Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "b�sic" dins totes les àrees temàtiques

element bàsic

<Disciplines de suport > Química>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca element bàsic, n m

<Disciplines de suport > Química>

Definició

Terme obsolet per a cadascun dels elements els òxids dels quals, units amb aigua, donen lloc únicament a bases.

elements bàsics d'identitat visual

<Indústria > Indústries gràfiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 54100-10:2013 Indústries gràfiques. Vocabulari. Part 10, Termes fonamentals de disseny gràfic.

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 54 Indústries Gràfiques, la Secretaria del qual és a càrrec de FEIGRAF. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE.

ca elements bàsics d'identitat visual, n m pl
es elementos básicos de identidad visual, n m pl
en basic elements, n pl
en primary identity elements, n pl

<Indústries gràfiques>

Definició

Conjunt dels elements principals de la identitat gràfica d'una empresa o una organització: logotip, símbol, colors i tipografies corporatives. Són els primers elements que es dissenyen i, a partir d'aquests, s'elabora la resta de components de la identitat visual (papereria, publicitat, parc mòbil, uniformes, senyalística, etc.).

els valors de color dels 16 colors bàsics és el següent

<TIC > Informàtica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca els valors de color dels 16 colors bàsics és el següent
en the color values of the 16 basic colors are as follows

<Localització > Fraseologia>

emoció bàsica

<Ciències de la vida > Neurociència>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

ca emoció bàsica, n f
es emoción básica
en basic emotion

<Neurociència > Neurobiologia del comportament>

Definició

Emoció primària reconeguda universalment a totes les cultures com a base per a la resta d'emocions.

Nota

Tot i que hi ha diferències entre autors, hi ha consens a considerar emocions bàsiques la por, la tristesa, la ira i l'alegria.

emoció bàsica

<Ciències de la salut>

ca emoció bàsica, n f
es emoción básica
en basic emotion

<Neurociència > Neurobiologia del comportament>

Definició

Emoció primària reconeguda universalment a totes les cultures com a base per a la resta d'emocions.

Nota

Tot i que hi ha diferències entre autors, hi ha consens a considerar emocions bàsiques la por, la tristesa, la ira i l'alegria.

equip bàsic d'atenció social

<Ciències socials > Serveis socials>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

ca equip bàsic d'atenció social, n m
ca equip bàsic d'atenció social primària, n m sin. compl.
ca EBASP, n m sigla
es equipo básico de atención social
es equipo básico de atención social primaria
es EBASP sigla

<Serveis socials > Persones > Agents>

Definició

Equip multidisciplinari de professionals, amb competència en un territori de referència, que té l'objectiu de detectar i prevenir situacions de risc o d'exclusió social, informar, orientar, assessorar, gestionar recursos socials i tramitar propostes de derivació als serveis socials especialitzats.

Nota

Un equip bàsic d'atenció social està constituït per treballadors socials i educadors socials.

equip bàsic d'atenció social primària

<Ciències socials > Educació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

ca equip bàsic d'atenció social primària, n m
ca EBASP, n m sigla
es equipo básico de atención social primaria
es EBASP sigla

<Educació > Pedagogia social > Educació social>

Definició

Equip pluridisciplinari de professionals, amb competència en un territori de referència, que té l'objectiu de detectar i prevenir situacions de risc o d'exclusió social, informar, orientar, assessorar, gestionar recursos socials i tramitar propostes de derivació als serveis socials especialitzats.

esferificació directa

<Química>

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

ca esferificació directa, n f
ca esferificació bàsica, n f sin. compl.
es esferificación básica, n f
es esferificación directa, n f
en basic spherification, n
en direct spherification, n

<Química>

Definició

Esferificació d'un líquid que no conté calci, que es duu a terme afegint alginat al líquid i introduint unes gotes d'aquesta mescla en una solució d'una sal de calci.

