Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "c��rrega" dins totes les àrees temàtiques
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca càrrega admissible, n f
- es carga admisible, n f
- fr charge admissible, n f
- en working load, n
- de zulässige Tragfähigkeit, n f
<Enginyeria>
<Neurologia>, <Salut mental > Psicologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca càrrega afectiva, n f
<Neurologia>, <Salut mental > Psicologia>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Vacunes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les vacunes [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/209>
Les denominacions catalanes de les vacunes preventives incloses en el diccionari segueixen el criteri aprovat pel Consell Supervisor del TERMCAT, amb el consens de diversos especialistes. (Consultable, en versió completa, a <www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioVacunes.pdf> i, en versió resumida, amb la cerca 'vacunes' al Cercaterm].)
- ca càrrega antigènica, n f
- es carga antigénica, n f
- fr charge antigénique, n f
- en antigenic load, n
<Vacunes > Conceptes generals > Vacunologia > Composició i tipologia de vacunes>
Definició
<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>
- ca càrrega antigènica, n f
- oc carga antigenica, n f
- es carga antigénica, n f
- fr charge antigénique, n f
- gl carga antixénica, n f
- ptPT carga antigénica, n f
- ptBR carga antigênica, n f
- en antigenic load, n
- nl antigeenhoeveelheid, n
- nl antigeenlading, n
- nl antigenhoeveelheid, n
- nl antigenlading, n
- nl hoeveelheid antigeen, n
- nl hoeveelheid antigen, n
- eu antigeno-karga, n
- eu karga antigeniko, n
- ar حمل مستضدي
<Prevenció>
Definició
<Energia > Energia elèctrica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca càrrega asimètrica, n f
- es carga asimétrica
- de unsymmetrische Belastung
<Energia > Energia elèctrica>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca càrrega banal, n f
- es carga jurisdiccional
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Arran del procés de descomposició del poder central dels carolingis, l'autoritat quedà atomitzada en petites cèl·lules (castellanies), fet que convertí els possessors o amos de fortaleses en petits potentats independents. Més tard o més d'hora, segons la regió, però per regla general durant la primera meitat del segle XI, s'anà estenent el senyoriu banal, altrament dit castral o jurisdiccional, que no fou sinó una manera d'arrabassar l'excedent del treball pagès, en el marc del creixement econòmic d'Europa.
La senyoria banal era un poder o una autoritat procedent de l'apropiació de la potestat pública per part, generalment, dels senyors dels castells (exveguers). A Catalunya emergí com a resultat de la revolució feudal que sacsejà el país en les dècades centrals del segle XI, coincidint amb una etapa de feblesa de l'autoritat comtal.
El ban o la jurisdicció representava el poder de manar, castigar i imposar càrregues. S'exercia sobre el territori castral, centrat en el castell, i afectava tothom qui habitava dins els límits de la castellania.
El senyor banal podia exigir drets sobre boscos i pastures (forestatges i pasquers) o també sobre la caça i la pesca, a més de peatges i lleudes (drets sobre el mercat i la circulació de mercaderies). Així mateix, els castellans tenien el monopoli de molins, forns i ferreries o fargues (els anomenats destrets senyorials), cosa que implicava que tothom havia d'utilitzar obligatòriament aquests serveis a canvi del pagament del cànon corresponent: moltura, fornatge o llòsol. El senyor banal també podia exigir als pagesos serveis personals com ara fer transports (tragins) o llaurar gratuïtament a la dominicatura del castell (joves exigides als pagesos propietaris de bestiar de tir). Altres pagaments deguts a l'amo del castell eren per consentir en el matrimoni dels seus pagesos (presentalias), el dret de quedar-se amb una part de les successions (causas lexivas i eixorquies) i altres exaccions que prefiguren allò que més tard es conegué per mals usos. A les càrregues banals o jurisdiccionals s'hi afegiren, doncs, servituds de tipus personal.
Altres exaccions tenien un caràcter paramilitar, i exigien pagaments en diners o productes a compte de guaites o serveis de vigilància i host, si és que no es reclamaven serveis en treball en la construcció o reparació dels castells. Hom també podia exigir albergues, o sigui, l'obligació de donar hospitalitat al senyor o als seus agents quan transitaven pel territori. A més, el senyor banal podia reclamar exaccions arbitràries conegudes amb diversos noms (toltes, quèsties i acaptes) i sovint també el delme, tribut de l'Església que fou objecte d'apropiació per part dels senyors, cosa que suscità nombroses topades amb els eclesiàstics. En definitiva, es tractava de tot un cúmul de càrregues i prestacions que en conjunt podien proporcionar als senyors banals ingressos força sucosos, per damunt dels que hom podia esperar obtenir de les rendes dominicals, o sigui, dels ingressos procedents de la propietat de la terra.
Així mateix, el senyor banal tenia el poder de jutjar els pagesos de la seva castellania. El monopoli de la justícia implicava altres ingressos com ara placitos (multes), iustitias (retribucions de la funció judicial) i estacaments o fiances. A mans dels senyors, la justícia va ser utilitzada per a expropiar la pagesia a còpia d'imposar sentències abusives. Per tot plegat, al llarg dels segles XI i XII proliferaren les queixes de la pagesia, que cercà la protecció del seu senyor natural, el comte de Barcelona, tot intentant protegir-se de la rapacitat dels feudals. El comte aconseguí restablir l'autoritat damunt els feudals revoltats, però fou a còpia de reconèixer als senyors les usurpacions de béns i drets públics i de deixar la pagesia al lliure arbitratge de la noblesa. D'aquesta manera, els pagesos restaren sotmesos al nou règim senyorial (banal) i allò que s'havia començat imposant per la força acabà regularitzant-se i sent acceptat com a costum.
<Física > Física d'altes energies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8
Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.
Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca càrrega bariònica, n f
- es carga bariónica
- en baryonic charge
<Acceleradors de partícules>
<Enginyeria industrial. Indústria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca càrrega cíclica, n f
- es carga cíclica
<Enginyeria industrial. Indústria>
<Indústria. Energia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Enginyeria industrial: Mecànica, termodinàmica: català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-8497-468-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca càrrega cíclica, n f
- es carga cíclica, n f
<Enginyeria industrial: Mecànica i Termodinàmica>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca càrrega cíclica, n f
- es carga cíclica
- en cyclic load
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
