèctric a través dels aparells convenients.
basc basc

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  basc
  • ca  èuscar sin. compl.
  • ca  eusquera sin. compl.
  • cod  euskara
  • ar  الباسكية
  • cy  Basgeg
  • de  Baskisch
  • en  Basque
  • es  vasco
  • eu  euskara
  • eu  eskuara sin. compl.
  • eu  euskera sin. compl.
  • eu  üskara sin. compl.
  • fr  basque
  • gl  vasco
  • gn  vásko
  • it  basco
  • ja  バスク語
  • nl  Baskisch
  • oc  basc
  • pt  basco
  • ru  Баскский язык
  • sw  Basque
  • tmh  Tabaskut
  • zh  巴斯克语

<Aïllada>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>

Definició
El basc actual és la forma moderna de la llengua parlada des de temps prehistòrics en el territori basc (antigament més ampli que l'actual). El basc ja s'hi utilitzava abans de l'arribada dels pobles indoeuropeus. No s'ha aconseguit de relacionar el basc amb certesa amb cap de les famílies lingüístiques conegudes, tot i que s'ha intentat emparentar amb el japonès, les llengües ameríndies, les uralianes, les afroasiàtiques i les caucàsiques.

També s'havia volgut veure en el basc, a causa de determinades coincidències originades potser per contacte lingüístic, un vestigi de l'ibèric, l'antiga llengua preromana de la costa mediterrània de la península Ibèrica, però el coneixement més aprofundit d'aquesta llengua ha fet esvair la idea. Els noms propis aquitans que figuren en inscripcions llatines del sud-oest de la Gàl·lia i que es poden relacionar clarament amb formes basques fan pensar en un parentiu estret entre l'aquità, la llengua preromana de l'actual Gascunya, i el basc. L'aquità seria l'antecessor del basc o potser tots dos pertanyien a una mateixa família de llengües que s'estenia per la regió del golf de Biscaia.

En el basc es distingeixen sis blocs dialectals (biscaí, guipuscoà, alt navarrès, labortà, baix navarrès i suletí). Les diferències dialectals no impossibiliten del tot la comprensió entre parlants de varietats distintes. Als anys seixanta es van establir damunt la base del guipuscoà i, en una mesura menor, del labortà l'ortografia i la llengua estàndard actuals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benzina, n f
  • ca  bescara, n f
  • es  bencina, n f
  • es  reverso, n m
  • fr  benzine, n f
  • fr  essence, n f
  • fr  revers, n m
  • en  benzine, n
  • en  reverse side, n
  • de  Benzine, n f
  • de  Kehrseite, n f
  • de  Rückseite, n f

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bescara, n f
  • es  reverso

<Arts > Esmalt al foc>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bisecar, v tr
  • es  bisecar
  • en  bisect, to

<Matemàtiques>

blocar blocar

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  blocar, v tr
  • es  blocar
  • fr  bloquer
  • fr  capter
  • fr  prendre
  • en  catch, to
  • en  gather, to
  • en  save, to
  • en  stop, to

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Aturar la pilota, el porter, amb les mans o els braços, subjectant-la fortament contra el cos.
blocar blocar

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  blocar, v tr
  • es  blocar
  • fr  bloquer
  • en  block, to
  • en  hold up, to
  • en  save, to

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Definició
Interceptar, un defensor, la pilota, desviant-la o parant-la amb les mans o amb qualsevol part del cos dels genolls cap amunt.