Nota

En l'esferificació directa, el líquid contingut dins la membrana continua convertint-se en gel un cop les esferes s'extreuen de la solució de sal de calci, de manera que, al cap d'uns minuts, tota l'esfera és un gel, sense líquid a l'interior.

fanakalo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca fanakalo
ca fanagalo sin. compl.
ca isikula sin. compl.
ca kitchen kaffir sin. compl.
ca zulú bàsic sin. compl.
ar فاناكالو
cy Fanakalo
cy Fanagalo sin. compl.
cy Isikula sin. compl.
cy Kitchen kaffir sin. compl.
cy Zwlw sylfaenol sin. compl.
de Fanakalo
de Basic Zulu sin. compl.
de Cikabanka sin. compl.
de Fanagalo sin. compl.
de Isikula sin. compl.
en Fanakalo
en Basic Zulu sin. compl.
en Fanagalo sin. compl.
en Fanekolo sin. compl.
en Isikula sin. compl.
en Kitchen Kaffir sin. compl.
es fanakalo
es fanagalo sin. compl.
es isikula sin. compl.
es kitchen kaffir sin. compl.
es zulú básico sin. compl.
eu fanakalo
eu fanagalo sin. compl.
eu isikula sin. compl.
eu kitchen kaffir sin. compl.
eu oinarrizko zuluera sin. compl.
fr fanakalo
fr fanagalo sin. compl.
fr isikula sin. compl.
fr kitchen kaffir sin. compl.
gl fanakalo
gl fanagalo sin. compl.
gl isikula sin. compl.
gl kitchen kaffir sin. compl.
gl zulú básico sin. compl.
gn fanakalo
gn fanagalo sin. compl.
gn isikula sin. compl.
gn kitchen kaffir sin. compl.
gn sulu básico sin. compl.
it fanakalo
it fanagalo sin. compl.
it isikula sin. compl.
it kitchen kaffir sin. compl.
it pidgin a base zulu sin. compl.
pt fanakalo
pt fanagalo sin. compl.
pt isikula sin. compl.
pt kitchen kaffir sin. compl.
pt zulu básico sin. compl.
tmh Tafanakalut
tmh Fanagalo sin. compl.
tmh isikula sin. compl.
tmh kitchen kaffir sin. compl.
tmh tazulut n ddsas sin. compl.
zh 法纳卡洛语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Pidgin de base zulu>, <Àfrica > República de Sud-àfrica>

Definició

El fanakalo és una varietat pidginitzada del zulú, una llengua parlada a la República de Sud-àfrica. El seu lèxic deriva del zulú (70%), de l'anglès (24%) i de l'afrikaans (6%).

Aquest pidgin està fortament associat al contacte entre els colons parlants d'anglès i el seu personal africà. De fet, el terme fanakalo probablement té el seu origen en la frase Enza fana ka lo, 'fes-ho així'. El fanakalo rep altres denominacions que tenen un sentit despectiu, com ara isikula (del prefix isi- 'llengua' i el nom coolie, amb sentit ofensiu, per a referir-se a un treballador asiàtic) o kitchen kaffir (kaffir és un nom ofensiu utilitzat per a referir-se als africans, de l'àrab 'infidel').

El fanakalo es va originar cap a la meitat del segle XIX a la província de Natal, a l'est de l'estat, on es feia servir com a llengua franca entre el colons de parla anglesa i els parlants de diverses llengües bantú, principalment el zulú. Durant aquest periode, hi van arribar treballadors procedents de l'Índia, que utilitzaven el fanakalo amb els parlants de zulú (d'aquí prové el nom isikula). El fanakalo presenta, però, poca influència de les llengües de l'Índia.

Posteriorment, a la dècada de 1890, es va expandir cap la zona minera situada a la rodalia de Johannesburg, i d'aquí cap a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i cap a Rhodèsia del Nord (l'actual Zàmbia), on s'anomena cikabanga. També es poden trobar parlants de fanakalo a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo) i a Namíbia.

La varietat parlada a Zimbàbue rep el nom de chilapalapa. A causa de la influència de la llengua shona, difereix de les varietats sud-africanes en alguns aspectes fonològics i lèxics.

farmacologia bàsica

<Ciències de la salut > Recerca clínica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>

ca farmacologia bàsica, n f
ca farmacologia fonamental, n f
es farmacología básica
es farmacología fundamental
en basic pharmacology
en fundamental pharmacology

<Recerca clínica de medicaments > Farmacologia>

Definició

Branca de la farmacologia que estudia els fàrmacs en animals d'experimentació o mitjançant tècniques experimentals in vitro que no es realitzen directament en humans.